Destapes la teva cervesa, és la primera que ens prenem junts després de molts anys de confidències. Mentre observo com puja l’espuma blanca penso que és una excel•lent metàfora del què hi va haver entre nosaltres. Mai he tingut clar com anomenar-ho, no em sortia dir-ne amistat perquè no es correspon amb el concepte que en tinc, potser hi vam barrejar massa ingredients fins arribar a espatllar la fórmula original.
Va començar amb efervescència, pujant a tota velocitat, fins acabar vessant-se i evaporant-se en el no res. En vam fer un primer glop, embriagats del nou gust que descobríem, però a mida que buidàvem l’ampolla anàvem trobant matisos diferents, divergències d’opinió malgrat ser dos apassionats de la cervesa en general.
Ara penso, és motiu suficient perquè no puguem anar mai més de copes junts? Si els dos en tenim ganes, què ens ho impedeix? Pensar en el que pugui venir després de la copa (ha de “venir” res més per força, ens hi obliga alguna clàusula?!) o el què ja hi ha d’abans però que un dels dos continua callant tossudament (malgrat l’altre ja ho hagi vist fa estona i es senti part d’una situació estúpida).
No és, precisament, el fum del tabac el culpable de confondre’ns la visió.... com vols entendre-ho si et negues a acceptar-ho? Comença pel principi, rebobina, analitza, dissecciona, investiga, ordena, preocupa’t si de debò t’interessa el tema. Si no és així aleshores estem en una situació diferent.
Sincerament, la vida és tan incontrolable com aquesta espuma. Deixa que flueixi el què hi ha dins teu, aleshores ho podràs assaborir tot amb més plaer. Tens tanta por a embriagar-te i perdre el control d’allò que tant t’esforces en amagar... No et cansa viure així? És com estar a límit de l’orgasme però no arribar-hi mai!!
Mentrestant jo brindo pels qui es preocupen per millorar-ne la recepta i arribar a crear un nou gust, diferent, sorprenent, potser amargant però sempre agradable al bon paladar.
Salut!
dijous, 24 de setembre del 2009
dijous, 3 de setembre del 2009
Pescador pescat!!
Sempre havia tingut en la pesca (sense mort) el seu passatemps ideal per desconnectar de les neures que li rondaven pel cap. Aquell dia d’estiu, no massa calorós, era ideal per dedicar-se a una tranquil•la jornada de comunió amb la natura.
El ritual de preparació era ja una rutina familiar. No havia matinat massa, s’havia quedat prou a prop de casa com per poder aprofitar les hores de son. Va deixar el cotxe al lloc habitual però va caminar una mica més del que era normal fins a un parell de revolts d’uns gorgs on s’havia banyat alguna vegada. Potser si es cansava de la canya s’hi arribaria.
Va començar a organitzar tot el parament, amb calma, sense pressa, sense cap companyia humana que el fes sortir de l’estat de trànsit en que anava entrant poc a poc... Encara hipnotitzat va remenar la caixa buscant una nimfa. En va agafar una de color verdós. Estava feta amb un Durex de menta, d’aquells dels que ella li havia parlat amb tanta naturalitat. No va poder evitar recordar la conversa mentre evocava mentalment les seves arrodonides formes i el tacte de la seva fina pell ...
El vadeador de pescador començava a molestar, se sentia engabiat, no podia més, s’havia d’alliberar de la pressió. Frisava rememorant la gran jornada que havien compartit amb la canya entre les mans (primer una, després l’altre de carn...) i sentia la necessitat d’alleugerir. Per buscar un racó més tranquil es va dirigir cap als gorgs. No estava acostumat a aquesta mena de contratempsi volia desfer-se del plàstic per arribar al seu membre, amb tanta mala fortuna que va relliscar i va acabar de cul a l’aigua. Aleshores els va veure, uns metres més amunt un grup de nudistes s’havien aventurat fins el gorg d’accés més fàcil.
Molts homes, poques dones. I de les poques dones encara menys de joves. Per tant no va ser difícil que es fixés en ella. Devia tenir uns 30 anys, d’aspecte sa i despreocupat, era clar que no s’obsessionava per la figura. La seva expressió natural denotava una actitud força més lliberal que la d’ell...
La va estar observant, semblava simpàtica, xerrava i feia broma amb els seus companys de bany, tots i totes de més edat que ella. Era evident que se sentia còmode amb gent més gran, no es mostrava amargada ni agobiada.
Aquesta visió encara va fer créixer encara més la canya d'entre cames i ja no podia aguantar gaire temps; allò apretava i apretava i ell patia i patia... Es va quedar a una distància prudencial dels banyistes i es disposava a entregar-se a la jove que l’havia captivat sense saber ben bé perquè ni com.
Sentint-se a recer de mirades furtives va començar la seva maniobra autoestimulativa tot contemplant aquella la noia fins el moment de l’orgasme, que tirant el cap enrera, va tancar els ulls i va ofegar un gemec que hagués estat massa sonor.
Al tornar a la realitat es va sentir observat, va mirar cap a l’esquerra i amb un gran ensurt va veure la noia que nedava lentament cap a ell amb un somriure que evidenciava el seu delit per l’espectacle contemplat.
-Series capaç de tornar-ho a fer? Em posa molt el teu camuflatge.... i la teva cara de babau!
No va saber com encaixar aquell comentari; era una broma, una crítica? Però l’expressió de la noia revelava que parlava seriosament. S’havia assegut en una roca que sobresortia de l’aigua deixant uns magnífics i generosos pits a la vista, amb uns mugrons petits i rodonets que es mostraven durs i ferms, demanant guerra... L’aigua era més freda del que ell notava.
-No et molestis, tranquil. Ningú més t’ha vist. Era l’única que mirava cap aquí i m’ha cridat l’atenció veure un pescador sense canya... bé, perquè el que tenies entre les mans no era exactament una canya de pescar...
I al acabar de dir això va nedar fins a ell, mai sense apartar els ulls dels seus, fins a situar-se a l’alçada del paquet encara inflat.
-No m’estranya que pateixis, aquí dins has de passar calor. Vols que t’ajudi a estar més fresc, ara que ja t’has refredat?
Amb tota la naturalitat del món va acariciar el seu membre, que encara no s’havia recuperat de la sessió masturbatòria, i el va examinar com qui estudia una rata de laboratori experimental.
-M’agradaria veure què hi ha aquí sota ... Sembla interessant.
Ell, un home de ja quaranta i tants, no es podia creure el què estava passant. D’on havia sortit aquella noia tan sensualment atrevida però a la vegada tan amorosa? Era una nimfa del riu? Potser amb la relliscada s’havia donat un cop i baixava aigües avall inconscient... Però la carícia de les mans d’ella sobre el seu membre evidenciaven que era una fèmina molt molt real i, que a més a més, sabia perfectament què estava fent.
Es va sentir incòmode, no pel què estava passant, sinó perquè ella anava completament nua i sense cap complexe i ell farcit en uns espantosos i horribles pantalons de gorotex que ara li començaven a fer més nosa que abans.
-Perdona’m, és que no sé ... o et vesteixes tu o em despullo jo!!
Ella va riure amb el comentari. Un riure sincer d’aquells que surt de l’ànima.
-Prefereixo que et despullis tu, si no et fa res.
I com qui agafa la mà d’un nen se’l va emportar cap a la riba, a un racó de vegetació prou espessa per donar-los intimitat. I allà va començar pel barret i les ulleres de sol, mentre ell es desfeia del farcit verd tan poc atractiu... Cada mil•límetre de pell que sortia a la llum era rebut amb un petó suau, una llengua juganera que el llepava i mullava. L’estava començant a fer trempar de nou, gemegava sense gosar fer-ho, però aquella era una situació realment excitant.
Un cop en igualtat de condicions ell també va començar a explorar aquell cos que li oferia tan plaer. Va jugar amb els mugrons molls, va llepar les gotes d’aigua dels seus pits, amb les mans va resseguir aquell contorn tan carnós fins arribar a les natxes, a uns malucs dignes de Rubens. Per sorpresa seva el pubis estava rasurat i podia veure amb total facilitat uns llavis golafres ja prou humits per permetre una aproximació digital.... Es va atrevir a començar a masturbar-la i ella va reaccionar encarant-se al bé de déu que ja tornava a estar llest per a l’acció. Renoi, quina boca, quina llengua, quin plaer, quin gustás, si seguia així no tardaria en acabar aviat.
-Para, per favor, estic a punt de rebentar!!
I mentre deia això és maleïa mentalment per portar la caixa plena d’estris de pesca però sense un trist preservatiu!!
-Deixa’m fer, estàs massa nerviós, relaxa’t...
El seu penis el estava totalment erecte, com mai. Aquella nimfa d’aigua dolça l’havia posat molt, molt calent i es mostrava disposada a fer-lo embogir de plaer com només devien saber fer les fades.
Aquell hauria estat un polvo deliciós: l’olor de la vegetació de ribera i el murmuri del riu corrent entre les roques, a l’ombra dels arbres, amb la melodia dels ocells... i la dolça aroma dels seus fluxos aigualits. Llàstima de no haver portat preservatius extres!! Qui s’havia d’imaginar que avui en comptes de pescar el pescarien a ell?!
Li va fer un petó lasciu encara asseguda a sobre seu i es va apartar lentament amb un gemec de plaer.
-Malgrat tot ha estat fantàstic, sempre m’havien atret molt els pescadors i més m’atrauen els homes madurs, amb experiència i bona gana... Acostumes a venir gaire sovint a pescar per aquí? On et puc apuntar el meu número?
Dues setmanes després tornava a començar tot el ritual, aquesta vegada amb preservatius inclosos per poder gaudir millor de les arts d’una noia desinhibida i juganera que li faria companyia durant tot el dia.
Alguna cosa o altra pescarien, si més no es dedicarien a fer mosques junts....
[Per en Guillem, perquè sense ell aquesta història no existiria!!]
El ritual de preparació era ja una rutina familiar. No havia matinat massa, s’havia quedat prou a prop de casa com per poder aprofitar les hores de son. Va deixar el cotxe al lloc habitual però va caminar una mica més del que era normal fins a un parell de revolts d’uns gorgs on s’havia banyat alguna vegada. Potser si es cansava de la canya s’hi arribaria.
Va començar a organitzar tot el parament, amb calma, sense pressa, sense cap companyia humana que el fes sortir de l’estat de trànsit en que anava entrant poc a poc... Encara hipnotitzat va remenar la caixa buscant una nimfa. En va agafar una de color verdós. Estava feta amb un Durex de menta, d’aquells dels que ella li havia parlat amb tanta naturalitat. No va poder evitar recordar la conversa mentre evocava mentalment les seves arrodonides formes i el tacte de la seva fina pell ...
El vadeador de pescador començava a molestar, se sentia engabiat, no podia més, s’havia d’alliberar de la pressió. Frisava rememorant la gran jornada que havien compartit amb la canya entre les mans (primer una, després l’altre de carn...) i sentia la necessitat d’alleugerir. Per buscar un racó més tranquil es va dirigir cap als gorgs. No estava acostumat a aquesta mena de contratempsi volia desfer-se del plàstic per arribar al seu membre, amb tanta mala fortuna que va relliscar i va acabar de cul a l’aigua. Aleshores els va veure, uns metres més amunt un grup de nudistes s’havien aventurat fins el gorg d’accés més fàcil.
Molts homes, poques dones. I de les poques dones encara menys de joves. Per tant no va ser difícil que es fixés en ella. Devia tenir uns 30 anys, d’aspecte sa i despreocupat, era clar que no s’obsessionava per la figura. La seva expressió natural denotava una actitud força més lliberal que la d’ell...
Aquesta visió encara va fer créixer encara més la canya d'entre cames i ja no podia aguantar gaire temps; allò apretava i apretava i ell patia i patia... Es va quedar a una distància prudencial dels banyistes i es disposava a entregar-se a la jove que l’havia captivat sense saber ben bé perquè ni com.
Sentint-se a recer de mirades furtives va començar la seva maniobra autoestimulativa tot contemplant aquella la noia fins el moment de l’orgasme, que tirant el cap enrera, va tancar els ulls i va ofegar un gemec que hagués estat massa sonor.
Al tornar a la realitat es va sentir observat, va mirar cap a l’esquerra i amb un gran ensurt va veure la noia que nedava lentament cap a ell amb un somriure que evidenciava el seu delit per l’espectacle contemplat.
-Series capaç de tornar-ho a fer? Em posa molt el teu camuflatge.... i la teva cara de babau!
No va saber com encaixar aquell comentari; era una broma, una crítica? Però l’expressió de la noia revelava que parlava seriosament. S’havia assegut en una roca que sobresortia de l’aigua deixant uns magnífics i generosos pits a la vista, amb uns mugrons petits i rodonets que es mostraven durs i ferms, demanant guerra... L’aigua era més freda del que ell notava.
-No et molestis, tranquil. Ningú més t’ha vist. Era l’única que mirava cap aquí i m’ha cridat l’atenció veure un pescador sense canya... bé, perquè el que tenies entre les mans no era exactament una canya de pescar...
I al acabar de dir això va nedar fins a ell, mai sense apartar els ulls dels seus, fins a situar-se a l’alçada del paquet encara inflat.
-No m’estranya que pateixis, aquí dins has de passar calor. Vols que t’ajudi a estar més fresc, ara que ja t’has refredat?
Amb tota la naturalitat del món va acariciar el seu membre, que encara no s’havia recuperat de la sessió masturbatòria, i el va examinar com qui estudia una rata de laboratori experimental.
-M’agradaria veure què hi ha aquí sota ... Sembla interessant.
Ell, un home de ja quaranta i tants, no es podia creure el què estava passant. D’on havia sortit aquella noia tan sensualment atrevida però a la vegada tan amorosa? Era una nimfa del riu? Potser amb la relliscada s’havia donat un cop i baixava aigües avall inconscient... Però la carícia de les mans d’ella sobre el seu membre evidenciaven que era una fèmina molt molt real i, que a més a més, sabia perfectament què estava fent.
Es va sentir incòmode, no pel què estava passant, sinó perquè ella anava completament nua i sense cap complexe i ell farcit en uns espantosos i horribles pantalons de gorotex que ara li començaven a fer més nosa que abans.
-Perdona’m, és que no sé ... o et vesteixes tu o em despullo jo!!
Ella va riure amb el comentari. Un riure sincer d’aquells que surt de l’ànima.
-Prefereixo que et despullis tu, si no et fa res.
I com qui agafa la mà d’un nen se’l va emportar cap a la riba, a un racó de vegetació prou espessa per donar-los intimitat. I allà va començar pel barret i les ulleres de sol, mentre ell es desfeia del farcit verd tan poc atractiu... Cada mil•límetre de pell que sortia a la llum era rebut amb un petó suau, una llengua juganera que el llepava i mullava. L’estava començant a fer trempar de nou, gemegava sense gosar fer-ho, però aquella era una situació realment excitant.
Un cop en igualtat de condicions ell també va començar a explorar aquell cos que li oferia tan plaer. Va jugar amb els mugrons molls, va llepar les gotes d’aigua dels seus pits, amb les mans va resseguir aquell contorn tan carnós fins arribar a les natxes, a uns malucs dignes de Rubens. Per sorpresa seva el pubis estava rasurat i podia veure amb total facilitat uns llavis golafres ja prou humits per permetre una aproximació digital.... Es va atrevir a començar a masturbar-la i ella va reaccionar encarant-se al bé de déu que ja tornava a estar llest per a l’acció. Renoi, quina boca, quina llengua, quin plaer, quin gustás, si seguia així no tardaria en acabar aviat.
-Para, per favor, estic a punt de rebentar!!
I mentre deia això és maleïa mentalment per portar la caixa plena d’estris de pesca però sense un trist preservatiu!!
-Deixa’m fer, estàs massa nerviós, relaxa’t...
El seu penis el estava totalment erecte, com mai. Aquella nimfa d’aigua dolça l’havia posat molt, molt calent i es mostrava disposada a fer-lo embogir de plaer com només devien saber fer les fades.
Aquell hauria estat un polvo deliciós: l’olor de la vegetació de ribera i el murmuri del riu corrent entre les roques, a l’ombra dels arbres, amb la melodia dels ocells... i la dolça aroma dels seus fluxos aigualits. Llàstima de no haver portat preservatius extres!! Qui s’havia d’imaginar que avui en comptes de pescar el pescarien a ell?!
Li va fer un petó lasciu encara asseguda a sobre seu i es va apartar lentament amb un gemec de plaer.
-Malgrat tot ha estat fantàstic, sempre m’havien atret molt els pescadors i més m’atrauen els homes madurs, amb experiència i bona gana... Acostumes a venir gaire sovint a pescar per aquí? On et puc apuntar el meu número?
Dues setmanes després tornava a començar tot el ritual, aquesta vegada amb preservatius inclosos per poder gaudir millor de les arts d’una noia desinhibida i juganera que li faria companyia durant tot el dia.
Alguna cosa o altra pescarien, si més no es dedicarien a fer mosques junts....
[Per en Guillem, perquè sense ell aquesta història no existiria!!]
dimarts, 1 de setembre del 2009
Mulla'm
Mulla'm amb la teva mirada,
excita'm sense tocar-me,
somriu-me en silenci, profundament...
Omple'm el front de perles suades.
Estudia el tacte de la meva pell,
explora'm, centímetre a centímetre, lentament...
Deixa'm tastar-te, deixa'm conèixer.
Gaudeix del moment.
No pensis, no et preocupis: només sent...
excita'm sense tocar-me,
somriu-me en silenci, profundament...
Omple'm el front de perles suades.
Estudia el tacte de la meva pell,
explora'm, centímetre a centímetre, lentament...
Deixa'm tastar-te, deixa'm conèixer.
Gaudeix del moment.
No pensis, no et preocupis: només sent...
divendres, 28 d’agost del 2009
Desafiant l'Olaia
El va mirar directe als ulls, cara a cara, amb aquella mirada que té ella i que fa por trobar-la...
- Tens una oportunitat única i seràs tan covard de deixar-te-la perdre? O el que realment et fa por és que et pengis tu de mi i no al revés, que és el que realment t'agradaria i voldries?
Aquell dia vaig aprendre una gran lliçó: Les dones ja no esperen creuades de cames que arribi un príncep blau i les alliberi dels seus complexes...
Ara som els homes els qui estem carregats de complexes i ens acollonim davant d'una dona que no s'espera creuada de cames!!
- Tens una oportunitat única i seràs tan covard de deixar-te-la perdre? O el que realment et fa por és que et pengis tu de mi i no al revés, que és el que realment t'agradaria i voldries?
Aquell dia vaig aprendre una gran lliçó: Les dones ja no esperen creuades de cames que arribi un príncep blau i les alliberi dels seus complexes...
Ara som els homes els qui estem carregats de complexes i ens acollonim davant d'una dona que no s'espera creuada de cames!!
dimarts, 25 d’agost del 2009
Per què sempre...?
Per què sempre ens hem d’amagar si només som dos bons amics?
Perquè estem refent les nostres inestables vides i només som una inestabilitat més en la vida de l’altre; un regal, una “sorpresa”, un “retrobament” que ens motiva i ens dóna força per seguir endavant.
Els seus llavis es van fondre i s’abraçaven desesperadament, com no volent despertar d’un somni que els duria a l’imperfecte crua realitat. S’aferraven a aquella ànima bessona que els feia sentir vius, capaços de capgirar tota la seva trista existència.
Aquell moment ho era tot i no era res. Era una dolça delícia que mai s’havia de convertir en el pitjor malson ...
dimecres, 12 d’agost del 2009
Un cafè amb la meva amiga Olaia...
No em diguis “puta”, mai cobro pels meus serveis, són favors que faig als amics. Intercanviem plaer, els ensenyo com tornar boges a les dones.
No és culpa meva que sempre vulguin repetir experiència amb la mateixa... Així aprenen encara més i quan et trobis amb un d’ells em donaràs les gràcies i tu també voldràs repetir experiència amb el mateix...
Sóc bona, eh!! Ho vols provar?
Vaig respondre unes hores després...
Tinc dues pedretes sobre els meus pits; normalment en diria mugrons però ara estan tan durs i rodons....
Puc dir que mai m’ho havia passat tan bé!!
dissabte, 8 d’agost del 2009
Tarda de calor...
Llegeixo per fugir dels meus pensaments. M’evadeixo tant que ja no recordo on ets. Obres la porta, estripes un tros de paper, el poses de punt de llibre i me l’arrenques de les mans. Parlant sense paraula, cantant una cançó sense nom, m’aixeques del sofà i em portes a l’habitació. Abans que pugui reaccionar ja m’has tret la poca roba que porto contra la calor i tu també ets ràpid en mostrar-me el teu cos.
Maduixes, vi... les nostres olors. No cal parlar, la teva mirada ho diu tot. Divertit t’adones que m’ha sorprès la situació i que m’agrada el joc. La llengua comença a resseguir els plecs més íntims del meu cos. Cada gemec ens tensa més, encén el foc.
Sabem com acabarà això, encara que sempre fem broma que l’estiu no acompanya...
En tinc tantes ganes, em ve tan de gust que m’abandono a la sensació. Només em concentro a gaudir de cada segon. Vaivé de passió, ets tan bo, em coneixes molt. Els dits polzes apressant el botó... Si fos home tindria una erecció.
Em mullo com una tempesta i tu no en tens prou. Algú truca la porta del país més tou.... Vestit per a l’ocasió, avui l’escullo jo. Amb color, amb olor.
Tan dolç i manyac que ets sempre, et transformes de cop. Em vols ensenyar fins on arribes, a poc a poc, controlant la respiració, sense explotar abans d’hora, fent-me retorçar un altre cop. Ja no sé si sóc gran o petita, he perdut el meu jo... El món s’atura, som un sol cos.
Em prens amb força per despertar-me de les preocupacions, com dient-me “deixa als altres, aquí estic jo”. I t’ho agraeixo, agraeixo la teva passió, la teva determinació. Dolç, tendre i a la vegada salvatge, fort.
No podria estar millor, em quedaria enganxada a la teva suor. Malgrat la dutxa et duré dins del cor...
I mentrestant me’n ric d’un que sé jo.
Maduixes, vi... les nostres olors. No cal parlar, la teva mirada ho diu tot. Divertit t’adones que m’ha sorprès la situació i que m’agrada el joc. La llengua comença a resseguir els plecs més íntims del meu cos. Cada gemec ens tensa més, encén el foc.
Sabem com acabarà això, encara que sempre fem broma que l’estiu no acompanya...
En tinc tantes ganes, em ve tan de gust que m’abandono a la sensació. Només em concentro a gaudir de cada segon. Vaivé de passió, ets tan bo, em coneixes molt. Els dits polzes apressant el botó... Si fos home tindria una erecció.
Em mullo com una tempesta i tu no en tens prou. Algú truca la porta del país més tou.... Vestit per a l’ocasió, avui l’escullo jo. Amb color, amb olor.
Tan dolç i manyac que ets sempre, et transformes de cop. Em vols ensenyar fins on arribes, a poc a poc, controlant la respiració, sense explotar abans d’hora, fent-me retorçar un altre cop. Ja no sé si sóc gran o petita, he perdut el meu jo... El món s’atura, som un sol cos.
Em prens amb força per despertar-me de les preocupacions, com dient-me “deixa als altres, aquí estic jo”. I t’ho agraeixo, agraeixo la teva passió, la teva determinació. Dolç, tendre i a la vegada salvatge, fort.
No podria estar millor, em quedaria enganxada a la teva suor. Malgrat la dutxa et duré dins del cor...
I mentrestant me’n ric d’un que sé jo.
dimecres, 5 d’agost del 2009
Regal de comiat
Els dits recorrien l’esquena amb un lleuger contacte. La carícia, gairebé imperceptible, era la més suau que mai havia notat la seva pell. Cada moviment era un calfred i cada calfred era un nou plaer.
El tacte, la dolça olor, les seves respiracions, la hipnòtica música balcànica de fons.... li estava agradant massa, tenia por de perdre de vista el món, de trobar-se en una altra dimensió, de sentir-se vulnerable, de donar-se del tot. Estava pres d’una embriagador sensació i es deixava fer tot lluitant contra els seus propis pensaments. Estava desemparat, totalment a les seves mans, sabent que podia llegir el que passava per la seva ment.
Li va demanar que es girés. Era conscient de la seva excitació, dels esforços que estava fent per no perdre el control. Però les mans destres, avui tan èlfiques i malèfiques, van recórrer el seu pit, poc a poc... Una llengua humida i lleugera va començar a jugar amb un mugró i després l’altre, amb molta precisió; només uns segons que li van eriçar tot el cos.
Ja no era persona, ja no recordava què era. La boca, els llavis, la llengua... Van seguir fent camí, mai amb pressa, pujant i baixant, mossegant i llepant, rellepant i mossegant, avall més avall, sempre baixant... Sentia el desig d'esclatar, de deixar-se anar; havia descobert quin seria el destí final i no sabia si podria aguantar.
Li estava agradat molt, massa, hauria suplicat “prou”. Si ho tornava a tastar no estava convençut de poder oblidar. Si pensava, callava, i callant els llavis carnosos treballaven amb llibertat i la llengua el feia esclau del seu propi plaer.
Precisament allò era el que més li agradava. Res el posava tant a cent i realment en sabia, ho sabia fer molt bé; mmmmmmmmmmmmmmmh, que bo, molt bo.... Pujar, baixar, llepar; baixar, pujar, llepar. I sense poder-la mirar.
Un dit traïdor s’escapà cap a darrera. Ara ja estava perdut del tot. Era precisament per això que s’havia esforçat tant en esquivar i evitar aquest moment. Li estava agradant massa com per viure esperant una repetició, com per viure amb l’incertesa de no saber quan tornaria a sentir tanta excitació.
Res li feia tanta por com ser pressa d’aquella sensació tan plaent i que no podia controlar. Si no era qui conduïa la situació, es sentia exposat a enfrontar la veritat: era la millor dona amb qui havia estat però era la dona amb qui no podia estar.
I ell no la volia desitjar, no la volia estimar, no es volia deixar atrapar pel seu encís, pel seu encant.
***************************
Ho va fer tant bé com va saber, estava especialment inspirada. Tot al seu favor, la lluna, els astres, la màgia de les olors i els colors. Havia esperat molt. S’havia preparat a consciència sabent que seria la única ocasió i, de fet, només hi hauria aquesta si a ell no el movia el cor. Era per ensenyar-li, per demostrar-li, que no es pot reprimir una sensació ni evitar la seva acció. Autoncontrol és ser capaç de gaudir-ne.
I donar l’esquena senyal de por.
Sense haver-lo tingut l’havia fet seu, per sempre. Doncs ella era capaç de ser al seu pensament i viatjar al seu interior, no calia que li digués res. Sabia perfectament que mai deixaria de tenir-li por. I un home que li té por mai és prou home per fer-la sentir millor.
Que fàcil hauria estat un tracte negociador. Tenir un àngel protector...
Que fàcil era jugar a ser com ell: un dimoni seductor...
Tu tens banyes; jo agulló.
El tacte, la dolça olor, les seves respiracions, la hipnòtica música balcànica de fons.... li estava agradant massa, tenia por de perdre de vista el món, de trobar-se en una altra dimensió, de sentir-se vulnerable, de donar-se del tot. Estava pres d’una embriagador sensació i es deixava fer tot lluitant contra els seus propis pensaments. Estava desemparat, totalment a les seves mans, sabent que podia llegir el que passava per la seva ment.
Li va demanar que es girés. Era conscient de la seva excitació, dels esforços que estava fent per no perdre el control. Però les mans destres, avui tan èlfiques i malèfiques, van recórrer el seu pit, poc a poc... Una llengua humida i lleugera va començar a jugar amb un mugró i després l’altre, amb molta precisió; només uns segons que li van eriçar tot el cos.
Ja no era persona, ja no recordava què era. La boca, els llavis, la llengua... Van seguir fent camí, mai amb pressa, pujant i baixant, mossegant i llepant, rellepant i mossegant, avall més avall, sempre baixant... Sentia el desig d'esclatar, de deixar-se anar; havia descobert quin seria el destí final i no sabia si podria aguantar.
Li estava agradat molt, massa, hauria suplicat “prou”. Si ho tornava a tastar no estava convençut de poder oblidar. Si pensava, callava, i callant els llavis carnosos treballaven amb llibertat i la llengua el feia esclau del seu propi plaer.
Precisament allò era el que més li agradava. Res el posava tant a cent i realment en sabia, ho sabia fer molt bé; mmmmmmmmmmmmmmmh, que bo, molt bo.... Pujar, baixar, llepar; baixar, pujar, llepar. I sense poder-la mirar.
Un dit traïdor s’escapà cap a darrera. Ara ja estava perdut del tot. Era precisament per això que s’havia esforçat tant en esquivar i evitar aquest moment. Li estava agradant massa com per viure esperant una repetició, com per viure amb l’incertesa de no saber quan tornaria a sentir tanta excitació.
Res li feia tanta por com ser pressa d’aquella sensació tan plaent i que no podia controlar. Si no era qui conduïa la situació, es sentia exposat a enfrontar la veritat: era la millor dona amb qui havia estat però era la dona amb qui no podia estar.
I ell no la volia desitjar, no la volia estimar, no es volia deixar atrapar pel seu encís, pel seu encant.
***************************
Ho va fer tant bé com va saber, estava especialment inspirada. Tot al seu favor, la lluna, els astres, la màgia de les olors i els colors. Havia esperat molt. S’havia preparat a consciència sabent que seria la única ocasió i, de fet, només hi hauria aquesta si a ell no el movia el cor. Era per ensenyar-li, per demostrar-li, que no es pot reprimir una sensació ni evitar la seva acció. Autoncontrol és ser capaç de gaudir-ne.
I donar l’esquena senyal de por.
Sense haver-lo tingut l’havia fet seu, per sempre. Doncs ella era capaç de ser al seu pensament i viatjar al seu interior, no calia que li digués res. Sabia perfectament que mai deixaria de tenir-li por. I un home que li té por mai és prou home per fer-la sentir millor.
Que fàcil hauria estat un tracte negociador. Tenir un àngel protector...
Que fàcil era jugar a ser com ell: un dimoni seductor...
Tu tens banyes; jo agulló.
dilluns, 3 d’agost del 2009
Agost 99 / 09
[10 anys i es repeteix... mateix sentiment, diferent persona]
A vegades t’adones que els teus sentiments estan fora de temps
i descobreixes que estimes quan ja no hi pots fer res.
Trista i estranya de no tenir-ho tot
tampoc puc queixar-me de no tenir gens.
L’amistat és una raó de pes
i si gaudeixo de la teva no vull ni necessito res més.
Les paraules no em serveixen per a transmetre’t aquests sentiments;
en silenci sempre et crido perquè sé que així no em sents...
De JF99 a DS09
diumenge, 2 d’agost del 2009
Si vols venir [GLAUCS]
Parla'm a l'orella i digue'm què ens està passant
Digue'm que la vida és maca i que no t'he fet mal
Parla'm a l'orella i digue'm a què estem jugant
Digue'm que m'odies tan que mai em faràs mal.
Vull entendre-ho tot i sentir-me bé per últim cop
Parla'm a l'orella, i parla'm que s'està fent tard.
Poden passar els anys, però jo sé que tot segueix igual
Veig que ha plogut molt, però la pluja no ens ha mullat prou.
Sé que em vols parlar, des d'aquí t'estic sentint plorar
Vull sentir-te amb mi, però els teus déus ens estan separant.
T'esperaré, si vols
Allà on ningú no pugui fer-te mai cap mal
Si vols venir.
T'esperaré, si vols
Allà on ningú no pugui fer-te mai cap mal
Si vols venir.
Parla'm a l'orella i digue'm que no vols patir
Digue'm que no estàs cansada i que no et vols morir
Parla'm a l'orella i digue'm que vols fugir amb mi
Digue'm que m'estimes tan que mai em faràs mal.
Vull que obris la porta i recordis que no sóc dolent
Parla'm a l'orella, i parla'm que no em senti sol.
T'esperaré, si vols
Allà on ningú pugui fer-te mai cap mal
Si vols venir.
T'esperaré, si vols
Segur que trobarem un lloc per estar sols
Si vols venir.
T'esperaré si vols venir
Tan lluny d'aquí, molt lluny d'aquí
On ningú pugui fer-te mai cap mal
Si vols venir, venir.
T'esperaré molt lluny d'aquí
Tocant el cel, tocant el cel.
On tots els núvols ens amaguin del destí
Si creus amb mi, amb mi.
T'esperaré si vols venir…
(J. Bardagí – Ll. Alsina - A.Rexach)
Digue'm que la vida és maca i que no t'he fet mal
Parla'm a l'orella i digue'm a què estem jugant
Digue'm que m'odies tan que mai em faràs mal.
Vull entendre-ho tot i sentir-me bé per últim cop
Parla'm a l'orella, i parla'm que s'està fent tard.
Poden passar els anys, però jo sé que tot segueix igual
Veig que ha plogut molt, però la pluja no ens ha mullat prou.
Sé que em vols parlar, des d'aquí t'estic sentint plorar
Vull sentir-te amb mi, però els teus déus ens estan separant.
T'esperaré, si vols
Allà on ningú no pugui fer-te mai cap mal
Si vols venir.
T'esperaré, si vols
Allà on ningú no pugui fer-te mai cap mal
Si vols venir.
Parla'm a l'orella i digue'm que no vols patir
Digue'm que no estàs cansada i que no et vols morir
Parla'm a l'orella i digue'm que vols fugir amb mi
Digue'm que m'estimes tan que mai em faràs mal.
Vull que obris la porta i recordis que no sóc dolent
Parla'm a l'orella, i parla'm que no em senti sol.
T'esperaré, si vols
Allà on ningú pugui fer-te mai cap mal
Si vols venir.
T'esperaré, si vols
Segur que trobarem un lloc per estar sols
Si vols venir.
T'esperaré si vols venir
Tan lluny d'aquí, molt lluny d'aquí
On ningú pugui fer-te mai cap mal
Si vols venir, venir.
T'esperaré molt lluny d'aquí
Tocant el cel, tocant el cel.
On tots els núvols ens amaguin del destí
Si creus amb mi, amb mi.
T'esperaré si vols venir…
(J. Bardagí – Ll. Alsina - A.Rexach)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)