divendres, 5 de febrer de 2016

La cita

Havia preparat una part del dinar el dia abans: el farciment de la pasta i el rap amb guarnició de segon plat. L’àpat estava pensat com a part de l’experiència amb que l’havia de sorprendre. L’esperava a la sortida del metro, repassant mentalment la jornada. Junts elaborarien la pasta fresca per a farcir-la després. Poc s’ho esperava allò! Ho acompanyarien amb un bon vi. Les postres fora de casa o, depèn com anés el dinar, potser en comptes de postres farien berenar...

Va aparèixer somrient. Vestia tal i com se l’havia imaginat. Res a veure amb les seves cites habituals. Allò la feia més interessant. Sortir de la zona de confort, tot diferent al de sempre. Dos petons, intercanvi de les primeres impressions. Fuetada d’olors i sensacions. S’hi està a gust al seu costat, contagia alegria. Li explica el dinar que ha preparat, riuen.

Mànigues amunt.. Farina, ous... El volcà sembla un pit, l’ou el mugró. Riures. Juguen com criatures preparant la pasta. Es treuen roba per no embrutar-se-la més. Tota? Tota, va. És divertit, s’enfarinen un a l’altre amb malícia. Un estira la pasta, l’altre li comença a donar forma amb els motlles. Es netegen a llepades i deixen fluir la perversió de manera natural. La pasta bull, el rap al forn. El primer tast de sexe oral, humit, calent, estimulant. Buscant-se els punts sensibles, descobrint-se mútuament. S’escalfen com el dinar. Paren taula, seria lleig que el gran àpat es perdés! Han fet molta feina...

Dinen nus, rient. Explicant-se aventures, confidències, algun secret. Comenten la recepta. Està bo, molt. És deliciós. I el vi, excel·lent! Farem postres o prefereixes esperar al berenar? Anirem allà, Pallaresa. Uuff, millor esperar! Renten plats junts; un ensabona, l’altre esbandeix. Encara no s’han vestit, només un davantal. Riuen de nou, es magregen ensabonats. Acaben de rentar plats i es deixen caure al sofà, devorant-se a petons, llepant-se el sensibles racons que ja han identificat. Sospirs, gemecs, fluids... Orgasmes encadenats. Passen de la passió a la tendresa. Parlen nus, entre carícies i massatges. T’agrada així? Oh sí, quines mans tens! Com en saps, gràcies. I els Donuts? Per què en parles tant? T’ho explico o t’ho ensenyo? Ensenya-m’ho!

Se’n va. Torna per darrera. Tanca els ulls, no els obris. Es posa davant seu, li agafa les mans per situar-les als seus malucs. Té un bon cul, i tant. Fes servir la llengua, a veure què trobes... Llepa. Dolç. Riu. Entén millor la broma. T’atreveixes a mossegar? I tant! Queixala sensualment, vigilant no fer mal. És evident que el dònut no caurà del lloc on està. Que dur, com batega. Quines postres... Fa la broma, de si vol dònut farcit de crema o no. Farcit, millor.  I segueix fins al final. Més sospirs, més gemecs, més orgasmes... Un descans. I passen a temes culturals, encara nus, buscant contacte suau, estimulant... Es torna a aixecar, també té gana. Estira’t, ara menjo jo. Un dònut a cada pit, les mans darrera l’esquena, com un joc de cucanya. Riuen. Falta xocolata. Després, després... Tot de cop no, ens faria mal. Millor ens acabem els dònuts...

Foto: @Mr_Pandeta 


S’adormen abraçats, pell amb pell. Migdiada tranquil·la. Desperten juganers. Millor sortir d’entre parets o no pararem! Així d’empastifats sortirem al carrer? Ens dutxem?

I a la dutxa torna el joc d’ensabonar i eixugar. De besar, llepar, acariciar...


Seuen davant un suís. Xocolata i nata, calenta. Calents. Bromes, mirades i més rialles. Peus que es busquen sota la taula. Mirades que parlen. Boques que mosseguen llavis. Ganes de més...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada