dissabte, 8 d’agost de 2009

Tarda de calor...

Llegeixo per fugir dels meus pensaments. M’evadeixo tant que ja no recordo on ets. Obres la porta, estripes un tros de paper, el poses de punt de llibre i me l’arrenques de les mans. Parlant sense paraula, cantant una cançó sense nom, m’aixeques del sofà i em portes a l’habitació. Abans que pugui reaccionar ja m’has tret la poca roba que porto contra la calor i tu també ets ràpid en mostrar-me el teu cos.

Maduixes, vi... les nostres olors. No cal parlar, la teva mirada ho diu tot. Divertit t’adones que m’ha sorprès la situació i que m’agrada el joc. La llengua comença a resseguir els plecs més íntims del meu cos. Cada gemec ens tensa més, encén el foc.

Sabem com acabarà això, encara que sempre fem broma que l’estiu no acompanya...

En tinc tantes ganes, em ve tan de gust que m’abandono a la sensació. Només em concentro a gaudir de cada segon. Vaivé de passió, ets tan bo, em coneixes molt. Els dits polzes apressant el botó... Si fos home tindria una erecció.

Em mullo com una tempesta i tu no en tens prou. Algú truca la porta del país més tou.... Vestit per a l’ocasió, avui l’escullo jo. Amb color, amb olor.

Tan dolç i manyac que ets sempre, et transformes de cop. Em vols ensenyar fins on arribes, a poc a poc, controlant la respiració, sense explotar abans d’hora, fent-me retorçar un altre cop. Ja no sé si sóc gran o petita, he perdut el meu jo... El món s’atura, som un sol cos.

Em prens amb força per despertar-me de les preocupacions, com dient-me “deixa als altres, aquí estic jo”. I t’ho agraeixo, agraeixo la teva passió, la teva determinació. Dolç, tendre i a la vegada salvatge, fort.

No podria estar millor, em quedaria enganxada a la teva suor. Malgrat la dutxa et duré dins del cor...

I mentrestant me’n ric d’un que sé jo.

1 comentari:

  1. buuuf, com m´he posat lleigint. Em donaba igual la calor que feia...a més a l' estiu també te el seu encant...la suor dona molt de joc. Només s´ha de trobar la part excitant del asumpte.

    ResponElimina