Quan li va confiar
el seu nom i cognoms ella de seguida va confirmar la sospita. Tenint amics i coneguts en el sector
per força li havia de sonar però no esperava arribar a fer realitat una de les
seves fantasies i menys amb algú com ell. Mentre esmorzaven junts podia sentir
els batecs del seu cor i com amb cada innocent carícia es mullava més i més.
Ell, amb decisió, preparava el terreny, calia aprofitar l’ocasió. La confiança
els havia permès compartir confidències i ell es va oferir a fer realitat el seu
desig; ja sabia a on dur-la.
Arribant al lloc
ella era un esclat d'emocions, es sentia com una criatura, il·lusionada,
nerviosa, insegura, emocionada. L’exquisidesa de l’ambient i el tracte dels
treballadors li semblava un somni. Ser en un lloc com aquell i amb algú com
ell... Somreia triomfant, vibrava.
Un cop en la
intimitat de la 310 ella per fi es va poder deixar anar completament. Tot el
matí esperant aquell moment. Es van anar despullant entre petons, parlant de
les sensacions que sentien, olorant l’aroma de les seves pells. Es van començar
a explorar mútuament, resseguint tot el seu cos, buscant els racons més
sensibles des dels dits dels peus, llepant tota la cama, fins al sexe moll. Ell
li va donar permís per ser perversa, la va desafiar a trobar el límit del seu
dolor, li va donar permís per ser bèstia, la bèstia que sempre ha estat i ha
hagut de domesticar a canvi de la felicitat... Ella es va llençar al seu pit,
mossegant-lo, esgarrapant-lo, masegant els seus exquisits mugrons, comprovant
com el sexe s’enduria més i més. Amb cada llepada, carícia i pessigada, ell gaudia
del plaer d'un cos molt més jove entregat a la passió entre les parets
d'aquella neutral habitació, amb tres miralls que els retornaven una
perspectiva excitant de la situació. No va tenir por de submergir-se entre les
seves cames, degustant un sexe que acabaria deixant un bassal en aquell llit de
llençols blancs.
El plaer d'ella era
gran, molt gran, tanta humitat ho feia evident. S’estava regalant tornar a
gaudir del sexe salvatge tal com havia fet tants anys enrere i ho feia amb una excel·lent
elecció. Els seus cossos s’entrelligaven, s’emmaraven de suor, impregnant-se de
l’olor contrària, folrant-se de saliva.
Van mirar el rellotge, no els quedava massa temps, calia tornar a la
realitat. I no aprofitar del tot aquell espai hauria estat una llàstima.
Després de devorar-se del tot un a l’altre, mirant-se als ulls amb luxúria
irrefrenable, la penetració va ser profunda, tendra però apassionada. Ella
remenava els malucs per fer-lo embogir, sense deixar de mirar-lo, d’expressar
la seva excitació. No els importava si repetirien o no, l’únic que importava
era esprémer al màxim aquella ocasió, en qualsevol posició. La dutxa va ser
ràpida, compartint lavabo com si fos habitual, recuperant la roba entre bromes
i més petons.
Ell sabia que
sortint d'allí a ella l’esperava una nova cita, confessant certa gelosia al
saber que un altre home tindria l’oportunitat de gaudir, tant com ell, de tota
la seva voluptuositat i entrega amb poques hores de diferència, privant-lo de repetir
l’experiència després d'acabar la feina. Però malgrat tot, se la mirava com qui
mira una criatura mítica, un tresor, un regal de Reis inesperat. Tal com ell la
recordaria per sempre.
Ella patia pel
rellotge, mai li ha agradat fer esperar a la gent. Però el següent afortunat
era un home flexible i, per sort, amant de la naturalitat que havia descobert
en aquella dona; ella havia perdut tot el maquillatge i els rinxols definits de
seu cabell en dutxar-se de pressa i corrents, oferint un aspecte tan salvatge
com el seu interior.
Durant l’àpat,
compartit amb altres amics, es feia evident la tensió entre els dos. Es miraven
amb desig contingut, prèviament alimentat a través de paraules clandestines i gràcies
a la tecnologia. Volien fer realitat tota la màgia que havien imaginat entre
lletres. L’espera se'ls va fer eterna. Ell sabia d'on venia ella i que havia
fet però no l’importava. Només pensava que per fi estarien junts de debò, en
persona. Patia fer si casa seva no li semblava un lloc prou adequat però per ella, tractant-se d'ell, fins i tot
un paller hauria estat un autèntic temple de l’amor. En el refugi d'una
habitació, sense miralls ni decoració elegant, van aïllar-se del món.
Es van despullar
entre mil petons, només desenganxant els llavis per desfer-se de la roba, sense
pressa, estimant-se com dues criatures innocents que descobreixen l’amor,
intercanviant mirades i somriures, gaudint de cada nova sensació. El cervell
d'ella brunzia d’'moció i pels contrastos, potser allò encara la va excitar
més. Però a diferència del matí, en aquella humil llar, entre aquelles quatre
parets de barri mig marginal, s’hi respirava una atmosfera de màgia i
complicitat especial, diferent, inexplicable. Els dos tenien la sensació
d'estar vivint un retrobament, fins i tot eren capaços d'endevinar el pensament
de l’altre i executar una acció sense necessitat de prèvia petició. S’estimaven
tendrament amb tanta dolçor com la crema de cacau que els esperava a la tauleta
de nit, just al costat de l’espelma vermella, llum suficient per mirar-se als
ulls i gaudir del seus cossos nus amb tots els sentits. S’oloraven, es
llepaven, es menjaven, s’acariciaven i escoltaven els seus sospirs, entregats l’un
a l’altre, oferint-se consol per als seus mals compartits, pels mals de dues
ànimes sensibles al patiment de la natura, capaces de sentir i notar més enllà
del món físic...
Ell es va recrear en el sexe d'ella, des de
tots ens angles, de totes les maneres, decidit a oferir-li aquell plaer sublim
promès i així ho va complir. Ella va quedar totalment extasiada, sense forces,
li costava moure’s i s’hauria quedat per sempre més entre els seus braços, tal
com ell li suplicava. En aquell moment ho hauria deixat tot i, en un rampell de
bogeria, hauria fugit de la seva rutina començant de zero amb ell; però tots
dos ja tenien el seu camí traçat paral·lel a algú altre. Hi havia tant en comú
i a la vegada eren tan diferents!! Per força era fàcil i plàcida la
complicitat, aquella sensació de familiaritat. I només feia unes setmanes que
tot havia començat!!
Tornant cap a casa
li semblava haver estat a la vegada amb les dues cares d'una mateixa moneda;
l’elegància i la modèstia, la tendresa i la ferocitat, el guerrer i el poeta. Com qui comença el dia amb el Dr. Jeckyll i l'acaba esgotada per la força de Mr. Hyde ...
O potser va ser al revés?!
Vaja, quantes pistes, fotos incloses!!
ResponEliminammmmmm... cap comentari respecte als trens...
EliminaQui reconegui les fotos és perquè hi ha estat... xD Les he agafat directament de la pàgina web!!
EliminaNo sortia la pestanya d'afaigir comentari i he tingut que fer-ho en les respostes i un cop publicat, ha aparegut. :( sorry...
ResponEliminaCap problema, qüestió de pràctica!! Gràcies per llegir i per fer l'esforç de comentar!! Petons.
EliminaUna delícia!!!!
ResponEliminaMoltes gràcies!! ;)
EliminaNo hase falta desir nada más!! Fantasia o realitat? Em decanto per la segona opció ;)
ResponEliminaMai no s'expliquen el secrets que fan únic un bon plat cuinat amb amor...
EliminaMolt i molt bo, sencillament un somni, un dia on els contrastos et van deixar extasiada, tant o més que l'energia gastada.
ResponEliminaSaber viure de la teva llibertat amb aquesta tranquilitat em crea enveja sana.
Per sort la imaginació encara ens pertany... Si la sabem fer servir bé podem transformar la realitat!!
EliminaMoltes gràcies, companya!!
Osss...tresss !
ResponElimina(Quines ganes... d'escanyar)
Felicitats
No em faig responsable de cap reacció després de la lectura, hehehe!!
EliminaNo em pots fer això a aquestes hores!
ResponEliminaMolt apreciat Friki Frank, ho sento, ets tu qui ho ha llegit a aquestes hores .... ;) Pensa-hi quan vagis a comprar i arribis a caixa hehehe!! :p
Elimina..bona feina, bonica. .
ResponEliminaGràcies!! :)
EliminaHola, soc el segon anònim... la habia llegit per el mòvil deixant-me la vista, però ara ho he fet mes lentament, i disfrutant mes de la lectura.
ResponEliminaMolt be sra.Dênit , molt bona feina... ens seguim parlant...
ptons i moxaines
Moltes gràcies, segon anònim!! M'alegro que t'hagi agradat!!
EliminaMoltes parelles desitjarien poder ser els protagonistes de la historia Dénit, em crec la història, llegint he aconseguit posar-me a la pell dels personatges, amb la qual cosa encara n'he gaudit més de la teva obra.
ResponEliminaPer aquesta nit el meu cos ja diu prou, no deixi d'escriure Señora o senyoreta Denit, seria un desgracia per als amants de la bona literatura independent.
salutacions!
Moltes gràcies pels ànims i elogis, Jim! Seguiré escrivint mentre segueixi vivint. Happy ;)
Elimina