Xurro, nata i xocolata

Avui en Marcel s'ha llevat content i molt d'hora, per ser diumenge. L'Àngels, la seva dona, encara dorm; ahir nit va sortir amb unes amigues. En arribar a casa, entre l'alcohol i l'eufòria, portava una alegria que acompanyava al frenesí sexual. Ho recordava perfectament mentre la mirava. Adormida, amb cara de felicitat, rendida, esgotada. Baixant les escales va trobar restes de la seva particular festa. No havien esperat a arribar al llit com era habitual. De fet havien començat al pis de baix, tontejant, desafiant-se, jugant.

L'Àngels s'havia mostrat sorprenentment desinhibida, insinuant que calia fugir de la rutina sexual en la qual estaven encallats. En Marcel, davant un miracle com aquell, no es va fer pregar. Li va estirar el mocador del coll i li va lligar les mans darrera l'esquena. La va empentar contra el sofà per despullar-la de cintura en avall. Ella simulava resistència, tenia ganes de jugar, però no estava en condicions de dominar la situació. Els pantalons van servir per acabar de reduir la mobilitat a favor de l'estratègia del seu marit, que situat entre els camals, jugava amb la goma de les calcetes, provocant encara més humitat a un sexe que presentava evidents símptomes de voler gresca.

La tenia amb el cul en pompa, lligada de mans i amb els pantalons mig abaixats. Se sentia calenta com mai, tant que, davant la tortura a la qual estava essent sotmesa, va expressar el desig de ser penetrada analment. En Marcel no s'ho podia creure, sempre l'havia atret molt aquesta idea però ella mai havia volgut i ara, de cop, li ho estava demanant. Sense pensar-s'ho va apartar les calcetes i lubricà el forat amb els propis fluids femenins, iniciant una penetració curosa, delicada però ferma. Ella gemegava, cridava com mai. Ell sentia que duraria poc, la situació era massa excitant. Va augmentar la velocitat de l'envestida, amorrant-la al sofà, agafant-la dels cabells i estirant per penetrar-la més profundament. En el moment de l'esclat es van unir els dos crits. Se li acostà a cau d'orella per dir-li que l'estimava, que havia estat fantàstic. Ella va respondre que allò no podia quedar així, encara no havien acabat. El tornava a desafiar.

La va aixecar agafant-la pels cabells; ella somreia, suada i panteixant. La va fer seure a la butaca, per acabar de treure-li els pantalons i posar-li una cama a cada braç del moble. Sabia com ho havia de fer per tornar-la boja de plaer, els anys d'experiència i el bon coneixement de l'anatomia de la parella són sempre un grau a favor. Sentia com a cada llepada ella lubricava més abundantment.

Després d'un parell de bons orgasmes, la va penetrar de nou. Aquesta vegada vaginalment, mentre li anava descordant amb violència la camisa que portava, fent saltar algun botó (l'endemà ell mateix els cosiria). Va engrapar-li els pits per treure'ls del sostenidor, mossegant-los, llepant-los, sense deixar de bombejar. Només es va aturar just abans de l'ejaculació i, en un rampell, va deixar-se anar a la cara de l'Àngels que, per sort, tancava els ulls des de feia minuts posseïda totalment per la luxúria. En notar el semen els va obrir sorpresa i excitada, com també va obrir la boca per rebre la cigala del seu marit i deixar-la ben neta.

En Marcel, conscient que l'Àngels estava fora de sí, va decidir aprofitar per seguir fent realitat alguna fantasia més. La va fer aixecar per dur-la cap a la taula de la cuina. Va treure una cullera de fusta i va començar a castigar aquell cul xop i viciós. Ella cridava, i a cada crit ell li feia obrir més les cames picant entre les natges. Alternava cops a les galtes del cul i a la part interna de les cuixes.

Recordava tot això entrant a la cuina. La nit havia estat llarga, havien dormit poc, amb raó ella encara no s'havia despertat! Va pensar que la bona predisposició de la seva dona mereixia un premi, potser per motivar-la a repetir una sessió semblant. A l'armari hi havia un brick de xocolata desfeta. Va obrir el congelador, comprovant amb alegria que encara quedaven xurros. A la nevera un esprai de nata. Perfecte, ideal.

Es va posar el davantal, sense res més a sota; li encantava anar nu, es veia encara atractiu i desitjable. Estava acabant de fregir els xurros quan va sentir la cisterna del lavabo. Per fi la bella dorment havia despertat del seu eròtic son... Va posar a escalfar dues tasses de xocolata. Les passes van delatar la presència de la seva dona.

Baixava mig nua, vestint només la camisa desbotonada, arrugada i amb olor a sexe. El va abraçar per darrera, mossegant-li l'orella, fent-li petons al coll, llepant-li els llavis lascivament, dient-li bon dia abans de fer-li un llarg i humit petó, amb llengua juganera. El va mirar amb cara divertida. Va agafar l'esprai de nata tot aixecant-li el davantal.

- Avui tinc ganes de menjar-me un bon xurro amb nata... La xocolata la deixarem per després, quan s'hagi refredat prou com per untar-nos d'ella.

En Marcel va pensar que l'Àngels hauria de sortir a sopar amb les amigues molt més sovint.

Vellut blau

Em vaig despertar, sobresaltada, en un llit foraster i sentint-me observada. El vaig poder distingir en la penombra, assegut en una butaca. El soroll del disparador el va acabar de delatar.

• Bon dia, preciosa. La llum justa per mostrar la teva bellesa i la sensualitat. Espero que no t'hagi molestat, he fet guàrdia esperant aquest moment.

El cervell m'anava a mil per hora, intentant situar-me. A on era i amb qui estava? Havia passat la nit a fora de casa, per tant, ell no era qui hauria de ser...

• Bon dia, perdona, estic ...
• Confosa? Tranquil·la, no passa res, no ha passat res.

Es va acostar cap al llit, poc a poc. Somreia, anava nu, erecte. Va seure al meu costat, sense apartar el llençol, aquesta frontera em feia sentir còmoda. Amagada dins el llit només conservava les calcetes, estrany doncs sempre dormo nua, això em va calmar.

• He intentat dormir però no he pogut. Bé sí, he dormit una estona però estava nerviós i tenia ganes de mirar-te. Tan en pau, tan a gust, tan relaxada. Hauria pagat per entrar en el teu somni. Has dormit bé?
• Sí, gràcies.

Havent-lo reconegut la tensió va minvar, només en cert grau. Ara ja sabia amb qui estava però no a on, ni si havia passat res que no hauria d'haver passat... Altre cop el disparador, a traïció.

• M'agrada enxampar-te així, al natural. És quan ets qui realment ets... Et molesta?
• No, em sorprèn. M'ajudes a recordar què ha passat, com he arribat aquí, on som?

Som en un lloc on ningú ni res ens pot fer mal. No hi ha pressa per marxar. És el meu estudi, te'n recordes?

• Ah sí, la sessió...
• Sí, no hi ha ningú més, tothom va anar marxant. Estaves cansada, era tard i et vaig oferir quedar-te a dormir.
• Me'n recordo. Estava tan esgotada que només volia descansar. Pensava llevar-me d'hora i marxar aviat...
• Per això he volgut fer guàrdia!

Es va aixecar per pujar la persiana. Començava el dia, la llum era suau però la claror em va sobtar després de tanta estona de penombra.

• La deixo així? Està bé?
• Sí, m'agrada veure com es fa de dia.
• A mi també, les vistes des d'aquí dalt són espectaculars. Mar i muntanya. La ciutat als nostres peus. Avui, en teoria, no ha de venir ningú. De fet vaig avisar que faria hores extres i necessitava concentració. Estàs còmoda?

Em vaig incorporar tapant-me púdicament amb el llençol, gest una mica ridícul. Ell va somriure i es va girar d'esquena, mirant el paisatge. Li veia el cul, tot el seu tors nu. Vaig recordar les fotos del seu penis. La situació em resultava còmica. Estava amagant els pits a un home que ho sabia tot de mi, fins i tot allò que encara no li havia explicat o no sabia com explicar-li. Ben mirat, potser tampoc calia explicar tant, i menys quan semblava saber prou.

El vaig anar a trobar deixant enrere les inseguretats. L'agafava per la cintura. No ens vam dir res, només miràvem endavant, gaudint de l'espectacle, de la màgia de la natura enmig de la ciutat. Em va fregar l'esquena nua en un càlid gest, tendre i innocent.

• Vols dir que no agafaràs fred? Et vols vestir?
• Més aviat voldria una dutxa...
• Ah, doncs pots, eh! Això és petit però està habilitat per passar-s'hi hores! L'únic que la dutxa no està al lavabo, vull dir que és un annex. Vine.
• 
  

Em va agafar de la mà, ell nu, jo només amb calcetes. Pel camí va recollir un parell de tovalloles. Parlava de tot i res en concret, m'explicava la història del lloguer del petit estudi compartit, els seus durs inicis professionals de gairebé pidolar i agrair tenir feina.

Després de demanar què em venia de gust, se'n va anar a buscar esmorzar mentre em dutxava. M'havia deixat sola, amb la llibertat de sempre... Vaig sortir, em vaig vestir i vaig fer el llit per cortesia. Preparant la taula per esmorzar, no vaig poder evitar la temptació de fer el tafaner al trobar la càmera. Hi havia les fotos d'ahir, fotos de la nit, fotos meves dormint, fotos seves masturbant-se. S'havia masturbant mentre jo dormia?! Vaig afegir unes quantes fotos més, em divertia deixar-li aquella sorpresa.

El local era agradable, càlid. Tenia una atmosfera molt acollidora, preparat per fer-t'hi sentir còmode i d'això es tractava. M'imaginava els i les models, els focus... Després vaig recordar que normalment treballava en exteriors o fora de l'estudi. Aquell era el lloc a on tractar la imatge i millorar-la, editar-la. Ho podia fer des de casa però no es concentrava prou i així podia dedicar-se a totes les modalitats possibles, oferint un ample ventall de serveis. A la paret una pissarra amb un calendari i horaris. Em va enxampar tafanejant llibres.

• Ja sóc aquí! Mira-la, ja m'ho imaginava! Has trobat res interessant? Després t'ensenyaré un que t'agradarà! Esmorzem? Oh, has preparat la taula i tot! Què bé!

L'esmorzar va ser llarg, agradable, amb molta conversa, sense entrar massa en el terreny personal. De la cultura a l'art, dels seus estudis als meus. S'acostaven núvols de tempesta, ell va dir que això li suposava un canvi de plans, li hauria fet il·lusió fer-me fotos a l'exterior, passejant. El primer tro ens va agafar per sorpresa. De cop va engegar un diluvi torrencial. L'aigua picava amb fúria al vidres de la finestra. Veiem els arbres sacsejats pel vent, en qualsevol moment es podien trencar. El dia es va tornar a enfosquir, només il·luminat pels llamps. No recordava haver viscut una tempesta així a la ciutat. M'agraden les tempestes però quan estic a casa o en un lloc familiar. Malgrat sentir-me a gust, el meu cos s'havia posat de nou en una estranya tensió.

• Vols que anem al sofà? Em sap greu però amb el temps que fa millor no sortir...
• Tens raó.
• Estàs bé, segur? Et noto tensa.
• Les tempestes...
• La desperten “a ella”, oi? Vol sortir... Deixa-la sortir.

Vaig somriure davant el comentari. Com algú tan distant pot esdevenir tan proper en qüestió de moments? Va desplegar una suau manta, com de vellut blau, i ens hi vam refugiar. Vaig repenjar el cap al seu pit. Ell em va començar a acariciar el cabell i a xiuxiuejar el meu segon nom, cantant la cançó, com una invocació. Em vaig estremir. Aleshores va començar amb els petons, del front cap a l'orella i al coll, amb tendresa, com qui besa una criatura, sense lasciva.

• Xssst, relaxa't, tranquil·la. No hi ha perill, no passa res. No passarà res que tu no vulguis que passi, entesos? No estàs obligada a que passi res, no cal que passi res. Gaudeix la sensació, flota. No pensis, deixa't anar. Si vols fer, fes. I si et vols estar així, ens quedem així.

La música de fons ajudava. Primer la meva mà va lliscar pel seu pit; els dits jugaven amb el lòbul de l'orella. Tenia els ulls tancats i feia cara de satisfacció. Semblava absent. Vaig aixecar una mica el cul del sofà, gairebé de manera imperceptible, però ell ho va notar i va posar-hi la mà. M'acariciava per sobre dels pantalons. Vaig començar a llepar-lo, orella, coll... Li vaig buscar els llavis. Va correspondre el petó, sense obrir els ulls, somrient.

Sentia com el meu sexe es començava a mullar. Els petons anaven creixent d'intensitat, les mans també feien la seva feina. Em vaig asseure a la seva falda, de cara a ell, notant la duresa de la seva excitació. Les peces de roba van començar a desaparèixer per fases, per capes. La nuesa de la seva pell em va acabar d'excitar; el despullava entre petons i es deixava fer, donant-me seguretat i confiança, entre sorprès i expectant.

• N'estàs segura del que passarà?
• En tinc tantes ganes com tu, no ho notes?

Va acostar una mà al meu sexe, comentant que les ganes eren prou evidents per part dels dos. Els seus dits van començar a bellugar-se sotes les calcetes, apartant-les fins trobar el que volia trobar. Em va estirar al sofà i va desaparèixer entre les cames, llepant-me sense descans. El vaig aturar en notar que la humitat començava a prendre proporcions de catàstrofe.

• El sofà, te'l deixaré xop, no vull...

Se'm va emportar d'una revolada cap al llit, dient que no em preocupés per res, que em limités a gaudir. Com oposar-m'hi si en tenia ganes des de feia tant? Vaig obeir. Minuts després em trobava flotant en la més plaent de les sensacions. Ens anàvem animant i, després d'alguna esgarrapada involuntària, va dir que potser m'hauria de lligar per la seva seguretat. Vaig respondre que si em deixava lligar després li tocaria a ell. Va riure acceptant les condicions.

Es va dirigir al sofà, va treure el cinturó dels seus pantalons i va tornar tot jugant amb ell. Rèiem, nerviosos, excitats, conscients de la complicitat. Va fer una nova ullada al sofà. Es va aixecar per prendre el meu cinturó i el meu inseparable buf. Un cinturó a cada turmell i el buf a mode de manilles. Per còmic que resultés, un drap de cuina va servir per tapar-me els ulls. Em sentia a gust, reiem. Ignorava les seves intencions però sabia que m'agradaria.

Alternava llepades amb mossegades, dedicant especial atenció als meus mugrons. Va baixar buscant de nou la meva humitat, podia sentir els meus propis regalims a les cuixes i com els recollia amb la llengua. De cop va parar. Primer va ser un dit, potser dos, estimulant-me el clítoris i penetrant-me, després en va afegir un altre a l'entrada de l'anus. Finalment vaig notar quelcom més dur. S'havia posat un preservatiu i jugava a fingir que em penetrava. M'estava tornant boja per moments, el volia sentir a dins, ja, ara! Arquejava la pelvis i els malucs per trobar-lo, per notar-lo més. Va entrar amb un cop tant sec i potent que em va fer cridar. I ja no es va aturar fins buidar-se. Suats, amb la respiració accelerada, em va preguntar si estava bé. Amb prou feines vaig poder respondre que sí. Em va deslligar i destapar els ulls. Es va aixecar per agafar la càmera; volia immortalitzar el meu derrotat gest de plaer absolut. Em sentia flotar. S'hi va recrear una estona, donant-me temps de descans. Entre foto i foto algun petó, una mossegada, una pessigada, una carícia, una llepada.

Quan va tornar del lavabo, em va trobar de genolls sobre el llit, amb un cinturó a cada mà i un somriure que li recordava la promesa de deixar-se lligar. Es va estirar mostrant mitja erecció. Com més tensava el cuir sobre la seva pell, més es tensava el seu sexe, clarament disposat a satisfer el meu desig més pervers. I així va ser...

Un fort tro em va fer tornar a la realitat. M'havia quedat adormida al sofà, embolicada amb la nova manta de vellut blau. En mirar l'hora al mòbil va ser quan vaig llegir el seu missatge; em convidava a una sessió molt especial.

  

Intercanvis lingüístics

Després d’haver-se escrit durant mesos per fi arribava el moment tan esperat. Tot va començar amb una broma, ell entenia el català però va dir que el volia aprendre a parlar. Per comprovar si realment havia integrat la nova llengua van decidir passar uns dies junts en certa històrica capital catalana que, si fa no fa, els quedava a mig camí, zona neutral. No s’havien vist mai, seria una cita a cegues emparada per la confiança.

Allí estaven, buscant-se entre la gent de l’andana. El senyal era un mocador vermell. Ella el portava com a diadema, ell lligat al seu canell.

“Ja he arribat, t’estic buscant”

“El porto al cap”

“El porte al... muñeca es diu ‘canell’, oi?”

Ella va riure per dins i el va començar a buscar amb la mirada. El va localitzar al mateix moment que ell avançava cap a ella, somrient, saludant alçant la mà, mostrant el mocador. Es van abraçar plens de felicitat: “Per fi”! Per fi es tocaven, per fi s’oloraven, per fi eren del tot reals. Van sortir de l’estació, ella coneixia la ciutat d’haver-hi estat abans però no sabia a on havien d’anar, doncs ell havia escollit l’hotel. Es va deixar guiar, ja li arribaria el seu torn.

L’excel·lent ubicació els oferia la vista d’un bonic paisatge on història i natura es donaven la mà. Des de l’habitació veien el mar, allò la va fer molt feliç. Ell va piular: “Et regalo el mateix mar que miro cada dia pensant en tu, somiant amb la teva humitat, desitjant besar-la ben aviat.” Ella, en canvi, va penjar una foto de les vistes “Aquí estem, comença l’aventura. Viatge de final de curs, ensenya’m que has après”.

Van somriure com dos criatures trapelles. Com passarien aquells dies junts, compartint llit? Volien tots dos el mateix? No ho havien parlat o potser havien esquivat el tema pensant que mai arribaria el moment... L’aigua de la dutxa la va fer tornar a la realitat, la porta del lavabo estava entreoberta, era una invitació? S’hi va arriscar. Va saludar-lo nua des de l’altre cantó de la mampara de bany, ell li va fer un gest d’aprovació.

“Pensava que no te’n donaries cuenta” Ella va riure davant la barreja de llengües i va decidir barrejar les seves amb un llarg petó. L’aigua els queia a sobre amb una agradable pressió. Van començar a explorar-se la pell, amb carícies, llepades i ensabonant-se mútuament. Ell reaccionava amb una erecció; ella sentia l’entrecuix moll, gairebé regalimant.

“Te quiero comer, te deseo, ya lo sabes”

“En català, hem vingut a practicar, no?”

“Vaaaleee! Et vull menjar, en tinc moltes ganes....”

Minuts més tard la pell s’eixugava tot començant a suar. La llengua li recorria tots els racons de la seva anatomia amb tendresa, passió i luxúria. Eren les ganes acumulades durant tants i tants dies, setmanes, mesos, missatges, fotos....

“Mmmm, me encantan tus pezones, ui perdó, els teus .... Com es diuen?”

“Mmmm, mugrons, mmmff es diuen mugrons....”

“Pués eso, que me encanten els teus mugrons, en tenia tantes ganes....”

“Ho noto, ho noto....mmmff”

Després d’una segona dutxa, més divertida que la primera, era hora de dinar tot planificant l’estada. La resta del dia seria més relaxat, passejant per la zona cèntrica de la ciutat.

La sorpresa va arribar dos dies després quan ell li va dir que havia localitzat a un amic d’ella i li va proposar viure una jornada de somni fent realitat algunes de les seves fantasies. Els esperaven al port. Una barca amb dos nois: l’Àlex i l’Otger, el seu vell amic.

• Sorpreeeeesaaaa!! Molt malament venir a la meva ciutat i no dir-me res! Sort del teu simpàtic acompanyant!! Et presento l’Àlex, el nostre capità.
• Benvinguda a bord, senyoreta. Avui serà la nostra reina...

I va rebre un petó a cada galta mentre l’ajudaven a embarcar. El Jose somreia triomfalment. Havien matinat i el mar en calma oferia una preciosa estampa de barques pesqueres. Era tan d’hora que no hi havia cap altre rastre d’activitat humana. Quan es van aturar amb prou feines podia distingir la costa. L’Otger li va explicar el pla del dia.

• Portem tot el que cal per no haver de tornar fins tard. Estem a punt d’arribar a una cala només accessible des del mar, un lloc solitari i tranquil. Tu esculls a on vols esmorzar, a terra ferma o aquí mateix.

• No he esmorzat mai sobre el mar, em fa il·lusió esmorzar aquí mateix!

• Doncs som-hi!!

Els tres nois van preparar tot l’esmorzar mentre ella prenia el sol fent top-less. Una ombra se li va acostar.

• El Jose m’ha parlat de les teves fantasies. Vols aprofitar avui? L’Àlex és de confiança absoluta... Si et ve de gust comença tu, ok?

• Gràcies, Otger.

• De res, dona! Només faltaria, serà un plaer molt gran donar-te plaer...

L’Àlex va anunciar que l’esmorzar estava a punt. Es va incorporar i tal com anava va entrar cap a l’interior. Els altres dos nois la van rebre amb un gran somriure. Van començar fent broma, jugant i aviat estaven els quatre mig nus. La fruita madura regalimava entre els seus pits; va somriure, ells van entendre el gest i de cop tres generoses llengües li eixugaven la pell entre petons. Aviat una mà es va perdre per dins les calcetes del biquini mentre les boques buscaven el seu coll, orelles, mugrons... Va agrair quedar nua del tot, així les calcetes es salvaven d’acabar més molles encara.  Els nois la van acomodar, es van despullar del tot i va començar un festival de llepades, petons i masturbacions... Sabia que l’Otger era bisexual però en veure als altres dos nois també tan entregats es va excitar encara més. Es van repartir el seu cos i ella, veient que no donava a l’abast amb tots i sabent que estava en bones mans, va decidir gaudir del plaer rebut. Encadenava orgasmes, notava els seus fluids regalimant com una font, de tant en tan alguna llengua generosa els hi netejava.

El plaer era tan gran que va haver de dir prou. Suats i nus com estaven, van embarcar els queviures i estris a la petita barca inflable per dirigir-se cap a la cala a on acabarien de passar el dia. Els jocs van seguir durant el bany, entre els nois, amb ella ... Ignorava que la complicitat masculina havia arribat prou lluny per, un cop a la sorra de la solitària i salvatge cala, rebre una nova proposta.

• Saps que m'agrada molt mirar, oi? I jo sé que sempre has volgut provar un trio amb dos homes... I és evident que l’Otger i l’Àlex et tenen ganes... Vaja, no sé si m'entens...

• Em penso que sí... Ets molt llest, t'ho has fet venir bé!!

• No esperem més!

Tacte. Els elegits.

Els problemes de salut havien fet que l'Agnès hagués de renunciar a la vocació de la seva vida, una feina prou ben pagada i distreta. Havent perdut el sou i en no arribar a final de mes s'havia vist obligada a deixar la caseta a on vivia de lloguer per anar-se'n a compartir pis amb l'única àvia que li quedava. L'intent de tornar a casa dels pares havia estat nefast. S'entenia molt més i millor amb l'àvia l'Angelina, qui semblava tenir la mateixa vitalitat que edat.

L'Eudald era una home d'èxit amb una feina de posició i responsabilitat que s'havia convertit en la seva vàlvula d'escapament. Segur de si mateix, bon estratega, lluitador, exigent, autoritari però també afectuós, havia sacrificat molt d'ell mateix per aconseguir tot el que tenia en aquell moment; la greu però suportable asma que patia l'havia marcat des de ben petit, forjant-li el caràcter com també el seu amor pel ginkgo i el romaní, els millors aliats naturals pel seu mal. Era el model de triomfador perfecte, l'enveja de les seves amistats, l'orgull dels seus pares. Però tota aquella felicitat es va acabar de manera sobtada el dia que la seva dona, sense motiu aparent, li va comunicar que ja no l'estimava, que dubtava dels seus sentiments, que no creia en el seu matrimoni després de més de deu anys. Superat el mal tràngol inicial, veient que no hi havia res a fer, va decidir començar una nova vida lluny d'ella; el pitjor dolor el provocava haver-se de separar d'un fill que pràcticament havia criat exercint de pare-mare. Així va ser com va arribar al bloc de pisos, just al costat de l'Agnès i l'Angelina.

De fet es van conèixer gràcies a una avaria de l'ascensor, quan l'Eudald ja portava alguns dies com a nou veí però encara estava en procés de trasllat. Les dues dones l'havien ajudat a pujar un parell de caixes plenes de llibres i altres objectes que van propiciar la conversa. L'Angelina, aprofitant la vitalitat impròpia de la seva edat, havia recorregut mig món i va identificar records i guies de les principals capitals, ciutats que si l'Agnès coneixia una mica més era gràcies a les fotos i experiències de l'àvia. L'Eudald va trobar en les dues dones un consol i suport de gran valor en aquells moments i potser per això es va obrir tant a elles, sobretot a l'àvia. Amb l'Agnès va viure un moment especial quan, carregant entre els dos una caixa, les seves mans es van trobar accidentalment. Ambdós es van mirar somrient, entre nerviosos i divertits. L'Angelina, fent com qui no s'adonava de res, ja era escales amunt, deixant-los sols en un núvol de papallones que se'ls va fer etern...

Com agraïment, també per demostrar les seves bones dots de cuiner, el jove va convidar les veïnes a un sopar de luxe. Quan ja estaven acabant l'Angelina es va excusar deixant-los sols, doncs no volia renunciar a la seva cita setmanal amb els balls de saló per molt deliciós que fos l'àpat.

I així va ser com l'Agnès i l'Eudald van començar a intimar molt més del que es pot considerar habitual entre dos estranys. Potser tots dos tenien la necessitat de matar la solitud, de trobar afecte i consol, potser va ser l'alcohol, potser la màgia de la nit, les coincidències o les confidències. El cas és que van acabar al sofà menjant-se a petons, explorant-se la pell, despullant-se un a l'altre d'una manera molt plaent. L'Eudald patia per la seva asma, per si l'excitació li provocava un dels temuts atacs. L'Agnès se sentia insegura i vulnerable. Però la tendresa i el desig van poder més. Es van deixar caure a la catifa amb una passió incomprensible, desfermada, salvatge. Per la fam que es tenien semblava que no haguessin sopat; potser aquell inesperat i atrevit seixanta-nou va ser el millor ressopó possible...

L'Agnès es va despertar de cop en un llit que no era el seu. L'olor a sexe i una feixuga respiració la van fer tornar a la realitat. Conscient del que havia passat i mig avergonyida per com havia passat es va vestir a corre-cuita, fugint com la Ventafocs a mitjanit.

Per instint el soroll de la porta el va sobresaltar. Va necessitar uns segons per reaccionar. En trobar el llit calent i tornar a sentir olor de dona excitada no va poder evitar les llàgrimes de ràbia i desesperació. Despullat com anava és va aixecar per anar a beure aigua i desfer-se dels pensaments negatius. En el sofà hi va veure una jaqueta de dona. Va tornar a plorar en recordar la nit, les carícies, els petons. L'olor d'ella li va provocar una nova erecció. Allí mateix, amb la jaqueta al nas, es va masturbar amb fúria abans de tornar-se'n al llit. Era dissabte i odiava el cap de setmana, vivint sol no tenia sentit, preferia dormir.

A l'altre cantó de paret l'Agnès no podia deixar de pensar en tot plegat, li costava tant dormir que va decidir aixecar-se d'hora per anar a buscar esmorzar. Què feia embolicant-se amb un recent divorciat? S'hi havia sentit tant a gust... I feia tant temps que no es sentia així de bé. Devia fer molt bona cara, malgrat haver dormit poc, perquè el Jose, l'amo i cambrer de la granja-forn-cafeteria del portal de davant, un home que destacava pel seu optimisme i bon humor, li va deixar anar un “però que guapes esteu les dones de bon matí, per favor” que la va fer riure i sortir de l'estat hipnòtic provocat pel record.

L'olor de xurros i xocolata desfeta va saludar l'Angelina en sortir del lavabo. Va rebre, com cada matí, el petó de bon dia de la seva néta; els anys d'experiència li deien clarament el motiu de la brillantor als ulls i la pell que lluïa l'Agnès. La màgia del sexe... I no sexe qualsevol, sinó del bo, fet amb amor. Era una dona llesta, múrria, havia après a utilitzar la intuïció i de fet tenia un do que sempre havia volgut transmetre a la seva néta però no la veia prou madura encara. Tot arribaria al seu moment. El procés havia començat. Va somriure recordant el somni de dies abans.

Tot just el sol despuntava, tenien per davant un preciós dissabte, el dia de néta i àvia. Mentre esmorzaven preparaven l'excursió de la jornada, ambdues compartien l'amor pel senderisme i la natura. Durant la ruta la jove no va poder evitar transmetre-li la seva inquietud a l'àvia en relació al que havia passat aquella nit. Per resposta va rebre una frase habitual, la de que tot passa per un motiu, res és casual i que la gent apareix en el camí en moments de necessitat, per ajudar-se, per aprendre i ensenyar. La va animar a no desaprofitar l'oportunitat, a no negar-se el dret de viure i gaudir de les millors sensacions.

No van arribar a casa fins la tarda, sota la porta hi havia una nota. La lletra de l'Eudald era d'una cal·ligrafia equilibrada i elegant. Hi havia un missatge parlant de la jaqueta oblidada i un número de telèfon.

S'havia acostumat a esmorzar cada dissabte amb el Jose. El bon humor de l'home l'ajudava a fer més suportable l'enyor del caliu familiar. Per sort els dos tenien gustos semblants, podien parlar de música, llibres, pel·lícules i els unia simpàticament l'amor pels éssers mitològics, en especial pels dracs. Aquell dia el Jose li va parlar de l'Angelina, al barri es deia que era bruixa, que l'havien vist fent estranys rituals, de fet ell mateix hi compartia converses molt interessants sobre paganisme; eren com dos roures vells sobrevivint en una jungla d'asfalt. D'aquesta manera l'Eudald va entendre millor la decoració del local i la vitalitat dels dos vells. Els va envejar el fantàstic estat de salut malgrat l'edat. Va decidir que començaria a viure més sanament, sortiria a passejar pels voltants per anar coneixent millor el barri. Seguint les indicacions del Jose les seves passejades també haurien d'incloure la part alta, allà on neix el bosc. Si no era capaç d'arribar-hi a peu hi podia arribar amb el cotxe, però no es podia perdre el tresor que tenia al costat de casa i encara no coneixia.

D'allí venien àvia i néta en trobar el missatge. La jaqueta, no era necessària, en tenia d'altres. En realitat tenia l'esperança d'esquivar el veí. Havia guardat el número a l'agenda del mòbil. La nota feia de punt de llibre. Llegia al balcó, prenent el sol, relaxada amb la lectura, quan de cop va tenir la sensació de sentir-se observada. Altre cop aquells preciosos ulls verds i el somriure terriblement seductor! La simpàtica salutació de bona tarda mentre regava les plantes en va rebre una de cortesa i nerviosa. En sentir-la parlar, divertida pel to i la situació, l'àvia va aprofitar per posar-hi cullerada. Es conservava prou bé i havia deduït el potencial sexual del nou veí, així que va començar a coquetejar amb ell llençant-li descarades floretes que van fer riure als dos joves. Malgrat tot, el cor de l'Angelina, des de que va enviudar i arribar al nou pis, pertanyia a un home tan dolç com les delícies que servia... Els dos jubilats eren guardians d'un secret que no es podia perdre amb la mort i creien haver trobat els dignes successors, els candidats perfectes si superaven tota i cadascuna de les proves.

Un Raig Roig

Un raig roig endevinat
darrera les muntanyes.
A la vall, la boira
segueix el transcurs del riu.
Fa fred.
Silenci de tardor.
Drac vagareja..

Els cors bateguen d'anhel,
crema la lava
a la sang.
S'encén,
s'enfurisma,
colpeja, trenca els arbres
que no vol trencar.
Desespera! Plora.
Reviu el tecte suau

de la pell,
sobre cos escatat.
Recorda els seus ulls de foc
blau,
en el fosc dels teus reflexats..

Cada nit alça el vol

i vola
fins el niu dels seus germans
adormits,
que retronen i volen despertar
de furia compartida.

La seva germana,

atrapada

en aquella cruïlla de camins,

la recorda.

Sent la mossegada de la ment,

i el dolor que va tornar.

Les pedres ploren.

Senyals

En allitar-se, encara feia olor d'ella. La sentia sobre la seva pell, gravada en cada racó. Les mans empudegaven. Hi trobà la seva olor, i la pròpia. Pudien a la suor d’ambdós, i al semen i al flux i a les seves salives. Cobrí el nas fent cova amb els palmells, esbatanà els narius i inspirà profundament. Les olors entraren brutalment a dins seu, l'ompliren i el deixaren curull de sensacions. Inspirà molts més cops, aquelles olors el precipitaren a un espiral de desig, es marejà.

Repetint el gest tribal dels homes, passà les mans per l'entrecuix i s'olorà. La ferum d'almesc era escruixidora, es cargolà sobre les altres olors i les potencià, i totes plegades l'ompliren de passió per ella.

Es covà sota el llençol fins que les olors, el mareig de sentir-les o el cansament el venceren.

L'havia vist caminant, d'esquena. S'havia entaforat al cotxe riallera i només va encertar a donar-li dos petons a les galtes, tant a prop com va poder de la boca. Ullava el seu cos rotund mentre intentava mantenir la mirada en els seus ulls. Potser va arribar a adonar-se'n.

Havien xerrat de camins, rutes i caminades, mentre el dirigia pels revolts, fent rodar el cotxe per la pista amb una velocitat moderada. Desprès, en el retorn, havia conduït lentament, com intentant que aquella estona no tingués final.

Aturà el cotxe en un petit prat, vora la tanca. Sortí, tancà i jugà neguitosament amb les claus, sense saber ben bé que fer. Miraven a la llunyania quan li creuà el braç per les espatlles. Intuí, més que copsà, els sentits en alerta. Cobrí les espatlles d'ella amb el seu propi braç, i feu presa del seu cos. Li tornà un primer senyal, silenciós.

Caminaren al voltant de l'ermita, però en realitat no la miraren. Li parlà de camins, i ell recordà una anècdota. L'únic que volia era abraçar-la. En un dels costats amagats al camí, un banc de pedra es projectava des dels murs.

Sentí un dit fent un dibuix tímid sobre el camall. Allargà la mà i la passà suaument pel seu avantbraç. El borrissol sobre la seva pell li endegà una descàrrega que se l'hi escampà pel cos, electritzant-lo. La besà als llavis, sentí la llengua trencant el poc marge d'intimitat que havia guardat, i es deixà entrar, tancà els ulls per a sentir-la i els tornà a obrir per a mirar-la.

D'alguna manera va aconseguir treure-li els sostenidors. Ella es va deixar fer; la va agafar per la cintura, li acaronà el ventre. Després li engrapà els pits, bonics, grossos, que li reposaven a les mans deixant-les curulles de sensualitat. Premé i sentí la seva carn voluptuosa entre el seus dits, el mugrons fregant-li els palmells.

S’atansà al seu coll des de darrera i espirà una alenada tèbia en un dels costats. El llepà suaument i bufà per a refredar-lo. La tebior i la fredor desencadenarem la resposta, i la sentí inspirar profundament i retenir l'aire. Mossegà la clavícula dolçament, repetí la tebior i la fredor, i li endevinà un calfred a l'espinada..

El record següent, els seus dits explorant-ne el sexe. L'orgasme d'Ella fou inesperat. Baixà les mans cap el ventre i les passà per sota dels pantalons. amb els polzes dibuixà sobre els llavis, dessota les calces. Amb la resta de dits premé l'interior de les cuixes, carnoses. El tacte li enviava foc des de les mans fins el més profund de la seva ment, i la seva ment enviava el mateix foc al sexe, als testicles. Els ous li cremaven i lubricà amb intensitat. Amb una mà començà a masturbar-la per sobre les calces, mentre amb l'altra cercà el naixement dels cabells i començà a escabellar-la.

Es va vinclar cap enrere, com un ressort, i sabé que la tenia. passà la mà pel costat de la calça, molla, i entrà amb els dits. Continuà escabellant-la, li agafà els cabells i obligant-la, la besà. La pell d'ella cremava; i el sexe, els llavis, el clatell. Engrapà la base del crani, amb fermesa, i els gemecs li ompliren la resta dels sentits. L’escabellà amb força, gemecs. Li clavà els dits fins el fons del cony, gemecs. Li menjà la boca, gemecs, i llavors la va mossegar al coll, i ella vinclà i arribà a l’orgasme, i sentí la mà molla mentre la musculatura del sexe li atrapava els dits i palpitava per a impedir que marxessin.

S'atansà la mà a la boca i menjà la correguda, i n'hi oferí. Golafre, va envoltar els dits amb la boca i va xuclar-los.. sentí la pressió dels ous, sentí el foc recorrent el membre i deixà anar tot el lubricant possible, violentament, i fou millor que un orgasme.

El tema havia arribat a la conversa sense saber exactament com. Parlaven del rol dominant i dominat d'una relació i va sorgir Ell. Arraconant-la, prenent-li l’espai. Va començar a tremolar sense voler-ho. L'abraçava, així que va estrènyer-la amb fermesa. No tenia nom, i per tant no tenia rostre. Tenia una edat, i hi havia una paraula. Tot allò s’havia esvaït en el temps, però encara tremolava i la paraula sortia escopida de la seva ment. Sentí el cos cargolant-se sobre ell mateix, una nova alerta. Li tornà un segon senyal.

Hi havia quelcom amagat, quelcom més que s'esmunyia entre les paraules. Va continuar estrenyent-la fins que els tremolors s'aturaren. el cos nu entre els seus braços, però, perdurà.

Recorregueren el perímetre i trobaren un esbarzer amb mores. En menjaren unes poques, ell en prengué sense ocultar-ho, al mateix temps sense mostrar-ho. Continuaren caminant fins a trobar un bon lloc. Estengué la manta mentre ella es treia els pantalons i les calces, mullades, i la convidà a seure. Mentre ho feia li estirà la samarreta i els seus pits foren el més bonic que mai havia vist. Uns pits plens, generosos, lleugerament caiguts, amb mugrons bells, amb arèoles tendres que volgué besar sense control. Mamelles plenes que l’emplenaren de luxúria; les agafà amb força, les queixalà i les pressionà, les separà i besà entre les dues. Les arèoles, escandalosament atractives; les  llepà i mossegà i estirà els mugrons amb els llavis i les dents, i llavors recordà que tenia un present per a ella. Accedí divertida i calenta.

Ajustà la pinça amb cura, va rebre el vistiplau. Passà a la segona, l’ajustà de la mateixa manera. La tancà encara més, va sentir-la respirar profundament. Tancà la primera. Respirava amb força. La besà moltes vegades, li tornà. Estirà de la cadena. La pell cremava. Féu un gemec quan el dolor es va tornar plaer, i va baixar fins el sexe.

El cony preciós, de llavis carnuts. Entaforà la llengua i els besà, i llepà els llavis interns i els mossegà, tot aquell precum el sadollà, pogué empassar-lo amb delit. Empassà tant com pogué, i amb dits tremolosos va amagar la mora entre els llavis. Amb la llengua jugà a caçar-la; va devorar amb desig. Amagà i engolí una segona mora. Quan caçà la tercera va sentir l’espasme, el gemec sostingut i el raig li omplí la boca, entrà pel nas, profundament per la gola. Eufòric, begué.

Pujà a besar-la, a compartir el seu tast. Mentre feia, tocà la cadena, ella vinclà i tornà a gemegar. Conduí la mà a la xona i començà a acaronar i fregar els dos parells de llavis, mentre amb els dits la penetrà i encara li follà l’anus amb el dit petit. La girà amb determinació i amb la mà lliure tornà a escabellar-la, prement els dits contra el crani, dibuixant cercles sobre el cuir. El gemec fou més intens, animal, i un nou orgasme li omplí la mà de llet.

Lleparen la llet entre els dos, rigueren, s’abraçaren, parlaren. Parlaren molta estona.

El que restava amagat anà prenent forma. Primer se li eriçaren els cabells, i els llavis començaren a tremolar. Feia fred? Potser no. Ulls vidriosos, empal·lidí. L’agafà per la cintura, des del costat. Tornà a sentir aquell cos en alerta.. Finalment la forma es transformà en paraules..

Desprès d’aquell va haver-ne un altre. Tòxic. Enduent-se-la. Enduent-se les energies, la voluntat, l’ésser. Buidant-la i convertint-la en una clova perduda, com les cloves on els ermitans s'encasten i nien fins que troben una clova millor.

Les dificultats per a escapar-ne. La lluita amb ella mateixa, contra la manca de força, la covardia de la impotència. Sortir. Sortir-ne.

L’abraçà amb tot el seu cos. Li tornà un nou senyal. La besà al coll i darrera l’orella. La conversa es trencà, aprofità per a besar-li la boca. Besà les galtes i els ulls, begué les llàgrimes. Besa el nas i la barbeta, les espatlles, l’avantbraç i el braç fins els dits de la mà. Besà el braç per l’interior fins a l’aixella i el pit. D’un pit a l’altre i tornà a pujar fins a la boca. L’escabellà i la sentí vinclar-se com un jonc, la tornava a tenir, baixà l’altra mà al sexe i l’acaronà entre els llavis. Sentí la vagina polsant amb violència, el gland omplint tot l’humit interior. Un altre. Dóna-me’n un altre, amor. Queda’t dalt, no vulguis baixar.

No els comptaren, però en fruïren fins que ella sentí que no podia més, fins que el sexe li digué prou, fins que el plaer es transformà en una punta de dolor dolç. Tot era moll, però entre gemecs i respiracions ella tornava a riure, a ser feliç.

Li dedicà prou temps. El menjà, hi jugà, s’embrutà. Es netejaren i vestiren, tenia fred. Recolliren tot.

La portà prop de casa i la veié marxar, i en veure-la d’esquena va saber que l’estimava, d’aquella forma irreal però respectuosa. Sí que l’estimava.

Pantalons de rebaixes

Per fi havien arribat les esperades vacances! Com cada estiu,  era el moment de traslladar-se al poblet dels avis a on la família encara hi conserva la casa pairal. Tot i ser una localitat petita té prou fama turística com duplicar el nombre d’habitants. Aquest és el motiu per anar-hi any rere any bé, un dels motius. L’altre és ella, la noia que cada estiu intenta seduir i que cada estiu és l’única que se li resisteix.

Pensava tot això de camí a on treballa la seva musa, la Sandra. Després d’estudiar disseny tèxtil va inaugurar la seva pròpia botiga de roba, amb molt d’èxit, i cada any li fa una visita amb l’excusa de les rebaixes d’estiu.

Ja sap que hi trobarà, un munt de noies joves i MILFS modernes a la recerca de modelets exclusius i, fins i tot, personalitzats. El paradís per a qualsevol home. I ell sempre rep aquell tracte de client especial que tant li agrada...

Abans d’entrar ja es va adonar dels primers canvis. Malgrat la crisi, o potser degut a la mateixa, la botiga havia crescut i ampliat oferta. A part de la roba ara també hi havia complements de moda artesanals, fets a mà, i una secció de calçat. Va celebrar que la secció de moda masculina també hagués crescut.

-          Hola, caram com ha canviat això!

-          Hola, quina sorpresa!! Ja ho veus... Quan has arribat?

-          Vaig arribar ahir però estava tan fet pols que gairebé no vaig sortir.

-          Ves mirant que ara de seguida estaré per tu.

La preciosa Sandra, simpàtica, atenta, detallista, amb un físic digne d’admirar i sempre tan elegant... Quants anys feia que es coneixien? Molts, de tota la vida, de petits ja jugaven junts a l’estiu. Potser per això mai se l’ha mirat amb ulls lascius com ho fa ell.  

-          Emprova-te’ls, fan molt per tu, són del teu estil. Si no t’acaben d’anar bé te’ls ajusto en    un moment i els passes a buscar quan puguis, sense cap compromís.

-          D’acord, tens algun emprovador lliure? Tanta dona ...

-          Passa al magatzem si vols, li dic a l’Ivan que acabi d’enllestir les clientes i estic per tu.

Va entrar al magatzem notant una lleugera excitació; aviat estarien allà dins, els dos sols. La tindria tant a prop...

-     A veure com et queda això, guapo ... Ui! Ja veig que tindré feina, et fan bossa i et van llargs. Puja aquí que ara porto les agulles.

Enfilat al tamboret, la fantàstica visió de l’escot aviat va desencadenar en erecció. La noia voltava agafant roba aquí i allà, s’ajupia, es tornava a aixecar, s’allunyava unes passes i tornava a palpar les seves cames per sobre la tela. Ho feia sense malícia però aquell contacte cada cop l’excitava més. Començava a patir una mica quan va sentir el telèfon de la botiga i l’Ivan va entrar.

-   Sandra, la trucada dels proveïdors que esperàvem, em vas dir que hi volies parlar urgentment...

-      Ostres sí, et fa res acabar?

Se li va quedar cara d’estaquirot pròpia de a qui el deixen a mig fer. Coneixia a l’Ivan de veure’l a la botiga però mai havien parlat massa. Sempre havia dubtat si era gay o hetero.

-     Així que ja tornes a ser aquí, un any més. No et rendeixes, eh, veig que et segueix posant molt a to.

El comentari i el canvi d’atencions van fer que l’erecció comencés a baixar. Es va relaxar desitjant que la trucada fos breu. L’Ivan era destre i delicat amb la feina, va trobar que tenia les mans àgils, que gairebé anava més ràpid que ella i no perquè no s’hi mirés tant.

-     És una putada quan se’t fa bossa, sense marcar paquet uns pantalons com aquests perden molta gràcia. I això que són còmodes però si estàs tan prim com tu és el que té... Fas molt exercici, menges poc o és per què ets nerviós? O et mates a palles?

Tanta confiança el va deixar sorprès i no va saber reaccionar.

-   Hahaha, tranquil, feia broma... Ara que ho recordo, tu anaves per bomber, vas aconseguir entrar al final?

-      Sí, a la segona convocatòria.

-   Ah, vet aquí perquè estàs tan escanyolit! Hauries de fer una dieta per guanyar to muscular, si vols te’n passo alguna. Jo sóc de constitució molt prima i una amiga nutricionista em va passar una dieta ideal.

I mentre parlava li anava grapejant la zona púbica amb una naturalitat desconcertant. Estava fent la seva feina, un gest normal, però a ell això que un altre home tingués les mans per allà l’incomodava. L’Ivan li anava parlant de la dieta i d’altres temes als quals no dedicava massa atenció perquè de cop es va adonar que estava recuperant l’erecció. No podia ser, l’estava tocant un home i s’estava excitant, mai li havia passat res semblant. Però si ell és heterosexual convençut! O no, potser havia de ser sincer i admetre que sempre ha tingut curiositat pel sexe entre homes...

-      Mmmm, si segueixes així hi haurà perill que et punxi alguna cosa sense voler! Caram, en què estàs pensant?

-       Res, coses meves, perdona...

-      No cal que et posis nerviós, és una reacció fisiològica. Si has d’estar incòmode ja li diré que ho acabi ella, segur que t’agradarà més.

-          No, és igual, no cal ... Vull dir que ja ho fas bé ... Vaja que m’és igual...

-          Entesos.

L’Ivan va començar a exagerar els moviments amb un contacte més intens. L’erecció anava creixent i la respiració s’anava accelerant...

-          Escolta, escolta .... Potser sí que ho acabi ella...

-          N’estàs segur? Si vols t’ho puc acabar jo, em penso que la trucada anirà per llarg i la      botiga està buida...

-          És que... No puc més...

-          Ja ho sé, tonto, i estàs patint perquè tu vols! Deixa’m fer ...

Li va descordar els pantalons mentre li picava l’ullet tot somrient. Se li va agenollar amb devoció i, abans d’abaixar-li els bòxers, va fer la broma de rigor “a veure aquesta mànega, bomber”.

Va tancar els ulls per oblidar que aquelles mans eren les d’un home. Les mans van deixar pas a la llengua; mai havia sentit un plaer tan gran, semblava que el conegués a la perfecció, tocava, llepava, al punt just, amb la pressió justa, al ritme adequat... Ofegava els gemecs, estava gaudint del millor francès que li havien fet mai. Sentia proper el moment de l’orgasme. Va obrir els ulls, l’Ivan s’havia tret la samarreta, deixant al descobert un tòrax envejant. La dieta funcionava, i tant! Per instint i mogut per l’excitació va acostar una mà als mugrons, no era el tacte tou esperat però aquell pit depilat i fibrat bé hauria pogut ser el d’una noia més aviat plana.

-          Sense vergonya, no pateixis, el que passi aquí es quedarà aquí...

La curiositat va poder més, aviat s’estaven devorant les boques amb llengua juganera. L’Ivan li va buscar l’anus sense deixar de besar-lo ni masturbar-lo.

-          No puc més, no puc més, em corro!!!!

Va ser l’escorreguda més brutal de la seva vida, semblava que portés dies sense ejacular. Un potent espasme va recórrer tot el seu cos, gairebé se li va tallar la respiració. Es va quedar mirant l’altre noi amb cara de vergonya, sorpresa i espant. No ho podia entendre.

-      Et puc fer una pregunta? Tu ets d’aquells heteros estúpids i amb por que els estimulin el cul, oi? T’ho havien fet mai? T’havies deixat mai?

-      No, no coneixia aquesta sensació... Estic confós...

-    Ei, tranquil, no t’acabes de convertir en homosexual per art de màgia, eh!! Sou tan burros quan us poseu així amb el tema... L’estimulació anal et donarà sempre els millors orgasmes i el plaer més gran, si no tens manies ni tonteries! Ah, i entre tu i jo, si esperes aconseguir res amb ella com no et facis un canvi de sexe ho tens clar!

-          Com dius? Perdona?

-    Sembla mentida que la coneguis de tota la vida, no ho saps? No t’ho ha dit mai? La Sandra és lesbiana!

-          Vinga, va! Però si sempre ...

I de cop alguns records d’infantesa van prendre un altre sentit. La discreció i timidesa de la seva amiga ja no li semblava tanta discreció ni tanta timidesa, mai l’havia vist coquetejar amb un noi ni tampoc li havia sentit cap comentari d’admiració dirigit a un home. Li costava creure que fos cert.

-     L’hauries d’haver vist el dia que em va demanar si volia fer un trio amb ella i la seva parella, la Júlia!! Em va buscar a mi per la confiança que ens tenim i perquè, segons ella, al ser bisexual tenia el bo i millor de cada orientació sexual, ideal per fer-les gaudir i gaudir...

La porta del magatzem es va obrir.

-          Vaja, vaja, no sabia que fóssiu tant amics.

-          Jo, Sandra, eehh, no és el que sembla...

-          Ah no? Quina llàstima perquè és hora de tancar i m’heu fet venir ganes de jugar. Teniu pressa?

L’Ivan es va acabar de despullar mentre la Sandra abaixava la persiana de la botiga i apagava els llums...