divendres, 7 de febrer de 2014

Intercanvis lingüístics

Després d’haver-se escrit durant mesos per fi arribava el moment tan esperat. Tot va començar amb una broma, ell entenia el català però va dir que el volia aprendre a parlar. Per comprovar si realment havia integrat la nova llengua van decidir passar uns dies junts en certa històrica capital catalana que, si fa no fa, els quedava a mig camí, zona neutral. No s’havien vist mai, seria una cita a cegues emparada per la confiança.

Allí estaven, buscant-se entre la gent de l’andana. El senyal era un mocador vermell. Ella el portava com a diadema, ell lligat al seu canell.

“Ja he arribat, t’estic buscant”
“El porto al cap”
“El porte al... muñeca es diu ‘canell’, oi?”

Ella va riure per dins i el va començar a buscar amb la mirada. El va localitzar al mateix moment que ell avançava cap a ella, somrient, saludant alçant la mà, mostrant el mocador. Es van abraçar plens de felicitat: “Per fi”! Per fi es tocaven, per fi s’oloraven, per fi eren del tot reals. Van sortir de l’estació, ella coneixia la ciutat d’haver-hi estat abans però no sabia a on havien d’anar, doncs ell havia escollit l’hotel. Es va deixar guiar, ja li arribaria el seu torn.

L’excel·lent ubicació els oferia la vista d’un bonic paisatge on història i natura es donaven la mà. Des de l’habitació veien el mar, allò la va fer molt feliç. Ell va piular: “Et regalo el mateix mar que miro cada dia pensant en tu, somiant amb la teva humitat, desitjant besar-la ben aviat.” Ella, en canvi, va penjar una foto de les vistes “Aquí estem, comença l’aventura. Viatge de final de curs, ensenya’m que has après”.
Van somriure com dos criatures trapelles. Com passarien aquells dies junts, compartint llit? Volien tots dos el mateix? No ho havien parlat o potser havien esquivat el tema pensant que mai arribaria el moment... L’aigua de la dutxa la va fer tornar a la realitat, la porta del lavabo estava entreoberta, era una invitació? S’hi va arriscar. Va saludar-lo nua des de l’altre cantó de la mampara de bany, ell li va fer un gest d’aprovació.
“Pensava que no te’n donaries cuenta” Ella va riure davant la barreja de llengües i va decidir barrejar les seves amb un llarg petó. L’aigua els queia a sobre amb una agradable pressió. Van començar a explorar-se la pell, amb carícies, llepades i ensabonant-se mútuament. Ell reaccionava amb una erecció; ella sentia l’entrecuix moll, gairebé regalimant.

“Te quiero comer, te deseo, ya lo sabes”
“En català, hem vingut a practicar, no?”
“Vaaaleee! Et vull menjar, en tinc moltes ganes....”

Minuts més tard la pell s’eixugava tot començant a suar. La llengua li recorria tots els racons de la seva anatomia amb tendresa, passió i luxúria. Eren les ganes acumulades durant tants i tants dies, setmanes, mesos, missatges, fotos....

“Mmmm, me encantan tus pezones, ui perdó, els teus .... Com es diuen?”
“Mmmm, mugrons, mmmff es diuen mugrons....”
“Pués eso, que me encanten els teus mugrons, en tenia tantes ganes....”
“Ho noto, ho noto....mmmff”

Després d’una segona dutxa, més divertida que la primera, era hora de dinar tot planificant l’estada. La resta del dia seria més relaxat, passejant per la zona cèntrica de la ciutat.

La sorpresa va arribar dos dies després quan ell li va dir que havia localitzat a un amic d’ella i li va proposar viure una jornada de somni fent realitat algunes de les seves fantasies. Els esperaven al port. Una barca amb dos nois: l’Àlex i l’Otger, el seu vell amic.
  • Sorpreeeeesaaaa!! Molt malament venir a la meva ciutat i no dir-me res! Sort del teu simpàtic acompanyant!! Et presento l’Àlex, el nostre capità.
  • Benvinguda a bord, senyoreta. Avui serà la nostra reina...
I va rebre un petó a cada galta mentre l’ajudaven a embarcar. El Jose somreia triomfalment. Havien matinat i el mar en calma oferia una preciosa estampa de barques pesqueres. Era tan d’hora que no hi havia cap altre rastre d’activitat humana. Quan es van aturar amb prou feines podia distingir la costa. L’Otger li va explicar el pla del dia.
  • Portem tot el que cal per no haver de tornar fins tard. Estem a punt d’arribar a una cala només accessible des del mar, un lloc solitari i tranquil. Tu esculls a on vols esmorzar, a terra ferma o aquí mateix.
  • No he esmorzat mai sobre el mar, em fa il·lusió esmorzar aquí mateix!
  • Doncs som-hi!!







Els tres nois van preparar tot l’esmorzar mentre ella prenia el sol fent top-less. Una ombra se li va acostar.

  • El Jose m’ha parlat de les teves fantasies. Vols aprofitar avui? L’Àlex és de confiança absoluta... Si et ve de gust comença tu, ok?
  • Gràcies, Otger.
  • De res, dona! Només faltaria, serà un plaer molt gran donar-te plaer...

L’Àlex va anunciar que l’esmorzar estava a punt. Es va incorporar i tal com anava va entrar cap a l’interior. Els altres dos nois la van rebre amb un gran somriure. Van començar fent broma, jugant i aviat estaven els quatre mig nus. La fruita madura regalimava entre els seus pits; va somriure, ells van entendre el gest i de cop tres generoses llengües li eixugaven la pell entre petons. Aviat una mà es va perdre per dins les calcetes del biquini mentre les boques buscaven el seu coll, orelles, mugrons... Va agrair quedar nua del tot, així les calcetes es salvaven d’acabar més molles encara.  Els nois la van acomodar, es van despullar del tot i va començar un festival de llepades, petons i masturbacions... Sabia que l’Otger era bisexual però en veure als altres dos nois també tan entregats es va excitar encara més. Es van repartir el seu cos i ella, veient que no donava a l’abast amb tots i sabent que estava en bones mans, va decidir gaudir del plaer rebut. Encadenava orgasmes, notava els seus fluids regalimant com una font, de tant en tan alguna llengua generosa els hi netejava.

El plaer era tan gran que va haver de dir prou. Suats i nus com estaven, van embarcar els queviures i estris a la petita barca inflable per dirigir-se cap a la cala a on acabarien de passar el dia. Els jocs van seguir durant el bany, entre els nois, amb ella ... Ignorava que la complicitat masculina havia arribat prou lluny per, un cop a la sorra de la solitària i salvatge cala, rebre una nova proposta.

  • Saps que m'agrada molt mirar, oi? I jo sé que sempre has volgut provar un trio amb dos homes... I és evident que l’Otger i l’Àlex et tenen ganes... Vaja, no sé si m'entens...
  • Em penso que sí... Ets molt llest, t'ho has fet venir bé!!
  • No esperem més!

4 comentaris:

  1. Ufff genial, exitant, una fantasia que molts portem a dins

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Montse!! Una alegria llegir un comentari teu aquí!!
      Fantasies, no és l'escriptura una manera de donar-los vida, de compartir-les? ;-)

      Una forta abraçada!

      Elimina
  2. Ho descrius tant bé que per un moment he pensat que jo mateix hi participava. Molt bon relat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Joan!!
      M'alegra saber que n'has gaudit com si hi fossis....

      Una abraçada!

      Elimina