dimarts, 25 d’agost de 2009

Per què sempre...?


Per què sempre ens hem d’amagar si només som dos bons amics?

Perquè estem refent les nostres inestables vides i només som una inestabilitat més en la vida de l’altre; un regal, una “sorpresa”, un “retrobament” que ens motiva i ens dóna força per seguir endavant.


Els seus llavis es van fondre i s’abraçaven desesperadament, com no volent despertar d’un somni que els duria a l’imperfecte crua realitat. S’aferraven a aquella ànima bessona que els feia sentir vius, capaços de capgirar tota la seva trista existència.

Aquell moment ho era tot i no era res. Era una dolça delícia que mai s’havia de convertir en el pitjor malson ...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada