diumenge, 2 de març de 2014

Vellut blau


Em vaig despertar, sobresaltada, en un llit foraster i sentint-me observada. El vaig poder distingir en la penombra, assegut en una butaca. El soroll del disparador el va acabar de delatar.

  • Bon dia, preciosa. La llum justa per mostrar la teva bellesa i la sensualitat. Espero que no t'hagi molestat, he fet guàrdia esperant aquest moment.

El cervell m'anava a mil per hora, intentant situar-me. A on era i amb qui estava? Havia passat la nit a fora de casa, per tant, ell no era qui hauria de ser...

  • Bon dia, perdona, estic ...
  • Confosa? Tranquil·la, no passa res, no ha passat res.

Es va acostar cap al llit, poc a poc. Somreia, anava nu, erecte. Va seure al meu costat, sense apartar el llençol, aquesta frontera em feia sentir còmoda. Amagada dins el llit només conservava les calcetes, estrany doncs sempre dormo nua, això em va calmar.

  • He intentat dormir però no he pogut. Bé sí, he dormit una estona però estava nerviós i tenia ganes de mirar-te. Tan en pau, tan a gust, tan relaxada. Hauria pagat per entrar en el teu somni. Has dormit bé?
  • Sí, gràcies.

Havent-lo reconegut la tensió va minvar, només en cert grau. Ara ja sabia amb qui estava però no a on, ni si havia passat res que no hauria d'haver passat... Altre cop el disparador, a traïció.

  • M'agrada enxampar-te així, al natural. És quan ets qui realment ets... Et molesta?
  • No, em sorprèn. M'ajudes a recordar què ha passat, com he arribat aquí, on som?

Som en un lloc on ningú ni res ens pot fer mal. No hi ha pressa per marxar. És el meu estudi, te'n recordes?

  • Ah sí, la sessió...
  • Sí, no hi ha ningú més, tothom va anar marxant. Estaves cansada, era tard i et vaig oferir quedar-te a dormir.
  • Me'n recordo. Estava tan esgotada que només volia descansar. Pensava llevar-me d'hora i marxar aviat...
  • Per això he volgut fer guàrdia!

Es va aixecar per pujar la persiana. Començava el dia, la llum era suau però la claror em va sobtar després de tanta estona de penombra.

  • La deixo així? Està bé?
  • Sí, m'agrada veure com es fa de dia.
  • A mi també, les vistes des d'aquí dalt són espectaculars. Mar i muntanya. La ciutat als nostres peus. Avui, en teoria, no ha de venir ningú. De fet vaig avisar que faria hores extres i necessitava concentració. Estàs còmoda?

Em vaig incorporar tapant-me púdicament amb el llençol, gest una mica ridícul. Ell va somriure i es va girar d'esquena, mirant el paisatge. Li veia el cul, tot el seu tors nu. Vaig recordar les fotos del seu penis. La situació em resultava còmica. Estava amagant els pits a un home que ho sabia tot de mi, fins i tot allò que encara no li havia explicat o no sabia com explicar-li. Ben mirat, potser tampoc calia explicar tant, i menys quan semblava saber prou.

El vaig anar a trobar deixant enrere les inseguretats. L'agafava per la cintura. No ens vam dir res, només miràvem endavant, gaudint de l'espectacle, de la màgia de la natura enmig de la ciutat. Em va fregar l'esquena nua en un càlid gest, tendre i innocent.

  • Vols dir que no agafaràs fred? Et vols vestir?
  • Més aviat voldria una dutxa...
  • Ah, doncs pots, eh! Això és petit però està habilitat per passar-s'hi hores! L'únic que la dutxa no està al lavabo, vull dir que és un annex. Vine.

Em va agafar de la mà, ell nu, jo només amb calcetes. Pel camí va recollir un parell de tovalloles. Parlava de tot i res en concret, m'explicava la història del lloguer del petit estudi compartit, els seus durs inicis professionals de gairebé pidolar i agrair tenir feina.

Després de demanar què em venia de gust, se'n va anar a buscar esmorzar mentre em dutxava. M'havia deixat sola, amb la llibertat de sempre... Vaig sortir, em vaig vestir i vaig fer el llit per cortesia. Preparant la taula per esmorzar, no vaig poder evitar la temptació de fer el tafaner al trobar la càmera. Hi havia les fotos d'ahir, fotos de la nit, fotos meves dormint, fotos seves masturbant-se. S'havia masturbant mentre jo dormia?! Vaig afegir unes quantes fotos més, em divertia deixar-li aquella sorpresa.

El local era agradable, càlid. Tenia una atmosfera molt acollidora, preparat per fer-t'hi sentir còmode i d'això es tractava. M'imaginava els i les models, els focus... Després vaig recordar que normalment treballava en exteriors o fora de l'estudi. Aquell era el lloc a on tractar la imatge i millorar-la, editar-la. Ho podia fer des de casa però no es concentrava prou i així podia dedicar-se a totes les modalitats possibles, oferint un ample ventall de serveis. A la paret una pissarra amb un calendari i horaris. Em va enxampar tafanejant llibres.

  • Ja sóc aquí! Mira-la, ja m'ho imaginava! Has trobat res interessant? Després t'ensenyaré un que t'agradarà! Esmorzem? Oh, has preparat la taula i tot! Què bé!

L'esmorzar va ser llarg, agradable, amb molta conversa, sense entrar massa en el terreny personal. De la cultura a l'art, dels seus estudis als meus. S'acostaven núvols de tempesta, ell va dir que això li suposava un canvi de plans, li hauria fet il·lusió fer-me fotos a l'exterior, passejant. El primer tro ens va agafar per sorpresa. De cop va engegar un diluvi torrencial. L'aigua picava amb fúria al vidres de la finestra. Veiem els arbres sacsejats pel vent, en qualsevol moment es podien trencar. El dia es va tornar a enfosquir, només il·luminat pels llamps. No recordava haver viscut una tempesta així a la ciutat. M'agraden les tempestes però quan estic a casa o en un lloc familiar. Malgrat sentir-me a gust, el meu cos s'havia posat de nou en una estranya tensió.

  • Vols que anem al sofà? Em sap greu però amb el temps que fa millor no sortir...
  • Tens raó.
  • Estàs bé, segur? Et noto tensa.
  • Les tempestes...
  • La desperten “a ella”, oi? Vol sortir... Deixa-la sortir.

Vaig somriure davant el comentari. Com algú tan distant pot esdevenir tan proper en qüestió de moments? Va desplegar una suau manta, com de vellut blau, i ens hi vam refugiar. Vaig repenjar el cap al seu pit. Ell em va començar a acariciar el cabell i a xiuxiuejar el meu segon nom, cantant la cançó, com una invocació. Em vaig estremir. Aleshores va començar amb els petons, del front cap a l'orella i al coll, amb tendresa, com qui besa una criatura, sense lasciva.

  • Xssst, relaxa't, tranquil·la. No hi ha perill, no passa res. No passarà res que tu no vulguis que passi, entesos? No estàs obligada a que passi res, no cal que passi res. Gaudeix la sensació, flota. No pensis, deixa't anar. Si vols fer, fes. I si et vols estar així, ens quedem així.

La música de fons ajudava. Primer la meva mà va lliscar pel seu pit; els dits jugaven amb el lòbul de l'orella. Tenia els ulls tancats i feia cara de satisfacció. Semblava absent. Vaig aixecar una mica el cul del sofà, gairebé de manera imperceptible, però ell ho va notar i va posar-hi la mà. M'acariciava per sobre dels pantalons. Vaig començar a llepar-lo, orella, coll... Li vaig buscar els llavis. Va correspondre el petó, sense obrir els ulls, somrient.
Sentia com el meu sexe es començava a mullar. Els petons anaven creixent d'intensitat, les mans també feien la seva feina. Em vaig asseure a la seva falda, de cara a ell, notant la duresa de la seva excitació. Les peces de roba van començar a desaparèixer per fases, per capes. La nuesa de la seva pell em va acabar d'excitar; el despullava entre petons i es deixava fer, donant-me seguretat i confiança, entre sorprès i expectant.

  • N'estàs segura del que passarà?
  • En tinc tantes ganes com tu, no ho notes?

Va acostar una mà al meu sexe, comentant que les ganes eren prou evidents per part dels dos. Els seus dits van començar a bellugar-se sotes les calcetes, apartant-les fins trobar el que volia trobar. Em va estirar al sofà i va desaparèixer entre les cames, llepant-me sense descans. El vaig aturar en notar que la humitat començava a prendre proporcions de catàstrofe.

  • El sofà, te'l deixaré xop, no vull...

Se'm va emportar d'una revolada cap al llit, dient que no em preocupés per res, que em limités a gaudir. Com oposar-m'hi si en tenia ganes des de feia tant? Vaig obeir. Minuts després em trobava flotant en la més plaent de les sensacions. Ens anàvem animant i, després d'alguna esgarrapada involuntària, va dir que potser m'hauria de lligar per la seva seguretat. Vaig respondre que si em deixava lligar després li tocaria a ell. Va riure acceptant les condicions.
Es va dirigir al sofà, va treure el cinturó dels seus pantalons i va tornar tot jugant amb ell. Rèiem, nerviosos, excitats, conscients de la complicitat. Va fer una nova ullada al sofà. Es va aixecar per prendre el meu cinturó i el meu inseparable buf. Un cinturó a cada turmell i el buf a mode de manilles. Per còmic que resultés, un drap de cuina va servir per tapar-me els ulls. Em sentia a gust, reiem. Ignorava les seves intencions però sabia que m'agradaria.

Alternava llepades amb mossegades, dedicant especial atenció als meus mugrons. Va baixar buscant de nou la meva humitat, podia sentir els meus propis regalims a les cuixes i com els recollia amb la llengua. De cop va parar. Primer va ser un dit, potser dos, estimulant-me el clítoris i penetrant-me, després en va afegir un altre a l'entrada de l'anus. Finalment vaig notar quelcom més dur. S'havia posat un preservatiu i jugava a fingir que em penetrava. M'estava tornant boja per moments, el volia sentir a dins, ja, ara! Arquejava la pelvis i els malucs per trobar-lo, per notar-lo més. Va entrar amb un cop tant sec i potent que em va fer cridar. I ja no es va aturar fins buidar-se. Suats, amb la respiració accelerada, em va preguntar si estava bé. Amb prou feines vaig poder respondre que sí. Em va deslligar i destapar els ulls. Es va aixecar per agafar la càmera; volia immortalitzar el meu derrotat gest de plaer absolut. Em sentia flotar. S'hi va recrear una estona, donant-me temps de descans. Entre foto i foto algun petó, una mossegada, una pessigada, una carícia, una llepada.

Quan va tornar del lavabo, em va trobar de genolls sobre el llit, amb un cinturó a cada mà i un somriure que li recordava la promesa de deixar-se lligar. Es va estirar mostrant mitja erecció. Com més tensava el cuir sobre la seva pell, més es tensava el seu sexe, clarament disposat a satisfer el meu desig més pervers. I així va ser...




Un fort tro em va fer tornar a la realitat. M'havia quedat adormida al sofà, embolicada amb la nova manta de vellut blau. En mirar l'hora al mòbil va ser quan vaig llegir el seu missatge; em convidava a una sessió molt especial.


  

4 comentaris:

  1. No puc llegir-te sense que em creixi el neguit...
    Gràcies. Cada relat és un regal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!!

      El regal és que algú deixi un comentari com el teu després d'haver gaudit amb (i de) la lectura.

      Una abraçada, de les bones ;-)

      Elimina
  2. Com sempre genials!!!per quan el llibre...no es broma plantejat-ho.vane

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies pels ànims, Vane! Em fa molta il·lusió saber que em llegeixes ;-)

      Una forta abraçada!!

      Elimina