Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris preservatiu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris preservatiu. Mostrar tots els missatges

dijous, 3 de setembre del 2015

Coses que passen (2 de 3)


[ Ve de Coses que passen 1 . En cursiva, ella. En normal, ell.]



Aquell somriure ho va accelerar tot; ens abraçàvem i ens grapejàvem mentre ens acostàvem a l'escenari. Allà ja no vaig aguantar més, la mirava als ulls arrambant-me a ella. El petó va ser elèctric. La meva excitació es va disparar, la proximitat dels nostres cossos impedien que pogués dissimular-ho. Ella havia de notar per força la meva polla ben dura. Després d’aquell petó en van venir més, molts més. Ja no sentia la gent, no escoltava el grup, només notava la música dels nostres llavis.
Els meus braços l'encerclaven i, entre la gent amuntegada, no tenia problemes per magrejar-la una mica més. La vaig posar davant meu i la meva mà va aprofitar la foscor del recinte per fer-se lloc entre els seus pantalons.

Notava la seva polla dura contra el meu cul i, a més, la seva mà havia començat a explorar sota la roba, acostant-se al meu sexe. Era més espavilat del que m'havia imaginat! De seguida em va començar a masturbar. Semblava que em conegués de sempre, ho feia tal i com m'agrada. M'agafava a ell, em sentia flotant, amb por de perdre l'equilibri. Els pensaments passaven ràpid per la meva ment i ell seguia fent, tornant-me boja per moments. Una mà a l'entrecuix, l'altra ja per sota la meva samarreta, sota els sostenidors, buscant el mugró. Era de bogeria… Desitjava més, necessitava sentir-lo més. Volia tocar, llepar i excitar molt més encara. De cop vaig sentir la seva veu a cau d'orella, com si m'hagués llegit el pensament.

El grup ja no m'interessava per res, l'excitació em superava.

- Vols acabar de veure el concert? O vols que marxem?
- No crec que falti gaire perquè acabi… El concert vull dir… Anem?

Havia desitjat sentir aquelles paraules. Vaig apartar les meves mans a contracor i vaig deixar que es posés bé la roba per, després, estirar-la ràpidament direcció a la sortida. Teníem pressa, no jugàvem com a l'anada. Quan sortíem ens van preguntar si voldríem tornar a entrar, ens vam mirar i vam riure. -No, no tornarem a entrar!
La vaig guiar cap al cotxe. No hi havia rastre de la gent de feia una hora, els carrers estaven buits.

- Anem a algun lloc?
- Sé d'un racó a on estarem tranquils. No és gaire lluny.
M'esperava la direcció de casa seva com a resposta, però un lloc a l'aire lliure no feia gens de mala pinta després de la xafogor passada entre tanta gent.
- Tu guies. -Li vaig tornar la picada d'ullet.

Durant el trajecte no sabíem gaire de què parlar, ens acabàvem de conèixer.

- Per cert, com et dius?
- Ariadna. I tu?
- Dani. Ara se suposa que ens hem de fer dos petons a les galtes…?
- Condueix. Ja ens farem petons quan arribem, i alguna cosa més...

Tal com havia dit l'Ariadna, vam arribar força ràpid, sense tenir en compte com havia pitjat l'accelerador. Era un racó apartat de mirades curioses, perfecte per a poder expressar el nostre desig sense patir per interrupcions.

- Ens quedem dins del cotxe o sortim?
- Quedem-nos aquí un moment. Si després vols sortir tinc una manta al maleter.

Acte seguit els meus llavis van buscar els seus mentre les meves mans lluitaven per descordar el seu sostenidor, lliurant així els seus pits del confinament. Un cop resolt, la meva boca va anar baixant dels seus llavis al coll i, aleshores, apujant-li la samarreta, em vaig llençar a devorar aquells pits que m'havien hipnotitzat hores abans.
Primer llepava fent cercles cada cop més petits al voltant del mugró fins arribar-hi. Podia notar que li agradava per la duresa d'aquests i pels seus gemecs. Després vaig passar a l'altre pit mentre li acaronava el cul.

Els mugrons, havia anat gairebé directe als meus mugrons!! Una de les meves zones més sensibles. Tot eren sorpreses inesperades… Què més amagava en Dani?

La seva respiració s'accelerava per moments. La mà que tenia al seu cul va començar a baixar-li el pantaló. Ella, en lloc de resistir-se, apujava les cames ajudant-me. Els pantalons van anar a parar al seient del darrera, juntament amb les calces que havien sortit en el mateix moment. Camisa i sostenidor no van trigar en fer-los companyia.
El cos de l'Ariadna se'm presentava nu, sencer, al seient del costat. Em mirava amb un somriure d'orella a orella. Sabia que em tenia ben excitat i ho gaudia a cada moviment de cintura que feia per provocar-me més. Em fascinava.

M'havia despullat d'una revolada, gairebé sense temps per a reaccionar. Estava encantada, em sentia atrapada per la seva mirada i el somriure, no me'n podia desfer. Però volia arribar a una igualtat de condicions o sigui que vaig començar a descordar-li els pantalons. Rèiem nerviosos, fent broma. La cremallera de la bragueta no va oposar resistència, més aviat va cedir amb molt de gust, de manera que aviat vaig tenir el seu sexe dur a les meves mans. No sabia si seguir despullant-lo, i fer-lo patir una mica més, o si llençar-me a menjar allò que tenia ganes de tastar... El vaig mirar. La seva expressió era de súplica. Vaig entendre el missatge. Amb cada llepada, un batec. El sentia endurint-se dins la meva boca. No sabria dir qui dels dos estava més calent.
Em vaig aturar per suggerir d'anar al darrera i posar-nos més còmodes. Mentre hi anava, ell mateix es va treure la samarreta. Just al trobar-nos a la part posterior el vaig acabar de despullar. Resseguia el seu contorn amb la punta de les ungles, esgarrapant suaument, veient com reaccionava la pell. Del coll vaig baixar als mugrons per pessigar-los. Els meus llavis ocupaven l'espai que deixaven lliures les mans, així fins arribar al melic. Vaig tornar a pujar a queixalar-li els mugrons, les mans van baixar per a masturbar-lo. M'encantava com es deixava fer, submís i obedient.

Mare meva, l'Ariadna m'havia portat a l'èxtasi en un moment, el tacte de la seva llengua i els seus llavis a la meva pell em captivaven. Aquesta noia sabia el que es feia, m'havia llepat la polla com mai cap altra ho havia fet.
Quan em va dir d'anar al darrera se'm van il·luminar els ulls, aquell suggeriment implicava molt més del que esperava de la nit quan vaig sortir de casa. A la part posterior del cotxe em va acabar de treure la roba i va continuar jugant amb el meu cos. M'embogia. Quan les seves mans em van començar a masturbar no vaig ser capaç de fer res més. Em vaig deixar portar.

Estava deliciosament dur, no volia esperar més per continuar fent-li una bona mamada, me'n moria de ganes. Vaig començar a llepar-lo lascivament, com si fos una piruleta. Unes quantes llepades de diferent intensitat i durada abans d'engolir-lo del tot, fins al fons de la gola.

La seva boca tornava a ser al meu penis, notava la seva saliva i escalfor. Agafant-li el cap li vaig fer entendre que em mirés. Llavors la vaig convidar a estirar-nos perquè em permetés fer-li el mateix que feia ella. No n'estava gaire convençuda, no volia deixar perdre el trofeu que tenia entre les mans. Només va acceptar quan li vaig indicar que podíem llepar tots dos. L’Ariadna es va estirar sobre meu, deixant el seu conillet ben retallat a l'alçada dels meus llavis. La meva llengua no es va fer esperar per beure la mel que m'estava oferint. Llepava amunt i avall, sense deixar-me cap racó. Després la vaig introduir una mica endins, estirant-la tant com podia, fins arrancar-li un gemec. Gemec correspost amb un altre de superior intensitat al notar com s'empassava altre cop la seva joguina, que no era cap altre que la meva polla.
Feia cercles al voltant del clítoris, tal i com havia fet abans en els mugrons. Les meves mans no s'havien aturat, havien repassat tot el seu cul i ara, mentre la feia gemegar per les meves llepades i xuclades, un dit tafaner es ficava sense impediment on poc abans havia estat la llengua.

La meva boca anava pujant i baixant, fent més o menys pressió, alternant llepades i xuclades, buscant el ritme que més l'excitava. Volia aprendre tots els seus secrets per deixar-li un molt bon record, tal com ell estava fent amb mi. Sentia els meus regalims relliscant, em notava molla, molt molla. De cop vaig recordar que estàvem al seu cotxe, potser li deixava el seient xop!! Però no volia aturar-me, i menys en aquell moment. A més, no seria tan greu tenint en compte que ell s'estava emportant la pitjor part del desastre… Vaig seguir amb la meva maniobra disposada a obtenir el meu premi en forma de lleterada.

Era increïble la mamada que m'estava fent, i més increïble encara la quantitat de flux que sortia d'aquella vagina. M'estava posant les botes. Ella no s'aturava. Havia començat a augmentar el ritme i jo ja patia per les conseqüències...

- Para un moment, para. Em faràs escórrer.
- Perdona, ja paro, però és que m'estaves fent tornar boja!!
- No és pas que no vulgui que continuïs, però potser et ve de gust alguna cosa més, com a mi, i si no t'atures tindré problemes després.
- Mmmm, però que dolentot ets, sembla que em llegeixis la ment. Així doncs, em deixes canviar de posició? T'importa si et quedes a sota igualment?
- Posa't còmoda. No dubtis.

Va fer un moviment ràpid i, buscant dins la motxilla, em va llençar un condó. Me'l vaig posar d'una revolada.


Mentre em girava i buscava la posició, es va anar posant el preservatiu, bona manera de no perdre temps! El vaig trobar llest per muntar. No em va costar gens sentir-lo entrar. M'havia excitat i mullat tant que semblava tenir el cony de mantega. Va obrir uns ulls com dues taronges, potser m'havia passat començant tan bèstia? El vaig agafar de les mans, els nostres dits es van entrellaçar. El vaig besar mentre començava a moure els malucs lentament per anar pujant el ritme a mesura que el cos m'ho demanava. Ens miràvem a estones, somrient, jugant a caçar-nos les boques. Ell intentava llepar-me els pits, buscant els mugrons.




Continuarà...

divendres, 7 d’agost del 2015

Coses que passen (1 de 3)

Aquesta és la 1a part d'un relat que un dia van escriure dos amics a quatre mans... En cursiva, ella; en normal, ell.



Era nit de concert, tornaria a anar sol, ja que no havia aconseguit enredar a ningú per a la ocasió. Em vaig dutxar i vaig agafar les primeres peces de roba que vaig trobar. Total, ningú s’hi fixaria. Vaig engegar el cotxe per anar cap al pavelló esportiu. Els carrers pròxims ja estaven plens, hi havia molt moviment de gent. Vaig aparcar un tros més enllà. Sort de tenir entrada anticipada, la cua per comprar-ne era més llarga que la de per entrar.

Poques vegades puc anar de concert sense haver d’agafar transport públic, això sí, em tocava travessar mitja ciutat, però tenint entrada anticipada no hi havia motiu per córrer. La zona del pavelló, sempre tan solitària, bullia d’activitat de cotxes i de gent. Segur que trobaria algú conegut, o això esperava, per no sentir-me tan sola. La cua per accedir a l’interior era llarga, però la de comprar entrada ho era el doble, havia fet bé d’agafar-la anticipada.  Per “cutre” que pugui semblar, li vaig comprar una llauna de cervesa a un venedor ambulant; si havia de fer cua sola, millor estar distreta.

Vaig anar cap a la cua per entrar, sempre que vaig a un concert m’agrada estar tan endavant com puc; ja que pago, que ho pugui veure de ben a prop. Aquesta vegada però, al haver sortit just de temps, no podia assegurar-me el lloc. Ja començava a haver-hi els anomenats llauners, literalment, ja que venen llaunes. Només portaven cervesa. Com l’odio, no en suporto l’olor. Sembla que als concerts només es visqui d’alcohol. Per tant, em vaig resignar a esperar. Cada cop anava arribant més gent; la marea humana es començava a aglutinar i els espais buits s’anaven reduint. Mòbil en mà, consultava quanta estona faltava perquè obrissin les portes i poder recuperar espai vital. Tot d’una, vaig sentir una melodia al davant. Seguidament un cop de motxilla a les mans que gairebé em tira el telèfon i, per a rematar-ho… un bany de cervesa! La noia del davant va empal·lidir per la mirada que li vaig dedicar. Només em faltava això!

No em pregunteu com va passar, perquè va anar tot molt ràpid. Vaig sentir el mòbil, una trucada?! Ho vaig trobar estrany però, al haver comentat que aniria al concert, potser algú s’havia animat a últim moment i em buscava. Esverada, em vaig despenjar una de les nanses de la motxilla, amb tanta mala sort que vaig colpejar a la persona de darrera. Em vaig girar per demanar perdó, sense deixar de buscar el mòbil que sonava amb insistència. Per si era poc, atabalada, a part de l’agressió amb la motxilla vaig acabar tirant mitja llauna de cervesa a sobre del noi de darrera meu. La mirada assassina que em va clavar no augurava una bona nit; començàvem bé...

-Vigila!

- Ho sento, perdona!! T’he mullat el mòbil? És que tenia una mà ocupada i …

- No, no l’has mullat, per sort. Però la camisa ja no té remei…

- Espero que s’eixugui ràpid, em sap greu. No és gens agradable que et dutxin d’alcohol, ho sé perquè m’ha passat en algun concert.

- No esperaré pas que s’eixugui, no suporto l’olor -Em vaig treure la camisa ràpidament, vigilant que el líquid no toqués la meva pell-. Espero que la samarreta de sota no s’hagi mullat també.

- Eh, em molen molt les camises però la samarreta que portes encara m’agrada més!! On l’has comprat?

- Gràcies, la vaig comprar l’última vegada que els vaig veure, és de la gira passada. Pensava lluir-la a dins, aquí fora encara fa fred per anar només amb màniga curta, però què hi farem…

- Has vingut sol?

- Sí. L’amic que va venir amb mi l’any passat, quan li vaig dir que tocaven aquí, em va dir que ni de broma… No li agrada gaire la música i em va acompanyar per compromís. Avui ha estat impossible enganyar-lo, ara ja els coneix. Perquè vingués a l’altre concert, li vaig dir que era un grup de pop.

- Ha, ha, ha mala persona, mira que enredar-lo així!! Quin morro!! Jo també he vingut sola, en principi. Suposo que trobaré algú conegut a dins, però de moment… Ens podem fer companyia? Així passa més ràpid l’estona i no serà tan pesat.

Aquella noia, que m’havia emmerdat fins a dalt, em demanava de fer-nos companyia? La primera reacció va ser etzibar-li un moc però, ben mirat, havia estat un accident. I a més, se li intuïen uns pits abundants que em neguitejaven.

- Clar, per què no? Tampoc marxarem gaire lluny, oi? Si trobes als teus amics ja m’ho diràs.

- Em sap molt de greu el què ha passat, de debò. Quina manera de començar la nit. Si per culpa meva et refredes, em recordaràs durant dies!!

- No et preocupis, encara que no em refredi et recordaré durant dies… Sobretot si no marxen les taques de birra. –(També pels pits, però això no em vaig atrevir a dir-li-ho).

- Per compensar et pago una consumició, fet?

- Accepto, normalment sóc jo qui ha d’anar convidant. Però haurem d’esperar a dins, aquests llauners d’aquí només tenen cervesa, i jo vull cola.

- Doncs només entrar et pago el què et vingui de gust. Així estem en paus.

El que em vingui de gust deia ella. Jo no podia deixar de pensar que el que em vindria de gust seria enfonsar la meva cara entre aquelles mamelles.

Notava que, quant més parlàvem, menys em mirava als ulls… Només em faltava això, havia anat a ensopegar amb el típic sortit de tots els concerts? De cop tenia ganes d’entrar, pagar-li la consumició i desaparèixer entre la multitud. Però, en el fons, la seva mirada i la seva amabilitat em van donar certa confiança. I confesso que, si ell em mirava als pits, jo m’havia distret mirant la seva bragueta.

Em vaig treure la idea del cap, quines possibilitats hi havia? Parlant, vam descobrir que compartíem gustos musicals, a part del grup del concert. Aleshores van obrir les portes i la gent va començar a empentar. Distrets com estàvem, vaig perdre l’equilibri i les meves mans van buscar un lloc on aferrar-se per mitigar el cop de la inevitable caiguda. Vaig topar amb els pits d’ella; les meves mans ben obertes sobre el seu pitram! Ara qui es va posar blanc vaig ser jo, per tot just després, notar una gran escalfor en el meu cos i sentir com em pujaven els colors.

- Perdona! Juro que no ha estat intencionat! -La gent del nostre voltant ja ens estava avançant.

- Estàs bé? T’has fet mal? No passa res, ens hem aguantat un amb l’altre… Entrem, va!!

- Estic bé, gràcies. Anem, que tothom ens passa al davant.

Sort que no m’havia fet res; no sabia si ella havia près mal al caure damunt seu, però no va mostrar-ne cap signe. Tampoc vaig rebre la plantofada que m’esperava. Ara, no podia treure’m la sensació dels seus pits ferms a les meves mans.

Havia estat sense voler però notava que aquell accident no l’havia disgustat. I a mi tampoc. La situació, la seva cara, havia resultat divertida, còmica. Mmm, i si era una mica dolenta amb ell?

La cua de l’entrada es va convertir en cua per comprar tiquets de beguda. Vaig pensar que era bon moment per intentar jugar. Ara sabia que era un bon noi o, si més no, prou educat.

- M’has dit una cola, oi? Sola? Només una? No vols res més, segur? - I li vaig picar l’ullet a veure què passava…

Havia vist el que em semblava? M’havia picat l’ullet o només havia estat un acte reflex? A què es referia en “no voler res més”?

- Sí, una cola. Si tu vols res més, tu mateixa, la meitat de la teva beguda se l’ha endut la meva roba.

- De moment una altra cervesa.

Les consumicions de dins ja eren totes amb got de plàstic o sigui que li vaig passar la seva allargant el braç.

Vaig entomar el got que m’oferia, i els nostres dits es van tocar. Se’m va escapar un somrís que segurament ella havia copsat. Què em passava?

S’estava començant a posar nerviós i jo a sentir-me malament pel fet de com estava jugant amb ell. Però si m’havia fixat en els llavis i la mirada, el somriure ja em va desfer… El trobava interessant, tenia quelcom atractiu, sensual. De cop me’l mirava d’una manera diferent. Com seria veure’l nu? Tenia ganes de sentir la seva pell, de gaudir i fer-lo gaudir.

Vaig perdre de vista l’escenari, la seva mirada estava fixa en la meva; llavors ho vaig tornar a veure, no podia ser involuntari, m’havia tornat a picar l’ullet. Era evident, m’estava observant, m’analitzava.
La vaig ajudar a sortir de l’aglomeració de les begudes oferint-li la meva mà lliure, i vaig aprofitar per atansar-la cap a mi.

- Des d’on t’agradaria veure el concert? Lluitem per posar-nos a primera fila? O ens quedem per aquí al darrere?

- Ah no, ni pensar-ho, cap a davant s’ha dit!! Va, ho intentem? -I vaig riure davant el desafiament, esperant la seva resposta afirmativa.

- Aviso que no porto més samarretes! Va vinga. -Li vaig agafar la mà i vaig començar a driblar gent, avançant poc a poc.

Mentre compràvem les begudes, el pavelló s’havia omplert de gom a gom i el concert ja havia començat. Tothom cridava i cantava, i nosaltres dos avançàvem. De tant en tant em semblava notar una mà al meu cul, fins que vaig notar un pessic, i al girar-me em vaig trobar el somriure còmplice d’ella.


Driblàvem gent i begudes, sense deixar de cantar. M’agafava de la cintura quan em quedava encallada. Aleshores aprofitava el moviment per recolzar-me sobre el seu pit i buscar el seu cul. O no ho notava o no li importava massa que li fotés mà, o sigui que vaig passar de fotre mà a pessigar. Ens abraçàvem rient, jugant. Així uns quants metres, fins arribar al davant. Ens vam mirar. Em sentia feliç, em trobava a gust al seu costat. Vaig buscar els seus llavis en un bes correspost. La nostra cursa per la primera fila havia fet créixer certa tensió. Amb el petó va créixer la seva erecció i la meva mullena. Sabia besar, m’agradava com ho feia, no podia separar-me d’ell; era un petó darrere l’altre, llepant-nos els llavis, jugant amb les llengües.