Booksexcrossing

Eren moltes setmanes sense ganes d’escriure (no per falta de motius) però tot va canviar en una tarda. Al bar de l’estació del poble hi ha una “biblioteca” que funciona per sistema de bookcrossing, et pots emportar els llibres que vulguis a condició de tornar-los o deixar-ne d’altres. M’agrada anar controlant les noves incorporacions i aquesta última vegada em vaig adonar del gruix de llibres de temàtica “sexualment alliberadora” escrits per dones. Li vaig fer notar aquest detall al Juan, responsable del bar, i per resposta em va comentar que gairebé tots venien, com era d’esperar, de les mans d’una dona.

En vaig agafar dos: Cent cops de raspall de dents i El blog de Lola Pons. Quan els fullejava em vaig topar amb diferents punts de pàgina, un dels quals era una aquarel•la d’uns castellers. Vaig pensar que era un punt de llibre molt bonic per desfer-se’n (sense parar atenció a quina pàgina estava) i el vaig entregar al Juan perquè el fes arribar a la seva antiga propietària. Tot hauria estat molt normal si no fos perquè precisament aquest gest va ser el desencadenant de la història...

Al cap d’uns dies vaig rebre un estrany missatge al Facebook d’un aparentment desconegut (sí, en masculí) agraint el detall. Els llibres els havia entregat la seva germana gran però el punt era seu i estava content d’haver-lo recuperat. El cas és que el Juan (amb qui hi ha molta confiança) li havia comentat la meva passió (i mai millor dit) per la literatura de contingut eròtic tot adreçant-lo al meu blog. D’allà, demostrant que era un home cibernèticament hàbil, va arribar al meu Facebook personal amb tan sols les 5 lletres del meu alter ego...
El seu missatge era agradable, demanava si podíem ser amics i compartir els gustos en comú (quan has estat un temps entre faixes i mocadors costa desfer-se del cuquet casteller...). Vaig acceptar la petició d’amistat. Mirant les seves fotos em va semblar un noi molt normal (si fa no fa era de la meva edat), de somriure tímid però ple de vida i amb una mirada blava encisadora. De complexió més aviat prima (sense arribar a esquifit) i de look aventurer però formal.

Vam estar setmanes intercanviant-nos missatges privats amb frases suggerents, algunes extretes de llibres i d’altres de collita pròpia. Comentaris mai grollers, sinó poètics i sincers... Abans que ens en adonéssim quelcom s’estava teixint dins aquella aparentment “normal” amistat. Havia crescut certa complicitat, confiança i confidencialitat. Passaven els mesos i entre les nostres paraules planava un punt de tensió, les ganes de fer un pas més i trobar-nos en persona, però cap dels dos ho acabava de veure massa clar. Per omplir-nos de valor vam passar a les videoconferències... En directe totes les sensacions s’amplificaven i també, sobretot a certes hores de la nit, es descontrolaven.

I després d’un parell de mesos més de descontrol, per fi, ens vam atrevir al cara a cara. Ell havia confessat certs sentiments envers la meva persona, tot i saber que jo tenia parella; per resposta va rebre una confessió sobre les meves fantasies més secretes... El seu somriure ho va dir tot.

Al trobar-nos ens vam fondre en una fervent i elèctrica abraçada, necessitat vital continguda durant molts dies. Els dos petons van ser per obligada cortesia, nerviosos, fugaços, amb riure contingut però les mirades demanaven quelcom més. Aquest primer dia va començar com tantes altres cites; passejada, conversa, tímides aproximacions físiques... Va finalitzar amb un petó als llavis i la promesa d’una segona cita.

Aquesta segona trobada, des del vostre punt de vista, us resultarà molt més interessant. Si en la primera ell m’havia acompanyat pels seus racons preferits de cert parc, en la segona va ser el meu torn. El fet d’haver-li explicat algunes de les meves anteriors experiències en aquell indret evidenciava certa predisposició (per no dir intenció) d’un contacte més íntim. I així va ser. La temperatura ambiental, més la corporal, convidava a anar-se desfent de la roba.

Les seves carícies eren maldestres (feia molt que no estava amb cap dona) però tendres, insegures però apassionades. Tot plegat terriblement excitant, era com estar amb un jovenet sense experiència; deixava que l’anés guiant i anava consultant el meu grau de satisfacció. Educadament li vaig recordar a cau d’orella que, en el meu cas, per saber si m’agrada o no n’hi ha prou en escoltar els sorollets i palpar les humitats. Entre les paraules pronunciades i el com les vaig dir es va encendre de cop, mostrant una fermesa no violenta però si agressiva; per fi despertava el lleó que du a dins...

Es va submergir entre les meves cames, agafant-se el comentari al peu de la lletra. Coneixia perfectament les meves preferències i debilitats. Potser li faltava experiència però li sobrava voluntat. La seva dedicació (per no dir devoció) em feia sentir perversament servida, molt ben servida (mai oblidaré la seva menjada de cony!!). Vaig arribar a perdre la noció del temps, oblidant que érem al mig d’un bosc, refugiats entre roques... Em vaig deixar fer, totalment extasiada, simplement gaudint de l’experiència.

El fet de ser previsors ens va permetre un descans per recuperar forces tot berenant. Aleshores li vaig demanar que s’estirés, em deixés fer i es concentrés en les sensacions. Una de les seves confessions feia referència a la seva capacitat per aguantar sense ejacular i a la vegada això mateix s’havia convertit en un dels meus reptes... La mamada era lenta, procurant trobar el ritme, l’angle, la profunditat i la humitat necessàries per obtenir l’explosió que m’hauria de permetre degustar la seva llet. Estava comprovant que no m’havia mentit i se’m començava a fer llarg. Dur, gustós, es retorçava i gemegava i jo m’escalfava més i més. Vaig allargar el braç fins a trobar la meva bossa tot buscant un preservatiu amb la mà. Als dos ens feia molt respecte la penetració. Li vaig demanar si s’hi atrevia, si ho volia. La seva resposta va ser que se’n moria de ganes però no gosava demanar-ho. 

Aprofitant-nos del diferent nivell que ens oferia la roca, em vaig posar en una posició còmode per tal oferir-li el meu cul. M’havia confessat que mai havia provat el sexe anal... La idea de ser la primera em resultava perversament excitant. Li vaig dir que comencés a masturbar-me en aquella posició. Sentia el seu cos sobre el meu, el seu sexe dur, enfundat en la fina però segura protecció del condó. Notava la meva pròpia humitat, rajant en vertical, esquitxant-nos; sentia les seves mans recollint el meu nèctar que m’oferia per tal de veure’m fer aquell gest que el posava tant calent... La meva llengua l’eixugava, em passava la mà molla pel pit, jugant amb el mugró, i baixava altre cop avall. Feia indecisos intents de penetrar-me, fins que em vaig mig girar per verbalitzar un “folla’m, folla’m fort” entre súplica i ordre. Aleshores vaig sentir-la, una profunda envestida que em va fer estremir, seguida d’un bombeig suau i les seves paraules a cau d’orella, mossegant-me el coll, llepant-me amb delit... Amb un gest de violència controlada em va posar dreta, agafant-me pel cabell tot preguntant si m’estava agradant.

No m’allargaré gaire més. Només dir que em va fer girar de cara a ell, apretant-me contra la paret de la roca. Em va alçar una cama i va seguir penetrant-me amb la fúria del clímax imminent. Fent força des de les espatlles em va obligar a ajupir-me davant seu per acabar descarregant a sobre dels meus pits, tot notant la fredor i el tacte rugós de la roca contra la meva esquena en contrast amb l’escalfor del seu semen sobre el meu cos. La violència de la passió va donar pas a la tendresa i el plaer amb més calma.

Aquella sessió de sexe ens va alliberar de moltes cuirasses i es va convertir en el segell d’una amistat molt més que especial de la qual desconeixíem el desenllaç i la durada, només ens importava (i ens importa) enfortir-la, gaudir-la, fer-la créixer i alimentar-la amb moments més calents o més calmats, però sempre molt i molt estimulants...

Viure el sexe. Trencant tabús.

Bon dia a tothom,

A alguns i algunes ja us ho havia comentat: he passat a formar part d'un equip que està engegant un nou blog sobre sexe.

El projecte ja comença a tenir forma i necessitem que hi digueu la vostra!!

http://www.viureelsexe.cat/

Esperem els vostres comentaris, opinions, crítiques (constructives, per favor!! Que tot just estem engegant!!), idees, suggerències, peticions i perversions (hehehee...).

Moltes gràcies!!

Buscant un bon cul

Hola a tothom,

Busco voluntaris atrevits!! La meva amiga Sònia (que il·lustra alguns dels meus relats) necessita una imatge que representi la situació de l'esbós que adjunto. És a dir, un noi dret d'esquena, amb un bon cul, penetrant a una noia asseguda en una taula, marbre de cuina, etc.

No cal que es vegi cap cara però si que s'interpreti bé la situació. La dona pot anar descalça, amb sabates de taló, etc. L'important és el cul del noi enllaçat per unes cames femenines. També li anirà bé si només és una foto d'un nu masculí d'esquena, diu que li costa trobar un cul prou "estètic" per dibuixar-lo.

Poden ser fotos personals o imatges trobades a la xarxa. S'accepta tota creativitat possible.

Li vaig prometre  que com a mínim intentaria trobar-li un parell de bons culs, m'ajudareu?! Gràcies!!

Si algú coneix pàgines de fotografia eròtica pot adjuntar l'enllaç.

Confio en vosaltres i el vostre culet!!

Petonets,

-DêNit-

Ah, els que hi col·laboreu rebreu una mostra del dibuix final com a agraïment!!

Percepció.

La delicadesa dels teus dits embolcalla la meva pell.

La suavitat del teu gest desperta les meves emocions més íntimes.

El teu rostre em mira tímidament buscant els meus llavis.

Un primer petó de salutació, tímid, fugisser,

gairebé imperceptible però significatiu.

L’educació el retorna, entre un somriure de satisfacció. Agradable encontre.

I el diàleg segueix, fent servir la nostra llengua, acompanyant les mans.

Llisques esquena avall, per sobre el meu cabell.

T’instal·les tan bé com et permet la nostra posició. El món s’atura, res existeix.

Només tu i jo, dins una bombolla de sensacions.

Un nou gust, un nou tacte. La nostra nova sensació.

Descobrim-nos, lentament. No hi ha pressa.

S’endureix, batega. Al punt just per a començar gaudir.

I s’atura davant l’imprevist. Parèntesi que ens desvetlla.

Interrupció canina, punt i part; pendent. Impossible resistir.

Foscor (experimental1)

No m’espanta la foscor sinó la confusió de no veure la realitat. Privada de la vista els altres sentits s’aguditzen i és aleshores quan puc percebre la teva essència, anar més enllà de la dimensió visual. Veure com ets en realitat.

M’arriba la teva olor multiplicada, la teva respiració agitada. Puc sentir-te sense necessitat de veure’t. No et tinc por, no n’he de tenir sabent que mai em faries mal, doncs tu ets com jo.

M’assereno, oferint-te la meva vulnerabilitat com a prova de confiança. Estic en bones mans, res em preocupa. Completament relaxada espero les teves accions, les teves paraules. Però no t’equivoquis, no abaixaré la guàrdia. Impedint-me de la visió m’has fet un favor, has obert tots els altres sentits. Si no perdo la concentració puc percebre les teves intencions; no estic immobilitzada, sabré com reaccionar si fas res que no m’agrada. Ignoro si ets prou llest per haver deduït tots aquests pensaments sense necessitat de paraula. Però el teu comportament em donarà la resposta.

Sento l’escalfor del sol, la velocitat de l’aire. Sento el teu tacte quan rebo una carícia que m’agrada. Saps com i on tocar. Ets subtil. Delicat però contundent. Els teus dits m’ofereixen un plaer lleu, resseguint la meva pell. M’estàs estudiant, busques la meva reacció, la confirmació d’allò que m’agrada. Vols saber com i on has de tocar. M’estàs descobrint, gaudint de la meva aparent passivitat.

Passes la teva llengua pel meu coll, la passeges fent petits tocs, amunt i avall. T’atures al lòbul de l’orella. M’estremeixo, m’excites, em mullo. Apartes la roba que et molesta i baixes cap a l’espatlla fent petits petons. Petó, llepada, petó, llepada... Quan arribes al final de l’espatlla una suau mossegada. M’aixeques els cabells, olores el meu clatell. Aspires profundament. Pots veure com la meva pell reacciona al teu alè. Passes a l’altre meitat del meu cos i fas el mateix que abans. Sense pressa, sense pausa. No sé qui gaudeix més dels dos.

T’acostes més, t’arrapes a la meva esquena, presentant-me la teva erecció. Palpes els meus pits, em busques els mugrons. M’arquejo endavant en un calfred de passió, em mossego la llengua, se m’escapa un petit gemec. Puc notar com somrius quan acostes els teus llavis als meus. Et beso amb ganes. La meva llengua convida la teva a un ball humit. Em xiuxiueges a l’orella. Recites un profà poema, qui sap si la lletra d’alguna cançó. Estic a punt de perdre el cap i deixar sortir la bèstia que dorm en mi. M’està esgarrapant des de dins, et vol posseir. Vull menjar-te, mossegar-te, veure com et retorces de plaer, sentir els teus gemecs, la teva veu demanant-me més...

Vull regalar-te un moment, teu i meu, de ningú més. Oferir-te un record que reviurà en les teves nits, entre la nostra foscor, gràcies als teus dits.

Plaer a tres bandes; 2 x 1

Mentre es dutxava recordava mentalment el que havia passat feia pocs minuts entre aquelles quatre parets, on tres cossos havien compartit el desig. Li havia costat molt fer el pas i ara no se’n penedia gens ni mica. Feia relliscar la seva mà ensabonada resseguint els camins que abans havien traçat unes llengües afamades, juganeres i expertes. Encara estava molt sensible, el més lleu contacte conduïa de nou a aquella sensació tan brutal i salvatge.

Havien pujat per separat, ella amb el més expert dels dos. El tercer també s’iniciava però tenint un bon mestre de cerimònies va facilitar molt la feina. Es van dutxar amb calma, primer el més jove, el “novato”. Mentre l’experimentat l’ajudava a relaxar-se i escalfar-se poc a poc. Un suau massatge, començant pel cap, baixant cap al coll, una llengua que saludava un lòbul fred, una mà que agafava un pit, un parell de dits jugant amb el mugró i una llengua que tornava a posar-se en acció dedicant-se a l’altre mugró. Dels pits va baixar a la panxa, amb un moviment gairebé imperceptible però que ella notava amb gran intensitat. De la panxa va passar de llarg el seu sexe per resseguir-li la cara interna de les cuixes, just al límit del pubis, ella volia que hi arribés però ell no tenia cap intenció de fer-ho, encara no. La va fer girar, tenia mans hàbils, sabia on fer pressió i en quina intensitat. Ella es relaxava per moments.
Li mossegava el coll, tot acostant-se a l’orella per comunicar-li les seves perverses i excitants intencions. Anava sentint el soroll de la dutxa... Va amassar-li les galtes del cul, repartint alguns cops suaus però ferms. Ella sentia la seva pròpia humitat, notava com els regalims anaven baixant. Això és el que ell volia, deixar-la molla, a punt pel que s’estava dutxant.

Tenint-la de boca terrosa va alçar-li el pubis per, ara sí, començar a jugar amb els seus llavis completament humits. Ella es va posar de quatre grapes, com demanant-li més. Ell la va començar a masturbar lentament, fent que el seu clítoris s’anés inflant, dominant la situació, deixant-la al límit de l’orgasme. L’aigua de la dutxa va callar. Ella va sentir les passes que s’acostaven i unes mans que s’aferraven als seus pits. Tenia mans a dalt i a baix, dits treballant. Els de baix es van aturar, anunciant que els deixava sols, que s’anava a dutxar i a preparar.

El novell la trobava ja a punt de caramel i ho va aprofitar. Va seguir masturbant-la mentre li mossegava un lòbul i li pessigava un mugró. La va alçar. Ella de genolls, sentint-lo darrera seu, sense poder-lo mirar. Li va suplicar un orgasme. Ell, generós, va accentuar els seus moviments. No va trigar massa en deixar-se caure amb un gemec sonor. Li va concedir dos minuts de descans que va aprofitar per demanar-li si se la podia menjar. Es va girar per facilitar-li la maniobra. Ell volia comprovar si era prou hàbil. Estava perdent la noció del temps quan va notar una presència. El mestre havia acabat la dutxa i venia amb les armes completament a punt. Vist que la cosa anava de menjar li va presentar una barra que ella no va rebutjar. El cercle s’havia tancat, començava la funció. Ella menjant i ell menjant-se-la. Els nois van intercanviar posicions. No podia comparar; la primera llengua tenia l’encant de qui s’entrega amb ganes de complaure, la segona llengua tenia l’experiència de qui ja sap com fer gaudir...

Es retorçava de plaer, cridava, gemegava; quan un dels dos es cansava l’altre ocupava el seu lloc. Se sentia reina, deessa, la dona més porca però més feliç del món. L’expert en la matèria va demanar si es podia distreure amb un altre forat. Obtingut el permís va començar a estimular-li la zona anal. El plaer d’ella creixia de manera evident. Tenia una llengua follant-li el cul i un parell de dits follant-la per davant. Incrèdul, el més jove, observava les esquitxades, mai havia vist a una dona que es corrés com un home, a raig.

Dins seu la noia es debatia en el dilema de demanar sentir més, d’aprofitar al màxim aquella oportunitat única. En un rampell de passió rabiosa els va exigir que volia ser penetrada, va demanar que se la follessin. Ells no van fer escarafalls, eren prou homes per deixar de banda els prejudicis i centrar-se només en gaudir. Primer va entrar el més jove, amb ganes, amb energia, amb velocitat. L’altre va ser més variat, canviant la cadència, el moviment, l’intensitat. Van decidir que el forat de darrera demanava més control. El jove es quedava amb la part més sucosa mentre l’altre la començava a untar amb tota la calma.

Era tanta la lubricació que no va notar que la tenia a dins fins que ell es va començar a moure lentament. Anaven sincronitzats, un entrava, l’altre sortia. La combinació de ritmes, estímuls i velocitats li estaven proporcionant un plaer que mai havia sentit i que estava experimentant de la manera més salvatge però plàcida. En el moment oportú els dos es van aturar i es van encarar als seus pits, refregant-li els seus propis fluids. Les llepades s’alternaven, els petons també. Les mans no paraven quietes. Més, més, més... Fins que va arribar la gran explosió de llet. Els va rellepar fins a la última gota. Es van estirar els tres, amb ella al mig, acariciant-se, besant-se. Tenien temps per recuperar-se i tornar-hi. I així ho van fer, però ells canviant de forat.
La segona explosió la va conduir a la dutxa directament, havia quedat completament de blanc. I des d’allí podia intuir com els dos nois s’havien posat d’acord per seguir jugant, ells sols. Tot plegat va fer que acabés per masturbar-se imaginant que devia estar aprenent el seu jove company en mans del més expert......

Entre dues llunes

Aquest relat escrit a quatre mans no hauria estat possible sense la col·laboració, ajuda i perícia de la meva nova amiga i "companya d'aventures literàries" Katalluna

Desprès de parlar uns dies en el fòrum, llegir relats una de l’altra i veure que calia alguna cosa més potent, les dues llunes vam decidir trobar-nos per fer un cafè i escriure-us un relat a mitges per tots vosaltres. El dia triat va ser un dia molt fred d’hivern en un bonic poble del Bages. Jo duia el portàtil i desenes d’idees, tu també en tenies un centenar. Juntes som perilloses, ja ho veureu.

Ens vam posar a parlar i vam connectar moltíssim. Vam anar passant d’una conversa supèrflua a una conversa més intima, del que m’agrada a mi del que t’agrada a tu, de si em masturbo o no, de quines joguines tinc al calaix… Entre rialles i confidències anàvem entrant en tem, i al cap d’una estona ens vam adonar que teníem un home jove a la taula del costat. Devia tenir uns 37 anys o potser menys, anava vestit amb uns texans, una camisa a ratlles i estava suposadament prenent un cafè, però la seva cara ens deia que feia estona que escoltava la nostra conversa i que això l’havia posat més que calent. Quan ho vam veure va començar el joc de seducció.

Em vaig descordar el jersei perquè el meu escot fos més visible i em vaig humitejar els llavis descaradament mentre li picava l’ullet. Tu reies per sota el nas.

Havia reaccionat lenta a la situació però el teu gest em va posar al corrent del què estava passant i jo m’havia perdut. Començava un joc que no havia estat premeditat i com que l’havies començat tu preferia quedar-me en segon pla, analitzant la situació i de pas, fixant-me millor en ell. Era evident que la nostra conversa havia cridat la seva atenció i que poc a poc l’havia posat prou a to. I a tu, punyetera com ets, no se t’havia escapat el detall!!

Davant el teu gest ell va tenir prou valor com per acostar-se a la nostra taula i confessar que li semblàvem dues dones molt excitants, morboses i calentes. Vam riure sense cap vergonya i tu, com sempre tan decidida, li vas preguntar si ho volia descobrir en primera persona. Silenci sepulcral i mirades ràpides. Es va asseure a la nostra taula i va demanar més detalls.

Posant-li una mà a la cuixa li vaig explicar que estàvem preparant un relat eròtic, que érem 2 amigues a qui ens agradava el sexe i que ja que ell havia estat tant tafaner, i que no estava gens malament, i havia tingut la sort d’aparèixer en el lloc oportú en el moment oportú, potser ens podria donar un cop de mà. Això últim més que dir-ho li vaig xiuxiuejar a cau d’orella amb la veu més sensual que vaig poder. Mentre li explicava tot això la meva mà va pujar lentament palpant els seus abdominals, el seu pit i posant-se sobre els llavis, perquè no parlés.

Realment estava bé, se li notava una musculatura treballada sota la camisa i els seus ulls eren un poema, no treia la vista del meu escot, i quan els treia eren per mirar-te a tu, que duies una samarreta estreta que marcava molt bé les teves corbes.

Mantenint el meu dit en els seus llavis i aprofitant que ja estava al costat del seu coll el vaig començar a llepar molt suaument, li vaig mossegar delicadament l’orella i li vaig dir que m’estava posant calenta, que si tenia ganes de comprovar-ho primer s’ho hauria de guanyar i no li pensava posar fàcil, i que tal si començava utilitzant la seva bonica boca per menjar-se el meu dit que li impedia parlar.

Va ser immediat, va començar a llepar el meu dit, xuclar...

- No ho fa malament oi? La seva llengua és molt interessant, segur que més avall pot fer furor.

Però quan ell ho anava a fer el vaig parar. Havíem d’escriure i ens agraden les paraules. Només podia baixar si la següent frase que digués aconseguia posar-nos una mica més calentes o com a mínim fer-nos somriure.

- Vosaltres dues, sempre sou tant dolentes?

Vas contestar tu per mi.

Si tu l’havies posant a cent atacant-lo per dalt jo havia estat jugant per baix, resseguint les seves cames amb el meu peu, passejant-lo amunt i avall, per acabar al seu entrecuix just el moment que ho marcaven les teves paraules. Tenia la sensació de ser dues bruixes intentant encantar a un pobre passerell, però el passerell m’estava agradant.

-No ho som sempre, només quan ens trobem amb algú prou interessant capaç de treure a la llum la nostra part més perversa, algú amb qui valgui la pena compartir els nostres encants...

La meva intenció era comprovar fins a quin punt estava disposat de seguir-nos el joc, si de debò era com esperàvem que fos, capaç de satisfer-nos a les dues, ja fos per junt o separat. Només era qüestió de donar-li prou confiança, de portar-lo al nostre terreny, de preparar una estratègia que en cap moment no havíem planificat però que al ser com som ja s’estava traçant en les nostres desvergonyides ments.

Tornant a jugar amb el peu vaig llençar la primera fletxa enverinada.

-Companya, a simple vista sembla encantador. Té una mirada preciosa i uns llavis que ja me’ls voldria estar menjant... No sé si a ell li vindria de gust menjar-se’n uns també. Potser que li preguntem.

Et vaig picar l’ullet i vaig somriure amb tota la meva malícia. Te’l cedia, el tenies més a mà i mai millor dit. Volia veure com reaccionava, volia estudiar-lo lentament, gaudir del moment, de les mirades que em llençava de reüll, com sense saber per on i per quina de les dues començar. El nostre joc l’estava posant cada vegada més a to i era precisament això el que m’interessava. No sé quina de les dues és pitjor... En tot cas que portessis l’iniciativa tu m’anava de perles, era realment excitant ser espectadora de la situació.

I sense cap mena de vergonya vas llençar-te a preguntar-li mentre jo me’l mirava fixament amb somriure llaminer per acabar mossegant-me el llavi.

Vaig acostar-me fins a pocs centímetres de la seva boca, et vaig mirar i amb veu sensual i irònica li vaig dir:

-Bé, m’ha tocat, i això que sóc la tímida, t’atreveixes a besar-me aquí i ara?

Però crec que no el vaig deixar contestar, li vaig segellar els llavis amb els meus, primer només un fugaç contacte, lentament em torno a acostar i entreobro la boca per deixar passar pas a la meva llengua, que llepa una mica els seus llavis. Em separa uns centímetres, et miro.

-Sorpresa! Diu que sí, aquest potser no sortirà corrents.

Amb una mà al seu clatell les nostres boques s’enllacen en un ball humit, les nostres llengües es creuen, li mossego suaument els llavis, noto la seva escalfor. L’altra mà baixa per on havia pujat i acarona un paquet a pressió per sobre del texà.

T’agraden les joguines? Li passo un comandament a distància que trec de la meva bossa, m’acosto a la seva orella i li explico que controla un petit ou vibrador que una de les dues porta posat, però que ell no sabrà quina de les dues és. Que quan vulgui el pot activar i desactivar, que li deixem 15 minuts, si amb aquest temps descobreix qui el porta la partida segueix si no ho endevina per ell ja s’ha acabat.

Per la cara que va posar vaig deduir que li acabaves d’explicar el secret de l’ou, això significava que el nostre convidat ens agradava a les dues i per tant avançàvem una fase més. Vaig aguantar-me i em vaig mentalitzar per no riure i delatar-me, doncs era jo qui portava l’ou, a hores d’ara ja moll...

El podia sentir dins meu i el fet de no saber quan notaria la seva vibració em va posar d’allò més calenta. Resseguia el nostre heroi amb mirada entremaliada i desafiadora, un peu sense sabata es va escapar per comprovar la seva excitació. I vaig trobar la teva mà també, em vas donar uns suaus copets al peu; entenia el senyal i em vaig aixecar per anar a lavabo que estava a menys de 2m de la nostra taula. Dolenta, volies provar si realment era cert allò dels 4m de distància. Com a mínim la primera vibració no l’hauria de dissimular i la gaudiria amb egoisme.

-Us veig molt enfeinats, em sembla que us deixo solets uns minuts. No us estranyi si m’entretinc una estona....

Tu vas riure, ell va somriure i va seguir la lluita de llengües i mossegadetes. Em moria de ganes de tastar els seus llavis, però amb una mica de sort podria gaudir de l’ou.

Just havia desaparegut de la vostra vista quan, agafant-li la mà, el vas obligar a accionar el comandament. Et vas apartar, com volent dissimular la vibració, vas somriure preguntant-te si jo podria notar-ho des del lavabo. Et movies impacient i nerviosa.

Vaig tancar la porta i em vaig relaxar. Sabent el que sé dels sistemes WIFI no esperava trobar-me amb aquell regal, recoi amb l’ou!! El recorregut al lavabo feia forma de L de manera que només una paret em separava de vosaltres i del comandament. Va començar la vibració, em vaig posar una mà a sobre el pubis de manera que des de fora podia moure l’ou mentre vibrava. Va ser curt però intens. Em vaig netejar i faig fer una mica de temps. Un toc de perfum de mesc. Començava la màgia de les olors. Ja que m’havia aixecat aprofitaria per acostar-me a ell, jo també volia tastar la seva pell.

Tu reies i ell t’interrogava amb la mirada. Jo amb cara de pòquer, com si res hagués passat. Però en comptes de seure al meu lloc vaig anar fins a ell, ara estàvem una a cada costat. Em vaig inclinar sobre la seva espatlla amb tota la intenció que li arribés l’aroma. Vaig apropar-me a la seva orella i mentre li menjava suament el lòbul li vaig llençar un nou repte.

- Endevina la meva olor i et donaré una pista per endevinar qui porta l’ou.

Ara era jo qui em retirava una mica, em vaig posar a un costat de la taula a observar. No li posaves gaire fàcil, la olor era complicada, digne d’una bruixa com tu, però ell la reconeixeria?

Estava atabalat i se li notava, el seu dit activava i desactivava l’ou de forma intermitent, jo seguia el seu dit i feia un petit gemec cada vegada que s’activava, per despistar. Tu que estaves com una moto per culpa de l’ou no deies paraula, prou feina tenies a tastar els seus llavis, el seu coll... Et vas atrevir a obrir-li la camisa per arribar als seus mugrons i jugar amb ells amb molta calma.

Jo centrava la cara a l’ordinador i vaig anar escrivint tot el que passava mentre ho llegia en veu alta, m’estava posant molt calenta sentir-me a mi mateixa.

Ell no sabia on mirar, ni on posar les mans i si en algun lloc ja faltava lloc era en el seu slip, però per si la partida acabava aviat havia colat una mà sota la teva samarreta i li faltava poc per arribar al teu pit. Jo parlava lenta i sensualment sobre la teva olor al mateix temps que escrivia... Potser si penses en la natura, en un mon màgic, en essers fantàstics... Tancant els ulls vaig aspirar profundament, la teva olor m’arribava perfectament i em feia embogir una mica, era tan teva, tan exòtica i sensual...mmmmhhhhh

Ell segur que estava igual de seduït, va aspirar i va posar cara de pensar mentre la seva mà arribava als teus mugrons al mateix temps que sense adonar-se’n activava l’ou a màxima potencia. Tu no vas poder amagar un petit xiscle de plaer, però ell no sabia si era la seva mà o el comandament el que l’havia provocat.

- Ring! Ring! S’ha acabat el temps, has tingut 15 minuts.
- Però primer et deixem guanyar la pista. Quina olor porta?

Vaig agrair que sonés l’alarma del mòbil, no podia aguantar ni dissimular la meva excitació. En l’ambient es respirava tota la meva olor, des de la més íntima a la més superficial. La barreja era sorprenentment embriagadora. L’alarma el va sorprendre, va aturar la seva mà damunt el meu pit, agafant-lo bé, amb el mugró entre dos dits. El vaig besar per fer-lo reaccionar.

- No és que sigueu dolentes... sou un parell de bruixes!! M’he oblidat del món. Però no sou les úniques amb recursos. Sé dues coses, conec perfectament l’olor i no tinc cap mena de dubte sobre quina de les dues fa estona que s’està mullant per culpa de l’ou. Així doncs, bruixetes encantadores, per on voleu que comenci?

S’havia girat la truita, ens vam mirar amb cara de dubte, era un “farol” o realment ho havia endevinat? Només hi havia una sortida.

Vas deixar d’escriure i, mirant-lo seriosament, li vas recordar que només tenia una oportunitat i que si n’estava tan segur no li donaríem una segona.

Amb una mà a la teva cuixa i una altra a la meva, va començar a parlar mentre avançava sincronitzadament cap als nostres respectius sexes per acariciar-los.

- Maig, arriba la primavera, temps de fecunditat. S’alcen les fogueres de Beltane. Els cèrvids s’aparellen i en l’aire flota un fètid però eròtic perfum: musk.

Aleshores les dues ens vam fixar en la cadena que penjava del seu coll. Una figura femenina sostenia amb els dos braços enlairats un símbol molt popular entre la comunitat pagana. Et vaig dirigir una mirada nerviosa, tu vas intuir que estava passant alguna cosa prou imprevista com per preocupar-me.

- La que porta l’ou és la de l’anell amb una lluna i una estrella... I no esperava trobar-se amb un home paganament intel•ligent, com si les dones fóssiu les úniques capaces de maquinar i manipular. Els homes també n’hem aprés. No només us he estat escoltant sinó que també he observat els vostres gestos, somriures i mirades. Sé que ho he encertat, només cal veure les vostres cares i ara mateix amb els meus dits sento els batecs dels vostres cors que us han delatat constantment malgrat els vostres esforços... Em mereixo un premi, un doble premi. I el tindré.

Nosaltres dues encara no havíem reaccionat, ens sentíem com dues criatures a qui enxampen en plena malifeta. Ell va treure una targeta on va apuntar-hi l’adreça d’un bloc. En va treure una altra d’igual i va fer el mateix. Les va posar damunt la taula, estratègicament davant dels nostres pits.

- D’aquí uns dies podreu llegir el premi que reclamo. No sé si tindreu prou valor però ja que heu volgut jugar amb mi no em podeu negar el plaer i el premi de jugar amb les dues, per junt o per separat...

Es va aixecar, va agafar les seves coses, ens va fer un petó als llavis a cada una i va marxar deixant a la taula una tercera targeta. Li vas donar la volta, la figura ens va deixar més glaçades encara: l’Arcà Major XV, El Diable.

Vam intercanviar una mirada ràpida i ens vam girar instintivament cap a la porta, ell ens va tornar la mirada amb un esplèndid somriure, ens va picar l’ullet i va fer un gest simpàtic amb la mà.

Uns dies més tard, parlant de somnis eròtics, ens vam adonar que n’hi havia un que es repetia i coincidia. Ell apareixia de cop, en el lloc menys insospitat. Ens feia sentir increïblement bé, confiades i excitades. En la seguretat del seus braços forts, extasiades pels seus apassionants petons, ens deixàvem fer, gaudint de la seva habilitat per menjar-se el nostre sexe...

Secret

Vinc a les nits, de puntetes; sssssshhhhh....

Et llepo l'orella, te la mossego, baixo cap al coll i baixant, baixant, m'aturo als teus mugrons, per escalfar motors (escalfar-te més? sí, més!!) i segueixo avall, fins allà on t'agrada tant, on ens agrada tant... I m'hi estic tot el temps que em deixis, tot el temps que pugui. I qui sap, potser et vull tastar sencer, del tot dins meu, del tot dins teu... Olorar les nostres suors, els nostres licors, la nostra pell amarada d'amor, de plaer, de llibertat, d’èxtasi luxuriós.
Aleshores ja estarem junts de veritat i no caldrà res més perquè aquest moment serà nostre, hi ho serà TOT per a nosaltres, per sempre més. I el podrem recordar quan vulguem, quan ho desitgem, sigui amb qui sigui, on sigui i com sigui. Sense res més.

Em desperto, encara humida. Deixo que l'aire del mati acariciï el meu cos nu. Assaboreixo el teu record. T'espero, et convido, et vull un altre cop...

Acomiadant el 2010

Per a mi el 2010 ha estat un any ple d'experiències intenses, de noves sensacions, emocions, regals i lliçons que he anat compartint... Gràcies per formar-ne part!!

Us desitjo unes bones festes i un dolç 2011, mmmmmm!! ;-)

Tendre i dolç

Petit dolç moment. Una mà que l’acarona, un gest dolç i sincer. Una nova pell, una mirada exploradora. Un tacte per descobrir, un cor per comprendre.

Les carícies van creixent, s’expandeixen. Estirats al mig del parc, abraçats. Orelles, coll, tots els moviments que els permeten la seva posició. I els llavis? Quin gust tenen? Com besen? Els ulls pregunten, interroguen el permís. Comunicació no verbal en estat pur, sense confusions. Tasta’m, prova’m. I així ho fan. Tímidament, suaument, un bes gairebé imperceptible i una llengua que també hi vol dir la seva.

Les mans llisquen per sobre la roba. Dur el membre que troba a la seva mà mentre li menja l’orella, mentre es delecta amb el seu coll i la seva veu entre gemecs dient “m’agrada el que m’estàs fent”. Temptacions. Desig de “tan de bo fóssim en un lloc més discret”, potser es desfarien del cinturó, potser descordarien els pantalons i potser..... explorarien la pell més íntima.

Regust dolç, redescobriment del plaer de la tendresa, de l’excitació de les carícies subtils. Somriures que volen penetrar l’ànima, conèixer els secrets més obscurs, arribar més lluny. Soft, absolutament tendre, llaminer, en calma. Un moment de desconnexió, on només cal gaudir, sense pressa, sense pressió. Instants gravats en l’ànima, només dels dos.

Com sempre, desig, la droga més perfecta. L’ànsia de repetir. El somni per complir.