diumenge, 19 de maig de 2013

Blau cel mar (Experimental 3)


Caminant pel passeig marítim es va fixar en aquell pintor; li va costar distingir entre el quadre i la realitat a l'horitzó. Aquell tros de mar sobre el llenç era realment preciós però molt més ho era el somriure del pintor, la seva mirada plena de vida.

Es va girar al sentir-se observat i va donar gràcies a la seva sensibilitat: una sirena s'havia escapat del seu mar estimat. Ella va demanar si podia seure, allà. No el volia desconcentrar. En aquell quadre hi havia quelcom que l'havia captivat; va començar a escriure.

Ell pintava, ella escrivia. Es miraven, somrient en silenci, parlant un llenguatge que només podien entendre ells. Cada cop somreien més... La gent caminava al seu voltant però ells ja havien fugit molt lluny, cadascú en el món de l'altre per trobar-se, junts, en pondre's l'astre.

“Pinta'm el mar i et duré a un altre món on tots els teus desitjos es poden fer realitat.”


Hores més tard en el quadre hi va aparèixer una paraula: "desig". Els fulls blancs s'havien tenyit de pinzellades blaves; també els seus pits, a ditades...

El sol els saludava des de l'horitzó. Es miraven, encara somrient, sense arribar a creure's el que havien estat fent, nus sota la llum de la lluna... Van esmorzar uns quants petons, amanits amb salsa de carícies. El mar semblava aplaudir l'ofrena de tals delícies.







8 comentaris:

  1. MOLT BÉ TXELL, una versió teva diferent on tractes més el costat sensible i sensual i on dibuixes un bell pasiatge d'amor

    et felicito ! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Joan! Gràcies per llegir però sobretot gràcies per comentar. M'alegro que t'hagi agradat!! :)

      Una abraçada.

      Elimina
  2. La màgia de les arts és increïble. Enhorabona, has sabut captar-la.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Maria!! :) Una abraçada.

      Elimina
  3. Senzilla, però profunda com el mar, em va agradar

    ResponElimina
  4. Hi ha cops q em costa entendre el q llegeixo Denit, i he de llegir dos cops o mes, el blau cel mar le llegit 3 cops, no per no entendrel, sino pq me sentit induit, el seu text mha cautivat i enamorat, admiro la inspiració en q thas aferrat per escriurel pq el resultat es genial, per com te dit gaudil llegint-lo tres cops.

    Un plaer haver-te descobert Dénit, gràcies per deixar-nos compartir el teu art literari a través del teu blog, desitjo poder anar algun dia a una llibreria i poder demanar per una autora d'identic nom al teu i em donguin el teu primer llibre de molts q speren per ser llegits per mi i molta gent q estima les lletres.

    Salut i felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest relat va néixer d'un seguit de piulades que vaig decidir eternitzar aquí... M'alegra saber que t'ha atrapat!!

      Esperem que un dia sigui així, això de la llibreria; tan de bo!

      Una abraçada.

      Elimina