Intercanvis lingüístics

Després d’haver-se escrit durant mesos per fi arribava el moment tan esperat. Tot va començar amb una broma, ell entenia el català però va dir que el volia aprendre a parlar. Per comprovar si realment havia integrat la nova llengua van decidir passar uns dies junts en certa històrica capital catalana que, si fa no fa, els quedava a mig camí, zona neutral. No s’havien vist mai, seria una cita a cegues emparada per la confiança.

Allí estaven, buscant-se entre la gent de l’andana. El senyal era un mocador vermell. Ella el portava com a diadema, ell lligat al seu canell.

“Ja he arribat, t’estic buscant”

“El porto al cap”

“El porte al... muñeca es diu ‘canell’, oi?”

Ella va riure per dins i el va començar a buscar amb la mirada. El va localitzar al mateix moment que ell avançava cap a ella, somrient, saludant alçant la mà, mostrant el mocador. Es van abraçar plens de felicitat: “Per fi”! Per fi es tocaven, per fi s’oloraven, per fi eren del tot reals. Van sortir de l’estació, ella coneixia la ciutat d’haver-hi estat abans però no sabia a on havien d’anar, doncs ell havia escollit l’hotel. Es va deixar guiar, ja li arribaria el seu torn.

L’excel·lent ubicació els oferia la vista d’un bonic paisatge on història i natura es donaven la mà. Des de l’habitació veien el mar, allò la va fer molt feliç. Ell va piular: “Et regalo el mateix mar que miro cada dia pensant en tu, somiant amb la teva humitat, desitjant besar-la ben aviat.” Ella, en canvi, va penjar una foto de les vistes “Aquí estem, comença l’aventura. Viatge de final de curs, ensenya’m que has après”.

Van somriure com dos criatures trapelles. Com passarien aquells dies junts, compartint llit? Volien tots dos el mateix? No ho havien parlat o potser havien esquivat el tema pensant que mai arribaria el moment... L’aigua de la dutxa la va fer tornar a la realitat, la porta del lavabo estava entreoberta, era una invitació? S’hi va arriscar. Va saludar-lo nua des de l’altre cantó de la mampara de bany, ell li va fer un gest d’aprovació.

“Pensava que no te’n donaries cuenta” Ella va riure davant la barreja de llengües i va decidir barrejar les seves amb un llarg petó. L’aigua els queia a sobre amb una agradable pressió. Van començar a explorar-se la pell, amb carícies, llepades i ensabonant-se mútuament. Ell reaccionava amb una erecció; ella sentia l’entrecuix moll, gairebé regalimant.

“Te quiero comer, te deseo, ya lo sabes”

“En català, hem vingut a practicar, no?”

“Vaaaleee! Et vull menjar, en tinc moltes ganes....”

Minuts més tard la pell s’eixugava tot començant a suar. La llengua li recorria tots els racons de la seva anatomia amb tendresa, passió i luxúria. Eren les ganes acumulades durant tants i tants dies, setmanes, mesos, missatges, fotos....

“Mmmm, me encantan tus pezones, ui perdó, els teus .... Com es diuen?”

“Mmmm, mugrons, mmmff es diuen mugrons....”

“Pués eso, que me encanten els teus mugrons, en tenia tantes ganes....”

“Ho noto, ho noto....mmmff”

Després d’una segona dutxa, més divertida que la primera, era hora de dinar tot planificant l’estada. La resta del dia seria més relaxat, passejant per la zona cèntrica de la ciutat.

La sorpresa va arribar dos dies després quan ell li va dir que havia localitzat a un amic d’ella i li va proposar viure una jornada de somni fent realitat algunes de les seves fantasies. Els esperaven al port. Una barca amb dos nois: l’Àlex i l’Otger, el seu vell amic.

• Sorpreeeeesaaaa!! Molt malament venir a la meva ciutat i no dir-me res! Sort del teu simpàtic acompanyant!! Et presento l’Àlex, el nostre capità.
• Benvinguda a bord, senyoreta. Avui serà la nostra reina...

I va rebre un petó a cada galta mentre l’ajudaven a embarcar. El Jose somreia triomfalment. Havien matinat i el mar en calma oferia una preciosa estampa de barques pesqueres. Era tan d’hora que no hi havia cap altre rastre d’activitat humana. Quan es van aturar amb prou feines podia distingir la costa. L’Otger li va explicar el pla del dia.

• Portem tot el que cal per no haver de tornar fins tard. Estem a punt d’arribar a una cala només accessible des del mar, un lloc solitari i tranquil. Tu esculls a on vols esmorzar, a terra ferma o aquí mateix.

• No he esmorzat mai sobre el mar, em fa il·lusió esmorzar aquí mateix!

• Doncs som-hi!!

Els tres nois van preparar tot l’esmorzar mentre ella prenia el sol fent top-less. Una ombra se li va acostar.

• El Jose m’ha parlat de les teves fantasies. Vols aprofitar avui? L’Àlex és de confiança absoluta... Si et ve de gust comença tu, ok?

• Gràcies, Otger.

• De res, dona! Només faltaria, serà un plaer molt gran donar-te plaer...

L’Àlex va anunciar que l’esmorzar estava a punt. Es va incorporar i tal com anava va entrar cap a l’interior. Els altres dos nois la van rebre amb un gran somriure. Van començar fent broma, jugant i aviat estaven els quatre mig nus. La fruita madura regalimava entre els seus pits; va somriure, ells van entendre el gest i de cop tres generoses llengües li eixugaven la pell entre petons. Aviat una mà es va perdre per dins les calcetes del biquini mentre les boques buscaven el seu coll, orelles, mugrons... Va agrair quedar nua del tot, així les calcetes es salvaven d’acabar més molles encara.  Els nois la van acomodar, es van despullar del tot i va començar un festival de llepades, petons i masturbacions... Sabia que l’Otger era bisexual però en veure als altres dos nois també tan entregats es va excitar encara més. Es van repartir el seu cos i ella, veient que no donava a l’abast amb tots i sabent que estava en bones mans, va decidir gaudir del plaer rebut. Encadenava orgasmes, notava els seus fluids regalimant com una font, de tant en tan alguna llengua generosa els hi netejava.

El plaer era tan gran que va haver de dir prou. Suats i nus com estaven, van embarcar els queviures i estris a la petita barca inflable per dirigir-se cap a la cala a on acabarien de passar el dia. Els jocs van seguir durant el bany, entre els nois, amb ella ... Ignorava que la complicitat masculina havia arribat prou lluny per, un cop a la sorra de la solitària i salvatge cala, rebre una nova proposta.

• Saps que m'agrada molt mirar, oi? I jo sé que sempre has volgut provar un trio amb dos homes... I és evident que l’Otger i l’Àlex et tenen ganes... Vaja, no sé si m'entens...

• Em penso que sí... Ets molt llest, t'ho has fet venir bé!!

• No esperem més!

Tacte. Els elegits.

Els problemes de salut havien fet que l'Agnès hagués de renunciar a la vocació de la seva vida, una feina prou ben pagada i distreta. Havent perdut el sou i en no arribar a final de mes s'havia vist obligada a deixar la caseta a on vivia de lloguer per anar-se'n a compartir pis amb l'única àvia que li quedava. L'intent de tornar a casa dels pares havia estat nefast. S'entenia molt més i millor amb l'àvia l'Angelina, qui semblava tenir la mateixa vitalitat que edat.

L'Eudald era una home d'èxit amb una feina de posició i responsabilitat que s'havia convertit en la seva vàlvula d'escapament. Segur de si mateix, bon estratega, lluitador, exigent, autoritari però també afectuós, havia sacrificat molt d'ell mateix per aconseguir tot el que tenia en aquell moment; la greu però suportable asma que patia l'havia marcat des de ben petit, forjant-li el caràcter com també el seu amor pel ginkgo i el romaní, els millors aliats naturals pel seu mal. Era el model de triomfador perfecte, l'enveja de les seves amistats, l'orgull dels seus pares. Però tota aquella felicitat es va acabar de manera sobtada el dia que la seva dona, sense motiu aparent, li va comunicar que ja no l'estimava, que dubtava dels seus sentiments, que no creia en el seu matrimoni després de més de deu anys. Superat el mal tràngol inicial, veient que no hi havia res a fer, va decidir començar una nova vida lluny d'ella; el pitjor dolor el provocava haver-se de separar d'un fill que pràcticament havia criat exercint de pare-mare. Així va ser com va arribar al bloc de pisos, just al costat de l'Agnès i l'Angelina.

De fet es van conèixer gràcies a una avaria de l'ascensor, quan l'Eudald ja portava alguns dies com a nou veí però encara estava en procés de trasllat. Les dues dones l'havien ajudat a pujar un parell de caixes plenes de llibres i altres objectes que van propiciar la conversa. L'Angelina, aprofitant la vitalitat impròpia de la seva edat, havia recorregut mig món i va identificar records i guies de les principals capitals, ciutats que si l'Agnès coneixia una mica més era gràcies a les fotos i experiències de l'àvia. L'Eudald va trobar en les dues dones un consol i suport de gran valor en aquells moments i potser per això es va obrir tant a elles, sobretot a l'àvia. Amb l'Agnès va viure un moment especial quan, carregant entre els dos una caixa, les seves mans es van trobar accidentalment. Ambdós es van mirar somrient, entre nerviosos i divertits. L'Angelina, fent com qui no s'adonava de res, ja era escales amunt, deixant-los sols en un núvol de papallones que se'ls va fer etern...

Com agraïment, també per demostrar les seves bones dots de cuiner, el jove va convidar les veïnes a un sopar de luxe. Quan ja estaven acabant l'Angelina es va excusar deixant-los sols, doncs no volia renunciar a la seva cita setmanal amb els balls de saló per molt deliciós que fos l'àpat.

I així va ser com l'Agnès i l'Eudald van començar a intimar molt més del que es pot considerar habitual entre dos estranys. Potser tots dos tenien la necessitat de matar la solitud, de trobar afecte i consol, potser va ser l'alcohol, potser la màgia de la nit, les coincidències o les confidències. El cas és que van acabar al sofà menjant-se a petons, explorant-se la pell, despullant-se un a l'altre d'una manera molt plaent. L'Eudald patia per la seva asma, per si l'excitació li provocava un dels temuts atacs. L'Agnès se sentia insegura i vulnerable. Però la tendresa i el desig van poder més. Es van deixar caure a la catifa amb una passió incomprensible, desfermada, salvatge. Per la fam que es tenien semblava que no haguessin sopat; potser aquell inesperat i atrevit seixanta-nou va ser el millor ressopó possible...

L'Agnès es va despertar de cop en un llit que no era el seu. L'olor a sexe i una feixuga respiració la van fer tornar a la realitat. Conscient del que havia passat i mig avergonyida per com havia passat es va vestir a corre-cuita, fugint com la Ventafocs a mitjanit.

Per instint el soroll de la porta el va sobresaltar. Va necessitar uns segons per reaccionar. En trobar el llit calent i tornar a sentir olor de dona excitada no va poder evitar les llàgrimes de ràbia i desesperació. Despullat com anava és va aixecar per anar a beure aigua i desfer-se dels pensaments negatius. En el sofà hi va veure una jaqueta de dona. Va tornar a plorar en recordar la nit, les carícies, els petons. L'olor d'ella li va provocar una nova erecció. Allí mateix, amb la jaqueta al nas, es va masturbar amb fúria abans de tornar-se'n al llit. Era dissabte i odiava el cap de setmana, vivint sol no tenia sentit, preferia dormir.

A l'altre cantó de paret l'Agnès no podia deixar de pensar en tot plegat, li costava tant dormir que va decidir aixecar-se d'hora per anar a buscar esmorzar. Què feia embolicant-se amb un recent divorciat? S'hi havia sentit tant a gust... I feia tant temps que no es sentia així de bé. Devia fer molt bona cara, malgrat haver dormit poc, perquè el Jose, l'amo i cambrer de la granja-forn-cafeteria del portal de davant, un home que destacava pel seu optimisme i bon humor, li va deixar anar un “però que guapes esteu les dones de bon matí, per favor” que la va fer riure i sortir de l'estat hipnòtic provocat pel record.

L'olor de xurros i xocolata desfeta va saludar l'Angelina en sortir del lavabo. Va rebre, com cada matí, el petó de bon dia de la seva néta; els anys d'experiència li deien clarament el motiu de la brillantor als ulls i la pell que lluïa l'Agnès. La màgia del sexe... I no sexe qualsevol, sinó del bo, fet amb amor. Era una dona llesta, múrria, havia après a utilitzar la intuïció i de fet tenia un do que sempre havia volgut transmetre a la seva néta però no la veia prou madura encara. Tot arribaria al seu moment. El procés havia començat. Va somriure recordant el somni de dies abans.

Tot just el sol despuntava, tenien per davant un preciós dissabte, el dia de néta i àvia. Mentre esmorzaven preparaven l'excursió de la jornada, ambdues compartien l'amor pel senderisme i la natura. Durant la ruta la jove no va poder evitar transmetre-li la seva inquietud a l'àvia en relació al que havia passat aquella nit. Per resposta va rebre una frase habitual, la de que tot passa per un motiu, res és casual i que la gent apareix en el camí en moments de necessitat, per ajudar-se, per aprendre i ensenyar. La va animar a no desaprofitar l'oportunitat, a no negar-se el dret de viure i gaudir de les millors sensacions.

No van arribar a casa fins la tarda, sota la porta hi havia una nota. La lletra de l'Eudald era d'una cal·ligrafia equilibrada i elegant. Hi havia un missatge parlant de la jaqueta oblidada i un número de telèfon.

S'havia acostumat a esmorzar cada dissabte amb el Jose. El bon humor de l'home l'ajudava a fer més suportable l'enyor del caliu familiar. Per sort els dos tenien gustos semblants, podien parlar de música, llibres, pel·lícules i els unia simpàticament l'amor pels éssers mitològics, en especial pels dracs. Aquell dia el Jose li va parlar de l'Angelina, al barri es deia que era bruixa, que l'havien vist fent estranys rituals, de fet ell mateix hi compartia converses molt interessants sobre paganisme; eren com dos roures vells sobrevivint en una jungla d'asfalt. D'aquesta manera l'Eudald va entendre millor la decoració del local i la vitalitat dels dos vells. Els va envejar el fantàstic estat de salut malgrat l'edat. Va decidir que començaria a viure més sanament, sortiria a passejar pels voltants per anar coneixent millor el barri. Seguint les indicacions del Jose les seves passejades també haurien d'incloure la part alta, allà on neix el bosc. Si no era capaç d'arribar-hi a peu hi podia arribar amb el cotxe, però no es podia perdre el tresor que tenia al costat de casa i encara no coneixia.

D'allí venien àvia i néta en trobar el missatge. La jaqueta, no era necessària, en tenia d'altres. En realitat tenia l'esperança d'esquivar el veí. Havia guardat el número a l'agenda del mòbil. La nota feia de punt de llibre. Llegia al balcó, prenent el sol, relaxada amb la lectura, quan de cop va tenir la sensació de sentir-se observada. Altre cop aquells preciosos ulls verds i el somriure terriblement seductor! La simpàtica salutació de bona tarda mentre regava les plantes en va rebre una de cortesa i nerviosa. En sentir-la parlar, divertida pel to i la situació, l'àvia va aprofitar per posar-hi cullerada. Es conservava prou bé i havia deduït el potencial sexual del nou veí, així que va començar a coquetejar amb ell llençant-li descarades floretes que van fer riure als dos joves. Malgrat tot, el cor de l'Angelina, des de que va enviudar i arribar al nou pis, pertanyia a un home tan dolç com les delícies que servia... Els dos jubilats eren guardians d'un secret que no es podia perdre amb la mort i creien haver trobat els dignes successors, els candidats perfectes si superaven tota i cadascuna de les proves.

Un Raig Roig

Un raig roig endevinat
darrera les muntanyes.
A la vall, la boira
segueix el transcurs del riu.
Fa fred.
Silenci de tardor.
Drac vagareja..

Els cors bateguen d'anhel,
crema la lava
a la sang.
S'encén,
s'enfurisma,
colpeja, trenca els arbres
que no vol trencar.
Desespera! Plora.
Reviu el tecte suau

de la pell,
sobre cos escatat.
Recorda els seus ulls de foc
blau,
en el fosc dels teus reflexats..

Cada nit alça el vol

i vola
fins el niu dels seus germans
adormits,
que retronen i volen despertar
de furia compartida.

La seva germana,

atrapada

en aquella cruïlla de camins,

la recorda.

Sent la mossegada de la ment,

i el dolor que va tornar.

Les pedres ploren.

Senyals

En allitar-se, encara feia olor d'ella. La sentia sobre la seva pell, gravada en cada racó. Les mans empudegaven. Hi trobà la seva olor, i la pròpia. Pudien a la suor d’ambdós, i al semen i al flux i a les seves salives. Cobrí el nas fent cova amb els palmells, esbatanà els narius i inspirà profundament. Les olors entraren brutalment a dins seu, l'ompliren i el deixaren curull de sensacions. Inspirà molts més cops, aquelles olors el precipitaren a un espiral de desig, es marejà.

Repetint el gest tribal dels homes, passà les mans per l'entrecuix i s'olorà. La ferum d'almesc era escruixidora, es cargolà sobre les altres olors i les potencià, i totes plegades l'ompliren de passió per ella.

Es covà sota el llençol fins que les olors, el mareig de sentir-les o el cansament el venceren.

L'havia vist caminant, d'esquena. S'havia entaforat al cotxe riallera i només va encertar a donar-li dos petons a les galtes, tant a prop com va poder de la boca. Ullava el seu cos rotund mentre intentava mantenir la mirada en els seus ulls. Potser va arribar a adonar-se'n.

Havien xerrat de camins, rutes i caminades, mentre el dirigia pels revolts, fent rodar el cotxe per la pista amb una velocitat moderada. Desprès, en el retorn, havia conduït lentament, com intentant que aquella estona no tingués final.

Aturà el cotxe en un petit prat, vora la tanca. Sortí, tancà i jugà neguitosament amb les claus, sense saber ben bé que fer. Miraven a la llunyania quan li creuà el braç per les espatlles. Intuí, més que copsà, els sentits en alerta. Cobrí les espatlles d'ella amb el seu propi braç, i feu presa del seu cos. Li tornà un primer senyal, silenciós.

Caminaren al voltant de l'ermita, però en realitat no la miraren. Li parlà de camins, i ell recordà una anècdota. L'únic que volia era abraçar-la. En un dels costats amagats al camí, un banc de pedra es projectava des dels murs.

Sentí un dit fent un dibuix tímid sobre el camall. Allargà la mà i la passà suaument pel seu avantbraç. El borrissol sobre la seva pell li endegà una descàrrega que se l'hi escampà pel cos, electritzant-lo. La besà als llavis, sentí la llengua trencant el poc marge d'intimitat que havia guardat, i es deixà entrar, tancà els ulls per a sentir-la i els tornà a obrir per a mirar-la.

D'alguna manera va aconseguir treure-li els sostenidors. Ella es va deixar fer; la va agafar per la cintura, li acaronà el ventre. Després li engrapà els pits, bonics, grossos, que li reposaven a les mans deixant-les curulles de sensualitat. Premé i sentí la seva carn voluptuosa entre el seus dits, el mugrons fregant-li els palmells.

S’atansà al seu coll des de darrera i espirà una alenada tèbia en un dels costats. El llepà suaument i bufà per a refredar-lo. La tebior i la fredor desencadenarem la resposta, i la sentí inspirar profundament i retenir l'aire. Mossegà la clavícula dolçament, repetí la tebior i la fredor, i li endevinà un calfred a l'espinada..

El record següent, els seus dits explorant-ne el sexe. L'orgasme d'Ella fou inesperat. Baixà les mans cap el ventre i les passà per sota dels pantalons. amb els polzes dibuixà sobre els llavis, dessota les calces. Amb la resta de dits premé l'interior de les cuixes, carnoses. El tacte li enviava foc des de les mans fins el més profund de la seva ment, i la seva ment enviava el mateix foc al sexe, als testicles. Els ous li cremaven i lubricà amb intensitat. Amb una mà començà a masturbar-la per sobre les calces, mentre amb l'altra cercà el naixement dels cabells i començà a escabellar-la.

Es va vinclar cap enrere, com un ressort, i sabé que la tenia. passà la mà pel costat de la calça, molla, i entrà amb els dits. Continuà escabellant-la, li agafà els cabells i obligant-la, la besà. La pell d'ella cremava; i el sexe, els llavis, el clatell. Engrapà la base del crani, amb fermesa, i els gemecs li ompliren la resta dels sentits. L’escabellà amb força, gemecs. Li clavà els dits fins el fons del cony, gemecs. Li menjà la boca, gemecs, i llavors la va mossegar al coll, i ella vinclà i arribà a l’orgasme, i sentí la mà molla mentre la musculatura del sexe li atrapava els dits i palpitava per a impedir que marxessin.

S'atansà la mà a la boca i menjà la correguda, i n'hi oferí. Golafre, va envoltar els dits amb la boca i va xuclar-los.. sentí la pressió dels ous, sentí el foc recorrent el membre i deixà anar tot el lubricant possible, violentament, i fou millor que un orgasme.

El tema havia arribat a la conversa sense saber exactament com. Parlaven del rol dominant i dominat d'una relació i va sorgir Ell. Arraconant-la, prenent-li l’espai. Va començar a tremolar sense voler-ho. L'abraçava, així que va estrènyer-la amb fermesa. No tenia nom, i per tant no tenia rostre. Tenia una edat, i hi havia una paraula. Tot allò s’havia esvaït en el temps, però encara tremolava i la paraula sortia escopida de la seva ment. Sentí el cos cargolant-se sobre ell mateix, una nova alerta. Li tornà un segon senyal.

Hi havia quelcom amagat, quelcom més que s'esmunyia entre les paraules. Va continuar estrenyent-la fins que els tremolors s'aturaren. el cos nu entre els seus braços, però, perdurà.

Recorregueren el perímetre i trobaren un esbarzer amb mores. En menjaren unes poques, ell en prengué sense ocultar-ho, al mateix temps sense mostrar-ho. Continuaren caminant fins a trobar un bon lloc. Estengué la manta mentre ella es treia els pantalons i les calces, mullades, i la convidà a seure. Mentre ho feia li estirà la samarreta i els seus pits foren el més bonic que mai havia vist. Uns pits plens, generosos, lleugerament caiguts, amb mugrons bells, amb arèoles tendres que volgué besar sense control. Mamelles plenes que l’emplenaren de luxúria; les agafà amb força, les queixalà i les pressionà, les separà i besà entre les dues. Les arèoles, escandalosament atractives; les  llepà i mossegà i estirà els mugrons amb els llavis i les dents, i llavors recordà que tenia un present per a ella. Accedí divertida i calenta.

Ajustà la pinça amb cura, va rebre el vistiplau. Passà a la segona, l’ajustà de la mateixa manera. La tancà encara més, va sentir-la respirar profundament. Tancà la primera. Respirava amb força. La besà moltes vegades, li tornà. Estirà de la cadena. La pell cremava. Féu un gemec quan el dolor es va tornar plaer, i va baixar fins el sexe.

El cony preciós, de llavis carnuts. Entaforà la llengua i els besà, i llepà els llavis interns i els mossegà, tot aquell precum el sadollà, pogué empassar-lo amb delit. Empassà tant com pogué, i amb dits tremolosos va amagar la mora entre els llavis. Amb la llengua jugà a caçar-la; va devorar amb desig. Amagà i engolí una segona mora. Quan caçà la tercera va sentir l’espasme, el gemec sostingut i el raig li omplí la boca, entrà pel nas, profundament per la gola. Eufòric, begué.

Pujà a besar-la, a compartir el seu tast. Mentre feia, tocà la cadena, ella vinclà i tornà a gemegar. Conduí la mà a la xona i començà a acaronar i fregar els dos parells de llavis, mentre amb els dits la penetrà i encara li follà l’anus amb el dit petit. La girà amb determinació i amb la mà lliure tornà a escabellar-la, prement els dits contra el crani, dibuixant cercles sobre el cuir. El gemec fou més intens, animal, i un nou orgasme li omplí la mà de llet.

Lleparen la llet entre els dos, rigueren, s’abraçaren, parlaren. Parlaren molta estona.

El que restava amagat anà prenent forma. Primer se li eriçaren els cabells, i els llavis començaren a tremolar. Feia fred? Potser no. Ulls vidriosos, empal·lidí. L’agafà per la cintura, des del costat. Tornà a sentir aquell cos en alerta.. Finalment la forma es transformà en paraules..

Desprès d’aquell va haver-ne un altre. Tòxic. Enduent-se-la. Enduent-se les energies, la voluntat, l’ésser. Buidant-la i convertint-la en una clova perduda, com les cloves on els ermitans s'encasten i nien fins que troben una clova millor.

Les dificultats per a escapar-ne. La lluita amb ella mateixa, contra la manca de força, la covardia de la impotència. Sortir. Sortir-ne.

L’abraçà amb tot el seu cos. Li tornà un nou senyal. La besà al coll i darrera l’orella. La conversa es trencà, aprofità per a besar-li la boca. Besà les galtes i els ulls, begué les llàgrimes. Besa el nas i la barbeta, les espatlles, l’avantbraç i el braç fins els dits de la mà. Besà el braç per l’interior fins a l’aixella i el pit. D’un pit a l’altre i tornà a pujar fins a la boca. L’escabellà i la sentí vinclar-se com un jonc, la tornava a tenir, baixà l’altra mà al sexe i l’acaronà entre els llavis. Sentí la vagina polsant amb violència, el gland omplint tot l’humit interior. Un altre. Dóna-me’n un altre, amor. Queda’t dalt, no vulguis baixar.

No els comptaren, però en fruïren fins que ella sentí que no podia més, fins que el sexe li digué prou, fins que el plaer es transformà en una punta de dolor dolç. Tot era moll, però entre gemecs i respiracions ella tornava a riure, a ser feliç.

Li dedicà prou temps. El menjà, hi jugà, s’embrutà. Es netejaren i vestiren, tenia fred. Recolliren tot.

La portà prop de casa i la veié marxar, i en veure-la d’esquena va saber que l’estimava, d’aquella forma irreal però respectuosa. Sí que l’estimava.

Pantalons de rebaixes

Per fi havien arribat les esperades vacances! Com cada estiu,  era el moment de traslladar-se al poblet dels avis a on la família encara hi conserva la casa pairal. Tot i ser una localitat petita té prou fama turística com duplicar el nombre d’habitants. Aquest és el motiu per anar-hi any rere any bé, un dels motius. L’altre és ella, la noia que cada estiu intenta seduir i que cada estiu és l’única que se li resisteix.

Pensava tot això de camí a on treballa la seva musa, la Sandra. Després d’estudiar disseny tèxtil va inaugurar la seva pròpia botiga de roba, amb molt d’èxit, i cada any li fa una visita amb l’excusa de les rebaixes d’estiu.

Ja sap que hi trobarà, un munt de noies joves i MILFS modernes a la recerca de modelets exclusius i, fins i tot, personalitzats. El paradís per a qualsevol home. I ell sempre rep aquell tracte de client especial que tant li agrada...

Abans d’entrar ja es va adonar dels primers canvis. Malgrat la crisi, o potser degut a la mateixa, la botiga havia crescut i ampliat oferta. A part de la roba ara també hi havia complements de moda artesanals, fets a mà, i una secció de calçat. Va celebrar que la secció de moda masculina també hagués crescut.

-          Hola, caram com ha canviat això!

-          Hola, quina sorpresa!! Ja ho veus... Quan has arribat?

-          Vaig arribar ahir però estava tan fet pols que gairebé no vaig sortir.

-          Ves mirant que ara de seguida estaré per tu.

La preciosa Sandra, simpàtica, atenta, detallista, amb un físic digne d’admirar i sempre tan elegant... Quants anys feia que es coneixien? Molts, de tota la vida, de petits ja jugaven junts a l’estiu. Potser per això mai se l’ha mirat amb ulls lascius com ho fa ell.  

-          Emprova-te’ls, fan molt per tu, són del teu estil. Si no t’acaben d’anar bé te’ls ajusto en    un moment i els passes a buscar quan puguis, sense cap compromís.

-          D’acord, tens algun emprovador lliure? Tanta dona ...

-          Passa al magatzem si vols, li dic a l’Ivan que acabi d’enllestir les clientes i estic per tu.

Va entrar al magatzem notant una lleugera excitació; aviat estarien allà dins, els dos sols. La tindria tant a prop...

-     A veure com et queda això, guapo ... Ui! Ja veig que tindré feina, et fan bossa i et van llargs. Puja aquí que ara porto les agulles.

Enfilat al tamboret, la fantàstica visió de l’escot aviat va desencadenar en erecció. La noia voltava agafant roba aquí i allà, s’ajupia, es tornava a aixecar, s’allunyava unes passes i tornava a palpar les seves cames per sobre la tela. Ho feia sense malícia però aquell contacte cada cop l’excitava més. Començava a patir una mica quan va sentir el telèfon de la botiga i l’Ivan va entrar.

-   Sandra, la trucada dels proveïdors que esperàvem, em vas dir que hi volies parlar urgentment...

-      Ostres sí, et fa res acabar?

Se li va quedar cara d’estaquirot pròpia de a qui el deixen a mig fer. Coneixia a l’Ivan de veure’l a la botiga però mai havien parlat massa. Sempre havia dubtat si era gay o hetero.

-     Així que ja tornes a ser aquí, un any més. No et rendeixes, eh, veig que et segueix posant molt a to.

El comentari i el canvi d’atencions van fer que l’erecció comencés a baixar. Es va relaxar desitjant que la trucada fos breu. L’Ivan era destre i delicat amb la feina, va trobar que tenia les mans àgils, que gairebé anava més ràpid que ella i no perquè no s’hi mirés tant.

-     És una putada quan se’t fa bossa, sense marcar paquet uns pantalons com aquests perden molta gràcia. I això que són còmodes però si estàs tan prim com tu és el que té... Fas molt exercici, menges poc o és per què ets nerviós? O et mates a palles?

Tanta confiança el va deixar sorprès i no va saber reaccionar.

-   Hahaha, tranquil, feia broma... Ara que ho recordo, tu anaves per bomber, vas aconseguir entrar al final?

-      Sí, a la segona convocatòria.

-   Ah, vet aquí perquè estàs tan escanyolit! Hauries de fer una dieta per guanyar to muscular, si vols te’n passo alguna. Jo sóc de constitució molt prima i una amiga nutricionista em va passar una dieta ideal.

I mentre parlava li anava grapejant la zona púbica amb una naturalitat desconcertant. Estava fent la seva feina, un gest normal, però a ell això que un altre home tingués les mans per allà l’incomodava. L’Ivan li anava parlant de la dieta i d’altres temes als quals no dedicava massa atenció perquè de cop es va adonar que estava recuperant l’erecció. No podia ser, l’estava tocant un home i s’estava excitant, mai li havia passat res semblant. Però si ell és heterosexual convençut! O no, potser havia de ser sincer i admetre que sempre ha tingut curiositat pel sexe entre homes...

-      Mmmm, si segueixes així hi haurà perill que et punxi alguna cosa sense voler! Caram, en què estàs pensant?

-       Res, coses meves, perdona...

-      No cal que et posis nerviós, és una reacció fisiològica. Si has d’estar incòmode ja li diré que ho acabi ella, segur que t’agradarà més.

-          No, és igual, no cal ... Vull dir que ja ho fas bé ... Vaja que m’és igual...

-          Entesos.

L’Ivan va començar a exagerar els moviments amb un contacte més intens. L’erecció anava creixent i la respiració s’anava accelerant...

-          Escolta, escolta .... Potser sí que ho acabi ella...

-          N’estàs segur? Si vols t’ho puc acabar jo, em penso que la trucada anirà per llarg i la      botiga està buida...

-          És que... No puc més...

-          Ja ho sé, tonto, i estàs patint perquè tu vols! Deixa’m fer ...

Li va descordar els pantalons mentre li picava l’ullet tot somrient. Se li va agenollar amb devoció i, abans d’abaixar-li els bòxers, va fer la broma de rigor “a veure aquesta mànega, bomber”.

Va tancar els ulls per oblidar que aquelles mans eren les d’un home. Les mans van deixar pas a la llengua; mai havia sentit un plaer tan gran, semblava que el conegués a la perfecció, tocava, llepava, al punt just, amb la pressió justa, al ritme adequat... Ofegava els gemecs, estava gaudint del millor francès que li havien fet mai. Sentia proper el moment de l’orgasme. Va obrir els ulls, l’Ivan s’havia tret la samarreta, deixant al descobert un tòrax envejant. La dieta funcionava, i tant! Per instint i mogut per l’excitació va acostar una mà als mugrons, no era el tacte tou esperat però aquell pit depilat i fibrat bé hauria pogut ser el d’una noia més aviat plana.

-          Sense vergonya, no pateixis, el que passi aquí es quedarà aquí...

La curiositat va poder més, aviat s’estaven devorant les boques amb llengua juganera. L’Ivan li va buscar l’anus sense deixar de besar-lo ni masturbar-lo.

-          No puc més, no puc més, em corro!!!!

Va ser l’escorreguda més brutal de la seva vida, semblava que portés dies sense ejacular. Un potent espasme va recórrer tot el seu cos, gairebé se li va tallar la respiració. Es va quedar mirant l’altre noi amb cara de vergonya, sorpresa i espant. No ho podia entendre.

-      Et puc fer una pregunta? Tu ets d’aquells heteros estúpids i amb por que els estimulin el cul, oi? T’ho havien fet mai? T’havies deixat mai?

-      No, no coneixia aquesta sensació... Estic confós...

-    Ei, tranquil, no t’acabes de convertir en homosexual per art de màgia, eh!! Sou tan burros quan us poseu així amb el tema... L’estimulació anal et donarà sempre els millors orgasmes i el plaer més gran, si no tens manies ni tonteries! Ah, i entre tu i jo, si esperes aconseguir res amb ella com no et facis un canvi de sexe ho tens clar!

-          Com dius? Perdona?

-    Sembla mentida que la coneguis de tota la vida, no ho saps? No t’ho ha dit mai? La Sandra és lesbiana!

-          Vinga, va! Però si sempre ...

I de cop alguns records d’infantesa van prendre un altre sentit. La discreció i timidesa de la seva amiga ja no li semblava tanta discreció ni tanta timidesa, mai l’havia vist coquetejar amb un noi ni tampoc li havia sentit cap comentari d’admiració dirigit a un home. Li costava creure que fos cert.

-     L’hauries d’haver vist el dia que em va demanar si volia fer un trio amb ella i la seva parella, la Júlia!! Em va buscar a mi per la confiança que ens tenim i perquè, segons ella, al ser bisexual tenia el bo i millor de cada orientació sexual, ideal per fer-les gaudir i gaudir...

La porta del magatzem es va obrir.

-          Vaja, vaja, no sabia que fóssiu tant amics.

-          Jo, Sandra, eehh, no és el que sembla...

-          Ah no? Quina llàstima perquè és hora de tancar i m’heu fet venir ganes de jugar. Teniu pressa?

L’Ivan es va acabar de despullar mentre la Sandra abaixava la persiana de la botiga i apagava els llums...

Vincle

No havia estat el nostre millor bolo però tampoc havia anat malament. La sala s’havia omplert prou, el públic s’havia comportat, fins i tot havíem cobrat!! Per a mi havia estat especial, sobretot perquè ella havia acceptat la meva invitació. Veure-la cantant, ballant i animant-nos des de primera fila havia estat molt estimulant. Vaig donar gràcies d’haver passat de guitarrista a simple cantant, clar que el meu instrument sempre havia estat el baix... La meva nova funció dins el grup em permetia interaccionar més amb el públic i gràcies a això l’intercanvi de somriures, mirades i gestos m’havia anant excitant. A més, la meva privilegiada perspectiva m’havia ofert precioses vistes del seu generós escot fins al punt de desconcentrar-me en algun moment però ningú ho va notar.

Després d’ajudar-nos a recollir els instruments, feina pesada quan estàs cansat i és de matinada, vaig creure oportú convidar-la a un parell de birres (els músics teníem barra lliure). Els de la sala ens van fer fora abans de poder acabar-nos les consumicions, no podíem quedar-nos al carrer i al final vam acabar a dins la meva furgoneta. Hi feia calor, era com estar en una sauna. Es notava que havia passat el dia al sol. Això va fer que, en un excés de confiança, ens anéssim despullant, quedant-nos gairebé en roba interior. Arribats a aquell punt ja no vaig poder més.

-       Porto una nit que no vegis!! No puc més, em petaran els calçotets!!

-       Hahahaa, exagerat!! No serà tant!!

-       Que no? Que no? Mira, mira, toca, toca!!

I amb la tonteria ens vam començar a tocar, primer ella a mi, tan dolça i excitant. Em mirava somrient, dient que tenia raó, que hi havíem de posar remei... Però no volia anar tan ràpid, havia estat tot tan bonic que no podia començar i acabar així. El primer petó me’l va fer ella, tan apassionat que em va fer veure els estels. Sentia la seva pell i la volia sentir més. Vaig preguntar si li podia descordar els sostenidors, tenia ganes de sentir-nos pell amb pell. Va accedir i en quedar-se nua em va treure la samarreta a mi. Allí estàvem abraçats, suats després del concert, però no ens importava fer mala olor.

Ella va començar a jugar amb els meus mugrons, me’ls mossegava, rellepava i esgarrapava. Jo, en canvi, vaig ser més delicat amb els seus i diria que li va agradar, doncs es començava a mullar. Les ràfegues de petons s’alternaven amb carícies i abraçades. M’anava escalfant per moments, ens anàvem escalfant per moments. Vaig començar a tocar-li el sexe per sobre la roba, em moria de ganes d’amorrar-me als seus llavis, als vaginals, però tampoc volia semblar groller ni desesperat. Vaig demanar permís per masturbar-la i mentre ho feia ella m’anava menjant el coll i l’orella. Allò em posava a cent i en notar-ho ella encara s’anava mullant més i més... La sentia gemegar, sabia que l’estava fent gaudir d’un bon orgasme, els espasmes no em podien enganyar. En aquell moment totes les meves penes s’havien fos, ella tenia la virtut de fer-me sentir tranquil, millor, però a la vegada això em provocava dolor, dolor per no poder estar sempre així, amb ella. Potser això feia que la tractés amb respecte i delicadesa, volia que cada moment junts fos un bon record, un bon son. Sentir les seves carícies em posava la pell de gallina, em parlava a cau d’orella i perdia el món de vista.

Encara no entenc com vam poder fer l’amor a la meva furgona, sempre plena dels trastos de la feina, però va passar. La molt punyetera es recordava del meu somni i havia decidit fer-lo realitat. Sense dir res es va acabar de despullar, va enfundar un preservatiu i es va enfilar a sobre meu per començar-me a cavalcar. Primer suau i amorosa, mostrant-me el seu joc de malucs. M’excitava tant!! Poc a poc es va transformar, em va sorprendre el canvi de la seva mirada però no em vaig espantar, ara tenia a davant meu el seu ésser real. Li vaig acaronar el cabell, el clatell, baixant la mà per l’esquena, la vaig acostar cap a mi fins a tenir a la meva boca la seva orella: “M’agrada tenir-te dins i ser a dins teu, ara del tot, per fi”. La vaig besar i la vaig ajudar a mantenir el frenètic ritme. La frescor de la matinada ens evitava suar tant com si fos migdia.

La llum del sol em va despertar, la tenia nua dormint a sobre el meu pit, abraçats. Em va envair una enorme sensació de tendresa i de cop vaig sentir una estranya emoció, de felicitat, aquella enyorada felicitat... Li vaig fer un petó al front, potser massa fort i llarg. En acabar em va mirar amb el seu dolç somriure, dient-me “bon dia”. M’hi sentia tan a gust, era com si portéssim junts tota la vida.

Ens van roncar les panxes, teníem gana però a la suor del concert s’hi havia afegit la suor de la nostra passió i ens calia una dutxa. Vaig proposar-li buscar una habitació on poder dormir en condicions i, sobretot, poder-nos dutxar amb calma i tranquil·litat. Va acceptar i per sort no vam trigar massa en trobar un bon lloc encara que fos a una hora tant estranya, però els hotels de carretera són així, un món a part.

Vam fer un bon esmorzar, necessitàvem recuperar forces. Menjàvem, parlàvem, entre rialles i mirades. Ella jugava amb el peu per sota la taula, li vaig dir que si seguia així acabaríem tornant a l’habitació. Però no hi vam arribar... Després d’haver pagat vam fer la bogeria d’anar fins al mar. La cala era petita i solitària, tota per a nosaltres. Ens vam despullar, vam començar a rodolar per la sorra, menjant-nos a petons, fins que ella va quedar sobre meu, altre cop. I aleshores ho va fer... Va dir que se’m volia menjar, sencer del tot, fins al final. Va desaparèixer entre les meves cames per fer-me sentir el que seria se’ns dubte el millor orgasme de la meva vida.

Tots aquests records em passaven pel cap de camí cap a la seva terra, no podia deixar-la marxar sola, de fet no l’hauria deixat marxar mai. Si la portava a casa seva guanyàvem un temps preciós per estar junts, parlant, tocant-nos tant com la carretera ens deixava. Em vaig mirar al mirall retrovisor i vaig veure el meu propi somriure, tornava a ser un home feliç, ni que fos en aquell moment. Em vaig girar a mirar-la, era una fada, la llum del matí ho feia tan evident... Va començar la cançó, els dos cantàvem a ple pulmó com per dissimular el dolor de la tornada a la realitat, de l’inevitable separació. Els ulls negats... Em vaig treure un dels braçalets de cordill (sempre li han agradat) vaig allargar la mà: “Agafa’l, queda-te’l, vull que tinguis una part de mi, vull que em portis sempre amb tu”. Se’l va cordar al canell dret i, posant-se la mà a sobre el cor, va dir “fa molt temps que et porto amb mi, aquí, però m’agradarà molt dur un tros de cordill, una nova llaçada”.

Cada dia rebo una foto a on em mostra el braçalet; sé que no se’l treu mai, comença a estar vell i gastat, tal com em sento quan no la tinc al meu costat... 

Blau cel mar (Experimental 3)

Caminant pel passeig marítim es va fixar en aquell pintor; li va costar distingir entre el quadre i la realitat a l'horitzó. Aquell tros de mar sobre el llenç era realment preciós però molt més ho era el somriure del pintor, la seva mirada plena de vida.

Es va girar al sentir-se observat i va donar gràcies a la seva sensibilitat: una sirena s'havia escapat del seu mar estimat. Ella va demanar si podia seure, allà. No el volia desconcentrar. En aquell quadre hi havia quelcom que l'havia captivat; va començar a escriure.

Ell pintava, ella escrivia. Es miraven, somrient en silenci, parlant un llenguatge que només podien entendre ells. Cada cop somreien més... La gent caminava al seu voltant però ells ja havien fugit molt lluny, cadascú en el món de l'altre per trobar-se, junts, en pondre's l'astre.

“Pinta'm el mar i et duré a un altre món on tots els teus desitjos es poden fer realitat.”

Hores més tard en el quadre hi va aparèixer una paraula: "desig". Els fulls blancs s'havien tenyit de pinzellades blaves; també els seus pits, a ditades...

El sol els saludava des de l'horitzó. Es miraven, encara somrient, sense arribar a creure's el que havien estat fent, nus sota la llum de la lluna... Van esmorzar uns quants petons, amanits amb salsa de carícies. El mar semblava aplaudir l'ofrena de tals delícies.

Neguit i delit

Es coneixien d'haver coincidit en algunes sortides de senderisme i, malgrat la diferencia d'edat, poc a poc s'havien anat fent bons amics. Compartien molts quilometres d'animades converses entre bromes, confessions i confidències. De manera natural, fruit de la confiança i la comoditat, havien anat apareixent bromes, frases amb doble sentit, insinuacions però mai res més enllà, fins aquell dia.

La sortida programada s'havia anul·lat i ella va comentar que era una llàstima, no coneixia el lloc i li feia molta il·lusió. Ell, decidit com és, va suggerir anar-hi els dos sols, coneixia perfectament el camí i li venia de gust fer-li de guia, a més el dia es presentava ideal. De bon matí la va recollir al punt que ja era habitual. Com sempre, mirades i somriures sincers, quan estaven junts tot els semblava bonic, divertit, agradable, excitant... Que poc els costava fer broma de qualsevol situació!!

Van iniciar el sender en aquell poble que ella tampoc coneixia. Li encantava descobrir nous racons al costat d'aquell home, d'un home de debò, madur, que no per això deixava de sorprendre-la i fascinar-la simplement pel fet de mostrar-se tal com és. Per sort el sol acompanyava, doncs l'aire encara era prou fred com per convidar a abrigar-se bé. El sender pujava planer, convidava a parlar sense ofec; aprofitant que avui estaven sols s'explicaven algunes aventures “censurables” com qui parla del temps o del futbol. I de cop, sense saber ben bé com, es van adonar que caminaven agafats de la mà. Van seguir la conversa tranquil·lament; els dits entrellaçats jugaven subtilment, acariciant la pell. Es miraven, somreien, parlaven, però els seus ulls deien molt més.

El temps passava ràpid, els estomacs els reclamaven una parada. Ell sabia que més endavant hi havia un indret on menjar còmodament. Van arribar-hi al cap de pocs minuts, una font coberta amb el cartell “aigua natural sense garantia sanitària” però amb taula i bancs de pedra. S'hi estava bé, a gust, arrecerats i frescos; segur que era un lloc molt agraït a l’estiu però van trobar-hi massa humitat i aquest comentari els va dur a un primer contacte. Es van fondre en una abraçada, llarga, sentida, amb les mans recorrent tot el cos. Instintivament ell va pujar una mà al seu clatell i ella es va estremir, li acabava de descobrir un dels seus punts febles.

-          Uuff, oooh, com m'agrada....

-          Perdó?

-        M'agrada molt que em toquin aquí... De fet m'agrada molt que em toquin, en general, però aquí... aquí és... brutal...

-          Mmmm, gateta, t'agrada així?

-          Sí, molt .... No paris.... Quina traça que tens....

-          Ja saps, mans de pianista retirat ...

-          Mmmm, això vol dir dits flexibles...

-          Estàs pensant en el que m'imagino? Mira que n'arribes a ser de marranota!!

La va besar mentre una mà baixava avall, buscant el seu sexe. La tela dels pantalons ja començava a estar humida.

-          Dona d'aigua, si sabessis les ganes que tinc de tastar-te!!

-          Per mi no te n'estiguis pas, tinc ganes de tenir-te allí baix...

Un bes llarg en el silenci del bosc.

De camí a la font havien passat per una clariana amb un pi inclinat. Van decidir fer marxa enrere i acomodar-se allà. Sentia l'escorça a la seva esquena i els dits d'ell per sobre les calcetes. Patia pels pantalons, ja els notava prou molls, de manera que va decidir abaixar-se'ls, oferint-li tot el seu sexe sense limitacions. Ell es va agenollar davant seu per mirar sense perdre detall. Li va confessar que el trobava preciós, que l'havia somiat, que era una meravella anatòmica. S'hi va amorrar, llepant-lo amb delicadesa i delit, amb ganes. Ella s'ho mirava, incrèdula, semblava impossible que allò estigués passant. Li agradava molt, molt més que amb cap altre abans. Des de sempre havia admirat l'habilitat d'aquell home per fer-la sentir bé, feliç, satisfeta i desitjada, fent servir només les paraules i mirades. Existia una estranya connexió, era evident, però mai s'hauria imaginat que arribessin a aquell punt.

Les cames li començaven a fer figa, tota ella tremolava. El tronc era prou ample per servir-li d'hamaca improvisada i així va acabar, sentint l'escorça entre les seves cames nues, directe al seu sexe, acompanyant la llengua i els dits d'ell. En un moment d'èxtasi va alçar la vista al cel trobant una lluna lluent, astre mare, que ja despuntava. Tan tard era ja?! Quantes hores havien passat? Havia perdut completament la noció del temps entregada totalment al plaer.

Sortint del seu estat hipnòtic es va activar, començant a descordar-li els botons de la bragueta amb una sola mà. Ni ella mateixa sabia com però ho estava aconseguint!! Ell l'ajudava, sense deixar de masturbar-la. Finalment tenien les mans un en el sexe de l'altre i podien gaudir d'aquell delit tan secretament desitjat. Verbalitzaven les sensacions d'una forma sorprenentment natural, com si aquell moment tan especial fos el més normal.

L'esclat li va regalar un raig que ell va admirar amb un dolç “que bonic, com m'agrada”. Ella va somriure entre avergonyida i complaguda. Acabaven d'establir un nou i alt nivell de confiança que convidava a fer un pas més endavant. En un rampell de desig ella es va apoderar del sexe del seu amic, volia  degustar-lo amb el mateix delit, volia tornar-li tot el plaer que aviat sentit gràcies a ell. Era tal el desig que ni va buscar una posició més còmode, tan sols es va incorporar; seguia sentint el contacte amb l'arbre, l'estava regant, el marcava amb la seva olor, com un animal... I també començava a notar una nova olor, la de l'excitació d'ell. 

Tot plegat els estava posant molt calents i xops però el temps no s'aturava i començava a fosquejar, calia emprendre el camí de tornada abans de trobar-se enmig d'una foscor que no convidava.

Caminaven intercanviant mirades, somriures, petons i abraçades, declarant inaugurat un nou estatus d'amistat, batejat amb un neguit que els acompanyaria al llarg de molts més dies, alguns mesos enllà...