dissabte, 3 d’agost de 2013

Pantalons de rebaixes


Per fi havien arribat les esperades vacances! Com cada estiu,  era el moment de traslladar-se al poblet dels avis a on la família encara hi conserva la casa pairal. Tot i ser una localitat petita té prou fama turística com duplicar el nombre d’habitants. Aquest és el motiu per anar-hi any rere any bé, un dels motius. L’altre és ella, la noia que cada estiu intenta seduir i que cada estiu és l’única que se li resisteix.

Pensava tot això de camí a on treballa la seva musa, la Sandra. Després d’estudiar disseny tèxtil va inaugurar la seva pròpia botiga de roba, amb molt d’èxit, i cada any li fa una visita amb l’excusa de les rebaixes d’estiu.
Ja sap que hi trobarà, un munt de noies joves i MILFS modernes a la recerca de modelets exclusius i, fins i tot, personalitzats. El paradís per a qualsevol home. I ell sempre rep aquell tracte de client especial que tant li agrada...

Abans d’entrar ja es va adonar dels primers canvis. Malgrat la crisi, o potser degut a la mateixa, la botiga havia crescut i ampliat oferta. A part de la roba ara també hi havia complements de moda artesanals, fets a mà, i una secció de calçat. Va celebrar que la secció de moda masculina també hagués crescut.

-          Hola, caram com ha canviat això!
-          Hola, quina sorpresa!! Ja ho veus... Quan has arribat?
-          Vaig arribar ahir però estava tan fet pols que gairebé no vaig sortir.
-          Ves mirant que ara de seguida estaré per tu.

La preciosa Sandra, simpàtica, atenta, detallista, amb un físic digne d’admirar i sempre tan elegant... Quants anys feia que es coneixien? Molts, de tota la vida, de petits ja jugaven junts a l’estiu. Potser per això mai se l’ha mirat amb ulls lascius com ho fa ell.  

-          Emprova-te’ls, fan molt per tu, són del teu estil. Si no t’acaben d’anar bé te’ls ajusto en    un moment i els passes a buscar quan puguis, sense cap compromís.
-          D’acord, tens algun emprovador lliure? Tanta dona ...
-          Passa al magatzem si vols, li dic a l’Ivan que acabi d’enllestir les clientes i estic per tu.

Va entrar al magatzem notant una lleugera excitació; aviat estarien allà dins, els dos sols. La tindria tant a prop...

-     A veure com et queda això, guapo ... Ui! Ja veig que tindré feina, et fan bossa i et van llargs. Puja aquí que ara porto les agulles.

Enfilat al tamboret, la fantàstica visió de l’escot aviat va desencadenar en erecció. La noia voltava agafant roba aquí i allà, s’ajupia, es tornava a aixecar, s’allunyava unes passes i tornava a palpar les seves cames per sobre la tela. Ho feia sense malícia però aquell contacte cada cop l’excitava més. Començava a patir una mica quan va sentir el telèfon de la botiga i l’Ivan va entrar.

-   Sandra, la trucada dels proveïdors que esperàvem, em vas dir que hi volies parlar urgentment...
-      Ostres sí, et fa res acabar?

Se li va quedar cara d’estaquirot pròpia de a qui el deixen a mig fer. Coneixia a l’Ivan de veure’l a la botiga però mai havien parlat massa. Sempre havia dubtat si era gay o hetero.

-     Així que ja tornes a ser aquí, un any més. No et rendeixes, eh, veig que et segueix posant molt a to.

El comentari i el canvi d’atencions van fer que l’erecció comencés a baixar. Es va relaxar desitjant que la trucada fos breu. L’Ivan era destre i delicat amb la feina, va trobar que tenia les mans àgils, que gairebé anava més ràpid que ella i no perquè no s’hi mirés tant.

-     És una putada quan se’t fa bossa, sense marcar paquet uns pantalons com aquests perden molta gràcia. I això que són còmodes però si estàs tan prim com tu és el que té... Fas molt exercici, menges poc o és per què ets nerviós? O et mates a palles?

Tanta confiança el va deixar sorprès i no va saber reaccionar.

-   Hahaha, tranquil, feia broma... Ara que ho recordo, tu anaves per bomber, vas aconseguir entrar al final?
-      Sí, a la segona convocatòria.
-   Ah, vet aquí perquè estàs tan escanyolit! Hauries de fer una dieta per guanyar to muscular, si vols te’n passo alguna. Jo sóc de constitució molt prima i una amiga nutricionista em va passar una dieta ideal.

I mentre parlava li anava grapejant la zona púbica amb una naturalitat desconcertant. Estava fent la seva feina, un gest normal, però a ell això que un altre home tingués les mans per allà l’incomodava. L’Ivan li anava parlant de la dieta i d’altres temes als quals no dedicava massa atenció perquè de cop es va adonar que estava recuperant l’erecció. No podia ser, l’estava tocant un home i s’estava excitant, mai li havia passat res semblant. Però si ell és heterosexual convençut! O no, potser havia de ser sincer i admetre que sempre ha tingut curiositat pel sexe entre homes...

-      Mmmm, si segueixes així hi haurà perill que et punxi alguna cosa sense voler! Caram, en què estàs pensant?
-       Res, coses meves, perdona...
-      No cal que et posis nerviós, és una reacció fisiològica. Si has d’estar incòmode ja li diré que ho acabi ella, segur que t’agradarà més.
-          No, és igual, no cal ... Vull dir que ja ho fas bé ... Vaja que m’és igual...
-          Entesos.

L’Ivan va començar a exagerar els moviments amb un contacte més intens. L’erecció anava creixent i la respiració s’anava accelerant...

-          Escolta, escolta .... Potser sí que ho acabi ella...
-          N’estàs segur? Si vols t’ho puc acabar jo, em penso que la trucada anirà per llarg i la      botiga està buida...
-          És que... No puc més...
-          Ja ho sé, tonto, i estàs patint perquè tu vols! Deixa’m fer ...

Li va descordar els pantalons mentre li picava l’ullet tot somrient. Se li va agenollar amb devoció i, abans d’abaixar-li els bòxers, va fer la broma de rigor “a veure aquesta mànega, bomber”.



Va tancar els ulls per oblidar que aquelles mans eren les d’un home. Les mans van deixar pas a la llengua; mai havia sentit un plaer tan gran, semblava que el conegués a la perfecció, tocava, llepava, al punt just, amb la pressió justa, al ritme adequat... Ofegava els gemecs, estava gaudint del millor francès que li havien fet mai. Sentia proper el moment de l’orgasme. Va obrir els ulls, l’Ivan s’havia tret la samarreta, deixant al descobert un tòrax envejant. La dieta funcionava, i tant! Per instint i mogut per l’excitació va acostar una mà als mugrons, no era el tacte tou esperat però aquell pit depilat i fibrat bé hauria pogut ser el d’una noia més aviat plana.

-          Sense vergonya, no pateixis, el que passi aquí es quedarà aquí...

La curiositat va poder més, aviat s’estaven devorant les boques amb llengua juganera. L’Ivan li va buscar l’anus sense deixar de besar-lo ni masturbar-lo.

-          No puc més, no puc més, em corro!!!!

Va ser l’escorreguda més brutal de la seva vida, semblava que portés dies sense ejacular. Un potent espasme va recórrer tot el seu cos, gairebé se li va tallar la respiració. Es va quedar mirant l’altre noi amb cara de vergonya, sorpresa i espant. No ho podia entendre.

-      Et puc fer una pregunta? Tu ets d’aquells heteros estúpids i amb por que els estimulin el cul, oi? T’ho havien fet mai? T’havies deixat mai?
-      No, no coneixia aquesta sensació... Estic confós...
-    Ei, tranquil, no t’acabes de convertir en homosexual per art de màgia, eh!! Sou tan burros quan us poseu així amb el tema... L’estimulació anal et donarà sempre els millors orgasmes i el plaer més gran, si no tens manies ni tonteries! Ah, i entre tu i jo, si esperes aconseguir res amb ella com no et facis un canvi de sexe ho tens clar!
-          Com dius? Perdona?
-    Sembla mentida que la coneguis de tota la vida, no ho saps? No t’ho ha dit mai? La Sandra és lesbiana!
-          Vinga, va! Però si sempre ...

I de cop alguns records d’infantesa van prendre un altre sentit. La discreció i timidesa de la seva amiga ja no li semblava tanta discreció ni tanta timidesa, mai l’havia vist coquetejar amb un noi ni tampoc li havia sentit cap comentari d’admiració dirigit a un home. Li costava creure que fos cert.

-     L’hauries d’haver vist el dia que em va demanar si volia fer un trio amb ella i la seva parella, la Júlia!! Em va buscar a mi per la confiança que ens tenim i perquè, segons ella, al ser bisexual tenia el bo i millor de cada orientació sexual, ideal per fer-les gaudir i gaudir...

La porta del magatzem es va obrir.

-          Vaja, vaja, no sabia que fóssiu tant amics.
-          Jo, Sandra, eehh, no és el que sembla...
-          Ah no? Quina llàstima perquè és hora de tancar i m’heu fet venir ganes de jugar. Teniu pressa?

L’Ivan es va acabar de despullar mentre la Sandra abaixava la persiana de la botiga i apagava els llums...







5 comentaris:

  1. De la mateixa manera que per l'onze de setembre esta previst fer una cadena humana, els blogs també ens estem preparant per enllaçar-nos

    ens agradaria que us afegíssiu al projecte i si podeu fer-ne difusió

    animeu-vos !!

    http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/

    ResponElimina
  2. m'agrada el relat, és un estil molt planer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per la visita i pel comentari!!

      Responc tard perquè em pensava que ja ho havia fet ^^'

      Elimina
  3. quants misteris per descobrir i quantes sorpreses bones té el sexe... Molt bé Txell, un relat que va despullant a tothom amb naturalitat

    una abraçada !!
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es pot saber on tenia el cap per no haver respost abans donant gràcies per tants ànims?!

      Una altra abraçada per a tu!!

      Elimina