divendres, 26 d’agost de 2016

Heribert

Una noia com la Maria mai s’hauria fixat en un noi amb el físic de l’Heribert. Normalment fugia dels cossos atlètics perquè no s’hi entenia. Ella era de família molt clàssica i gairebé sempre aquests nois tan atractius anaven al que anaven: divertir-se i desaparèixer. D’aquí la fama de tibada, avorrida i amargada que tenia a la universitat. Però la Maria no era així, tan sols havia tingut mala sort amb els xicots... La majoria no havien fet gaire per ajudar-la a superar les seqüeles d’una educació estricta en matèria sexual. Les poques parelles “estables” que havia tingut havien naufragat en curt període de temps...

Així doncs, la Maria i l’Heribert es van trobar compartint grup de treball i ambdós van descobrir detalls de l’altre que mai haurien sospitat. El fet de d’haver de passar tantes hores junts va fer que entre ells nasqués certa amistat més enllà de la bona relació acadèmica. Aviat es van agafar confiança i van intercanviar confidències. La Maria va descobrir que l’Heribert es pagava la carrera amb una professió molt poc ortodoxa però ben remunerada: era massatgista, eròtic, i de vegades feia algun extra si li pagaven millor... L’Heribert va deduir que la Maria encara no havia estat amb cap home prou pervertit en matèria sexual.

Aprofitant aquells dies de descans van decidir compartir una passió comuna: l’escalada. El cas és que potser per la confiança reforçada i la tranquil·litat d’estar a un indret poc transitat va passar quelcom inesperat: sexe oral. Havien començat amb rialles, abraçades, mirades, carícies, petons i s’havien anat escalfant. A l’Heribert se li notava l’experiència satisfent les dones i la Maria no sabia com reaccionar. Mai havia tingut relacions amb un home que no fos parella seva, no coneixia l’emoció del sexe esporàdic i sense compromís. L’Heribert reia divertit davant aquella confessió. Li agradava la noia: era generosa i entregada, una persona molt natural i sincera. Li va fer una proposta atrevida.

-      De debò?
-      Sí dona, no tinguis cap recança. Serà com si anessis a un fisioterapeuta però amb final feliç. A més, si pagues el dinar ja estarem en paus.

Després de pensar-hi bé, la Maria va comunicar a l’Heribert la seva decisió. Ell se’n va voler assegurar que ho feia per pròpia voluntat, perquè en tenia ganes. Ella va afirmar que sí i va demanar acordar data abans no se n’acabés penedint.
Conduïa seguint les indicacions del GPS que l’havien de dur fins a la seva destinació. Va esbufegar davant l’intèrfon abans de prémer el botó. No dubtava, només agafava aire per tenir valor.

-      Sóc la Maria. Ja he arribat.
-      Hola bonica, benvinguda. Puja.

L’Heribert l’esperava darrera la porta només amb una tovallola lligada a la cintura. Tant atreviment la va atabalar. Li va fer dos petons ràpids gairebé sense mirar-lo. Ell li va agafar la jaqueta per anar-la a penjar qui sap a on. Ella caminava observant el pis. Tenia la boca seca dels nervis. Va demanar un got d’aigua. Van entrar junts a la cuina i tan bon punt va tenir el got a les mans ell va desaparèixer. En sortir de la cuina, la Maria va cridar a l’Heribert. Aquest va respondre des del fons del pis. Seguint la veu va arribar a l’habitació a on es va trobar l’Heribert completament nu al costat d’un sofà llit damunt el qual hi havia una tovallola. Al costat una tauleta amb olis de massatge, encens i espelmes perfumades. I un parell de preservatius... L’Heribert havia baixat les persianes per crear una atmosfera més íntima. Les cortines taronges deixaven passar una llum tènue molt sensual.



-      Em deixes que et despulli?

Li va treure la roba lentament, mossegant-la, llepant-la, mirant-la somrient. La Maria es deixava fer notant com creixa l’excitació. Sentia el sexe molt més humit del que era habitual. La situació era realment estimulant. La va començar a masturbar sense treure-li les calcetes. Sabia com fer-ho. El dia de l’escalada havia pres mides subtilment... Li va dirigir paraules d’ànim, provocacions divertides. La Maria es va llençar en un gest que ni ella mateixa va reconèixer. Estirada al sofà llit va començar a menjar-se el sexe de l’Heribert... Ell la felicitava per la traça. No sabia si creure-se’l, però hi ha evidències que no enganyen. Es van masturbar mútuament en silenci, mirant-se. La Maria anava creixent en valor tant com creixia l’erecció del seu company de classe. L’Heribert li va llegir el desig als ulls.

-Et ve de gust? Em vols a dins?

Només va poder pronunciar un tímid “sí” abans de llençar-se a devorar-li els llavis i buscar aquella llengua que li havia fet meravelles al mig de la muntanya. Pocs homes tenien tanta habilitat amb el sexe oral, si més no dels pocs amb els que ella havia estat...
Començava a sentir-se molt a gust, capaç de tot, quan ell la va aturar.

-Perdona, no puc... No puc seguir...
-He fet res dolent?
-No, no... No ets tu... És que... Entre nosaltres no hi ha química sexual i així no puc...

Aquelles paraules van caure damunt la Maria com un gerro d’aigua freda. No entenia res. Allò li ho deia un home que mesos abans li havia fet mullar els pantalons amb la seva habilitat per menjar-li el cony? Hi havia posat moltes ganes per no haver-hi química sexual... Com podia ser que algú com ell, que es dedica a fer el que fa, la rebutgés d’aquella manera? Però si ell mateix li havia explicat com se n’anava al llit amb dones horribles només per poder pagar rebuts!!

La Maria va somriure intentant dissimular aquells pensaments. Es va aixecar per buscar la seva roba i, en veure la bossa a on portava roba de recanvi, va recordar que tenia una informació per l’Heribert. Una targeta d’un centre de teràpies que buscaven personal per a massatges. L’Heribert, interpretant que potser buscava diners per “motivar-lo” la va aturar dient que no calia... La Maria li va explicar l’anunci de feina mentre li allargava la targeta. Necessitava una dutxa que calmés la seva indignació. L’Heribert la va acompanyar al lavabo oferint-li una tovallola.

L’estat del bany li va causar el mateix efecte que les paraules de rebuig. L’Heribert s’havia depilat i no havia netejat els pèls... De cop només veia la pèrdua de temps i la despesa de benzina que havia suposat seguir-li el joc a un cregut més... Es va dutxar amb sensació de fàstic, ira continguda i moltes preguntes. A més, li hauria de pagar el dinar! Va deixar la porta entreoberta amb esperança que ell captés la invitació. Però ni s’havia acostat al bany. Va decidir fer un últim intent. Al capdavall l’Heribert no era de pedra i ella li havia agradat prou setmanes abans...

Va sortir embolicada amb la tovallola. L’Heribert feia peses. Mare meva!... Sí, tenia bon cos però ara mateix se’l mirava amb ganes de dedicar-li paraules poc simpàtiques.

-No t’importa, oi? Com que avui no podré anar al gimnàs... I entreno cada dia...
-No, no. Fes, fes...

Es va asseure ben bé davant d’ell de manera que, havent començat a fer abdominals, el sexe d’ella li quedés just a davant dels morros. Ella jugava amb les cames, provocant-lo. Però ni cas... Que desesperant! Que patètica es sentia! Com havia pogut caure en aquell parany?

-Em dutxo i marxem a dinar? Conec un paquistanès on fan uns kebabs molt bons...
-Molt bé. T’espero.

Com a mínim el dinar li sortiria bé de preu!

Asseguts en un racó discret ell començava a jugar i a insinuar-se-li tot divertit. La Maria sentia la mala llet creixent per moments. S’estava rient d’ella o què? Quin sentit tenia tot allò? Per què ara, en públic, jugava a provocar-la i mitja hora abans se l’havia tret de sobre amb una excusa incomprensible? Li faltava “morbo” a la situació estan els dos sols?
Acabat el dinar, l’Heribert li va demanar si tenia el cotxe gaire lluny. Ella li va dir que no, que el sabria trobar perfectament... I ell es va disculpar per no acompanyar-la. Li va fer dos gèlids petons i se’n va anar sense girar-se ni un moment.

La Maria es va sentir més sola que mai. Una estranya solitud desconeguda. Hauria desitjat que tot fos diferent. Estava disposada a gaudir de debò, a deixar-se anar del tot. I li havien tallat les ales just quan anava a arrancar el vol...

Va continuar parlant amb l’Heribert però només quan la vida acadèmica ho requeria. Ell encara la buscava... Ella no va entrar més al joc. No estava feta per complaure l’ego dels homes. Ara ho tenia molt clar. Per això havien fracassat les seves relacions. En el fons estava agraïda. Havia descobert una dignitat i un valor dels quals mai abans havia estat tan conscient.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada