Coses que passen (2 de 3)

[ Ve de Coses que passen 1 . En cursiva, ella. En normal, ell.]

Aquell somriure ho va accelerar tot; ens abraçàvem i ens grapejàvem mentre ens acostàvem a l'escenari. Allà ja no vaig aguantar més, la mirava als ulls arrambant-me a ella. El petó va ser elèctric. La meva excitació es va disparar, la proximitat dels nostres cossos impedien que pogués dissimular-ho. Ella havia de notar per força la meva polla ben dura. Després d’aquell petó en van venir més, molts més. Ja no sentia la gent, no escoltava el grup, només notava la música dels nostres llavis.

Els meus braços l'encerclaven i, entre la gent amuntegada, no tenia problemes per magrejar-la una mica més. La vaig posar davant meu i la meva mà va aprofitar la foscor del recinte per fer-se lloc entre els seus pantalons.

Notava la seva polla dura contra el meu cul i, a més, la seva mà havia començat a explorar sota la roba, acostant-se al meu sexe. Era més espavilat del que m'havia imaginat! De seguida em va començar a masturbar. Semblava que em conegués de sempre, ho feia tal i com m'agrada. M'agafava a ell, em sentia flotant, amb por de perdre l'equilibri. Els pensaments passaven ràpid per la meva ment i ell seguia fent, tornant-me boja per moments. Una mà a l'entrecuix, l'altra ja per sota la meva samarreta, sota els sostenidors, buscant el mugró. Era de bogeria… Desitjava més, necessitava sentir-lo més. Volia tocar, llepar i excitar molt més encara. De cop vaig sentir la seva veu a cau d'orella, com si m'hagués llegit el pensament.

El grup ja no m'interessava per res, l'excitació em superava.

- Vols acabar de veure el concert? O vols que marxem?

- No crec que falti gaire perquè acabi… El concert vull dir… Anem?

Havia desitjat sentir aquelles paraules. Vaig apartar les meves mans a contracor i vaig deixar que es posés bé la roba per, després, estirar-la ràpidament direcció a la sortida. Teníem pressa, no jugàvem com a l'anada. Quan sortíem ens van preguntar si voldríem tornar a entrar, ens vam mirar i vam riure. -No, no tornarem a entrar!

La vaig guiar cap al cotxe. No hi havia rastre de la gent de feia una hora, els carrers estaven buits.

- Anem a algun lloc?

- Sé d'un racó a on estarem tranquils. No és gaire lluny.

M'esperava la direcció de casa seva com a resposta, però un lloc a l'aire lliure no feia gens de mala pinta després de la xafogor passada entre tanta gent.

- Tu guies. -Li vaig tornar la picada d'ullet.

Durant el trajecte no sabíem gaire de què parlar, ens acabàvem de conèixer.

- Per cert, com et dius?

- Ariadna. I tu?

- Dani. Ara se suposa que ens hem de fer dos petons a les galtes…?

- Condueix. Ja ens farem petons quan arribem, i alguna cosa més...

Tal com havia dit l'Ariadna, vam arribar força ràpid, sense tenir en compte com havia pitjat l'accelerador. Era un racó apartat de mirades curioses, perfecte per a poder expressar el nostre desig sense patir per interrupcions.

- Ens quedem dins del cotxe o sortim?

- Quedem-nos aquí un moment. Si després vols sortir tinc una manta al maleter.

Acte seguit els meus llavis van buscar els seus mentre les meves mans lluitaven per descordar el seu sostenidor, lliurant així els seus pits del confinament. Un cop resolt, la meva boca va anar baixant dels seus llavis al coll i, aleshores, apujant-li la samarreta, em vaig llençar a devorar aquells pits que m'havien hipnotitzat hores abans.

Primer llepava fent cercles cada cop més petits al voltant del mugró fins arribar-hi. Podia notar que li agradava per la duresa d'aquests i pels seus gemecs. Després vaig passar a l'altre pit mentre li acaronava el cul.

Els mugrons, havia anat gairebé directe als meus mugrons!! Una de les meves zones més sensibles. Tot eren sorpreses inesperades… Què més amagava en Dani?

La seva respiració s'accelerava per moments. La mà que tenia al seu cul va començar a baixar-li el pantaló. Ella, en lloc de resistir-se, apujava les cames ajudant-me. Els pantalons van anar a parar al seient del darrera, juntament amb les calces que havien sortit en el mateix moment. Camisa i sostenidor no van trigar en fer-los companyia.

El cos de l'Ariadna se'm presentava nu, sencer, al seient del costat. Em mirava amb un somriure d'orella a orella. Sabia que em tenia ben excitat i ho gaudia a cada moviment de cintura que feia per provocar-me més. Em fascinava.

M'havia despullat d'una revolada, gairebé sense temps per a reaccionar. Estava encantada, em sentia atrapada per la seva mirada i el somriure, no me'n podia desfer. Però volia arribar a una igualtat de condicions o sigui que vaig començar a descordar-li els pantalons. Rèiem nerviosos, fent broma. La cremallera de la bragueta no va oposar resistència, més aviat va cedir amb molt de gust, de manera que aviat vaig tenir el seu sexe dur a les meves mans. No sabia si seguir despullant-lo, i fer-lo patir una mica més, o si llençar-me a menjar allò que tenia ganes de tastar... El vaig mirar. La seva expressió era de súplica. Vaig entendre el missatge. Amb cada llepada, un batec. El sentia endurint-se dins la meva boca. No sabria dir qui dels dos estava més calent.

Em vaig aturar per suggerir d'anar al darrera i posar-nos més còmodes. Mentre hi anava, ell mateix es va treure la samarreta. Just al trobar-nos a la part posterior el vaig acabar de despullar. Resseguia el seu contorn amb la punta de les ungles, esgarrapant suaument, veient com reaccionava la pell. Del coll vaig baixar als mugrons per pessigar-los. Els meus llavis ocupaven l'espai que deixaven lliures les mans, així fins arribar al melic. Vaig tornar a pujar a queixalar-li els mugrons, les mans van baixar per a masturbar-lo. M'encantava com es deixava fer, submís i obedient.

Mare meva, l'Ariadna m'havia portat a l'èxtasi en un moment, el tacte de la seva llengua i els seus llavis a la meva pell em captivaven. Aquesta noia sabia el que es feia, m'havia llepat la polla com mai cap altra ho havia fet.

Quan em va dir d'anar al darrera se'm van il·luminar els ulls, aquell suggeriment implicava molt més del que esperava de la nit quan vaig sortir de casa. A la part posterior del cotxe em va acabar de treure la roba i va continuar jugant amb el meu cos. M'embogia. Quan les seves mans em van començar a masturbar no vaig ser capaç de fer res més. Em vaig deixar portar.

Estava deliciosament dur, no volia esperar més per continuar fent-li una bona mamada, me'n moria de ganes. Vaig començar a llepar-lo lascivament, com si fos una piruleta. Unes quantes llepades de diferent intensitat i durada abans d'engolir-lo del tot, fins al fons de la gola.

La seva boca tornava a ser al meu penis, notava la seva saliva i escalfor. Agafant-li el cap li vaig fer entendre que em mirés. Llavors la vaig convidar a estirar-nos perquè em permetés fer-li el mateix que feia ella. No n'estava gaire convençuda, no volia deixar perdre el trofeu que tenia entre les mans. Només va acceptar quan li vaig indicar que podíem llepar tots dos. L’Ariadna es va estirar sobre meu, deixant el seu conillet ben retallat a l'alçada dels meus llavis. La meva llengua no es va fer esperar per beure la mel que m'estava oferint. Llepava amunt i avall, sense deixar-me cap racó. Després la vaig introduir una mica endins, estirant-la tant com podia, fins arrancar-li un gemec. Gemec correspost amb un altre de superior intensitat al notar com s'empassava altre cop la seva joguina, que no era cap altre que la meva polla.

Feia cercles al voltant del clítoris, tal i com havia fet abans en els mugrons. Les meves mans no s'havien aturat, havien repassat tot el seu cul i ara, mentre la feia gemegar per les meves llepades i xuclades, un dit tafaner es ficava sense impediment on poc abans havia estat la llengua.

La meva boca anava pujant i baixant, fent més o menys pressió, alternant llepades i xuclades, buscant el ritme que més l'excitava. Volia aprendre tots els seus secrets per deixar-li un molt bon record, tal com ell estava fent amb mi. Sentia els meus regalims relliscant, em notava molla, molt molla. De cop vaig recordar que estàvem al seu cotxe, potser li deixava el seient xop!! Però no volia aturar-me, i menys en aquell moment. A més, no seria tan greu tenint en compte que ell s'estava emportant la pitjor part del desastre… Vaig seguir amb la meva maniobra disposada a obtenir el meu premi en forma de lleterada.

Era increïble la mamada que m'estava fent, i més increïble encara la quantitat de flux que sortia d'aquella vagina. M'estava posant les botes. Ella no s'aturava. Havia començat a augmentar el ritme i jo ja patia per les conseqüències...

- Para un moment, para. Em faràs escórrer.

- Perdona, ja paro, però és que m'estaves fent tornar boja!!

- No és pas que no vulgui que continuïs, però potser et ve de gust alguna cosa més, com a mi, i si no t'atures tindré problemes després.

- Mmmm, però que dolentot ets, sembla que em llegeixis la ment. Així doncs, em deixes canviar de posició? T'importa si et quedes a sota igualment?

- Posa't còmoda. No dubtis.

Va fer un moviment ràpid i, buscant dins la motxilla, em va llençar un condó. Me'l vaig posar d'una revolada.

Mentre em girava i buscava la posició, es va anar posant el preservatiu, bona manera de no perdre temps! El vaig trobar llest per muntar. No em va costar gens sentir-lo entrar. M'havia excitat i mullat tant que semblava tenir el cony de mantega. Va obrir uns ulls com dues taronges, potser m'havia passat començant tan bèstia? El vaig agafar de les mans, els nostres dits es van entrellaçar. El vaig besar mentre començava a moure els malucs lentament per anar pujant el ritme a mesura que el cos m'ho demanava. Ens miràvem a estones, somrient, jugant a caçar-nos les boques. Ell intentava llepar-me els pits, buscant els mugrons.

Continuarà...

Coses que passen (1 de 3)

Aquesta és la 1a part d'un relat que un dia van escriure dos amics a quatre mans... En cursiva, ella; en normal, ell.

Era nit de concert, tornaria a anar sol, ja que no havia aconseguit enredar a ningú per a la ocasió. Em vaig dutxar i vaig agafar les primeres peces de roba que vaig trobar. Total, ningú s’hi fixaria. Vaig engegar el cotxe per anar cap al pavelló esportiu. Els carrers pròxims ja estaven plens, hi havia molt moviment de gent. Vaig aparcar un tros més enllà. Sort de tenir entrada anticipada, la cua per comprar-ne era més llarga que la de per entrar.

Poques vegades puc anar de concert sense haver d’agafar transport públic, això sí, em tocava travessar mitja ciutat, però tenint entrada anticipada no hi havia motiu per córrer. La zona del pavelló, sempre tan solitària, bullia d’activitat de cotxes i de gent. Segur que trobaria algú conegut, o això esperava, per no sentir-me tan sola. La cua per accedir a l’interior era llarga, però la de comprar entrada ho era el doble, havia fet bé d’agafar-la anticipada.  Per “cutre” que pugui semblar, li vaig comprar una llauna de cervesa a un venedor ambulant; si havia de fer cua sola, millor estar distreta.

Vaig anar cap a la cua per entrar, sempre que vaig a un concert m’agrada estar tan endavant com puc; ja que pago, que ho pugui veure de ben a prop. Aquesta vegada però, al haver sortit just de temps, no podia assegurar-me el lloc. Ja començava a haver-hi els anomenats llauners, literalment, ja que venen llaunes. Només portaven cervesa. Com l’odio, no en suporto l’olor. Sembla que als concerts només es visqui d’alcohol. Per tant, em vaig resignar a esperar. Cada cop anava arribant més gent; la marea humana es començava a aglutinar i els espais buits s’anaven reduint. Mòbil en mà, consultava quanta estona faltava perquè obrissin les portes i poder recuperar espai vital. Tot d’una, vaig sentir una melodia al davant. Seguidament un cop de motxilla a les mans que gairebé em tira el telèfon i, per a rematar-ho… un bany de cervesa! La noia del davant va empal·lidir per la mirada que li vaig dedicar. Només em faltava això!

No em pregunteu com va passar, perquè va anar tot molt ràpid. Vaig sentir el mòbil, una trucada?! Ho vaig trobar estrany però, al haver comentat que aniria al concert, potser algú s’havia animat a últim moment i em buscava. Esverada, em vaig despenjar una de les nanses de la motxilla, amb tanta mala sort que vaig colpejar a la persona de darrera. Em vaig girar per demanar perdó, sense deixar de buscar el mòbil que sonava amb insistència. Per si era poc, atabalada, a part de l’agressió amb la motxilla vaig acabar tirant mitja llauna de cervesa a sobre del noi de darrera meu. La mirada assassina que em va clavar no augurava una bona nit; començàvem bé...

-Vigila!

- Ho sento, perdona!! T’he mullat el mòbil? És que tenia una mà ocupada i …

- No, no l’has mullat, per sort. Però la camisa ja no té remei…

- Espero que s’eixugui ràpid, em sap greu. No és gens agradable que et dutxin d’alcohol, ho sé perquè m’ha passat en algun concert.

- No esperaré pas que s’eixugui, no suporto l’olor -Em vaig treure la camisa ràpidament, vigilant que el líquid no toqués la meva pell-. Espero que la samarreta de sota no s’hagi mullat també.

- Eh, em molen molt les camises però la samarreta que portes encara m’agrada més!! On l’has comprat?

- Gràcies, la vaig comprar l’última vegada que els vaig veure, és de la gira passada. Pensava lluir-la a dins, aquí fora encara fa fred per anar només amb màniga curta, però què hi farem…

- Has vingut sol?

- Sí. L’amic que va venir amb mi l’any passat, quan li vaig dir que tocaven aquí, em va dir que ni de broma… No li agrada gaire la música i em va acompanyar per compromís. Avui ha estat impossible enganyar-lo, ara ja els coneix. Perquè vingués a l’altre concert, li vaig dir que era un grup de pop.

- Ha, ha, ha mala persona, mira que enredar-lo així!! Quin morro!! Jo també he vingut sola, en principi. Suposo que trobaré algú conegut a dins, però de moment… Ens podem fer companyia? Així passa més ràpid l’estona i no serà tan pesat.

Aquella noia, que m’havia emmerdat fins a dalt, em demanava de fer-nos companyia? La primera reacció va ser etzibar-li un moc però, ben mirat, havia estat un accident. I a més, se li intuïen uns pits abundants que em neguitejaven.

- Clar, per què no? Tampoc marxarem gaire lluny, oi? Si trobes als teus amics ja m’ho diràs.

- Em sap molt de greu el què ha passat, de debò. Quina manera de començar la nit. Si per culpa meva et refredes, em recordaràs durant dies!!

- No et preocupis, encara que no em refredi et recordaré durant dies… Sobretot si no marxen les taques de birra. –(També pels pits, però això no em vaig atrevir a dir-li-ho).

- Per compensar et pago una consumició, fet?

- Accepto, normalment sóc jo qui ha d’anar convidant. Però haurem d’esperar a dins, aquests llauners d’aquí només tenen cervesa, i jo vull cola.

- Doncs només entrar et pago el què et vingui de gust. Així estem en paus.

El que em vingui de gust deia ella. Jo no podia deixar de pensar que el que em vindria de gust seria enfonsar la meva cara entre aquelles mamelles.

Notava que, quant més parlàvem, menys em mirava als ulls… Només em faltava això, havia anat a ensopegar amb el típic sortit de tots els concerts? De cop tenia ganes d’entrar, pagar-li la consumició i desaparèixer entre la multitud. Però, en el fons, la seva mirada i la seva amabilitat em van donar certa confiança. I confesso que, si ell em mirava als pits, jo m’havia distret mirant la seva bragueta.

Em vaig treure la idea del cap, quines possibilitats hi havia? Parlant, vam descobrir que compartíem gustos musicals, a part del grup del concert. Aleshores van obrir les portes i la gent va començar a empentar. Distrets com estàvem, vaig perdre l’equilibri i les meves mans van buscar un lloc on aferrar-se per mitigar el cop de la inevitable caiguda. Vaig topar amb els pits d’ella; les meves mans ben obertes sobre el seu pitram! Ara qui es va posar blanc vaig ser jo, per tot just després, notar una gran escalfor en el meu cos i sentir com em pujaven els colors.

- Perdona! Juro que no ha estat intencionat! -La gent del nostre voltant ja ens estava avançant.

- Estàs bé? T’has fet mal? No passa res, ens hem aguantat un amb l’altre… Entrem, va!!

- Estic bé, gràcies. Anem, que tothom ens passa al davant.

Sort que no m’havia fet res; no sabia si ella havia près mal al caure damunt seu, però no va mostrar-ne cap signe. Tampoc vaig rebre la plantofada que m’esperava. Ara, no podia treure’m la sensació dels seus pits ferms a les meves mans.

Havia estat sense voler però notava que aquell accident no l’havia disgustat. I a mi tampoc. La situació, la seva cara, havia resultat divertida, còmica. Mmm, i si era una mica dolenta amb ell?

La cua de l’entrada es va convertir en cua per comprar tiquets de beguda. Vaig pensar que era bon moment per intentar jugar. Ara sabia que era un bon noi o, si més no, prou educat.

- M’has dit una cola, oi? Sola? Només una? No vols res més, segur? - I li vaig picar l’ullet a veure què passava…

Havia vist el que em semblava? M’havia picat l’ullet o només havia estat un acte reflex? A què es referia en “no voler res més”?

- Sí, una cola. Si tu vols res més, tu mateixa, la meitat de la teva beguda se l’ha endut la meva roba.

- De moment una altra cervesa.

Les consumicions de dins ja eren totes amb got de plàstic o sigui que li vaig passar la seva allargant el braç.

Vaig entomar el got que m’oferia, i els nostres dits es van tocar. Se’m va escapar un somrís que segurament ella havia copsat. Què em passava?

S’estava començant a posar nerviós i jo a sentir-me malament pel fet de com estava jugant amb ell. Però si m’havia fixat en els llavis i la mirada, el somriure ja em va desfer… El trobava interessant, tenia quelcom atractiu, sensual. De cop me’l mirava d’una manera diferent. Com seria veure’l nu? Tenia ganes de sentir la seva pell, de gaudir i fer-lo gaudir.

Vaig perdre de vista l’escenari, la seva mirada estava fixa en la meva; llavors ho vaig tornar a veure, no podia ser involuntari, m’havia tornat a picar l’ullet. Era evident, m’estava observant, m’analitzava.

La vaig ajudar a sortir de l’aglomeració de les begudes oferint-li la meva mà lliure, i vaig aprofitar per atansar-la cap a mi.

- Des d’on t’agradaria veure el concert? Lluitem per posar-nos a primera fila? O ens quedem per aquí al darrere?

- Ah no, ni pensar-ho, cap a davant s’ha dit!! Va, ho intentem? -I vaig riure davant el desafiament, esperant la seva resposta afirmativa.

- Aviso que no porto més samarretes! Va vinga. -Li vaig agafar la mà i vaig començar a driblar gent, avançant poc a poc.

Mentre compràvem les begudes, el pavelló s’havia omplert de gom a gom i el concert ja havia començat. Tothom cridava i cantava, i nosaltres dos avançàvem. De tant en tant em semblava notar una mà al meu cul, fins que vaig notar un pessic, i al girar-me em vaig trobar el somriure còmplice d’ella.

Driblàvem gent i begudes, sense deixar de cantar. M’agafava de la cintura quan em quedava encallada. Aleshores aprofitava el moviment per recolzar-me sobre el seu pit i buscar el seu cul. O no ho notava o no li importava massa que li fotés mà, o sigui que vaig passar de fotre mà a pessigar. Ens abraçàvem rient, jugant. Així uns quants metres, fins arribar al davant. Ens vam mirar. Em sentia feliç, em trobava a gust al seu costat. Vaig buscar els seus llavis en un bes correspost. La nostra cursa per la primera fila havia fet créixer certa tensió. Amb el petó va créixer la seva erecció i la meva mullena. Sabia besar, m’agradava com ho feia, no podia separar-me d’ell; era un petó darrere l’altre, llepant-nos els llavis, jugant amb les llengües.

Una història de passió

[Escrit a quatre mans; mèrit compartit]

Era un dia d'estiu com qualsevol, o això li semblava. Estava de vacances i s'avorria terriblement. Va decidir sortir de casa per anar a la cafeteria del davant, a veure si trobava algú conegut. No hi va trobar a ningú, però aquell home que tantes vegades l'havia mirat amb desig i passió era allí, amb el seu cafè amb llet i un esguard que feia trontollar el seu desig sexual. Tenia quelcom en la mirada que despertava interès, curiositat. Semblava un home solitari, de posat misteriós. Mirava per la finestra, tot fent un glop de la tassa i, de tant en tant, escrivia en una petita llibreta, com posseït per una estranya força. Allò la feia embogir; tot i la diferència d'edat que els separava li feia notar en el sexe aquella sensació d'humitat que li feia saber que quelcom o algú li estava agradant, molt.

Es va aixecar per anar a buscar un diari, l'excusa perfecta per passar a prop d'on seia ell. Va mirar dissimuladament  la llibreta i després les seves mirades es van trobar. En sentir-se descoberta va somriure avergonyida. Ell va somriure satisfet per haver despertat la curiositat d'una dona com ella. La seua mirada el va excitar. Mai havia notat allò per una dona que semblava prou més major que ell però que el mirava amb passió desenfrenada i juvenil.

El cambrer va intervenir a favor seu. Els va explicar que tenien una passió en comú: els dos escrivien. Sense perdre temps va traslladar la consumició d'ella a la taula d'ell, situada en un racó més discret, i els va demanar si necessitaven res més.

Una vegada van seure junts el peu d'ella va començar a tocar la seua cama per sota de la taula pujant amunt, amunt, amunt mentre ell notava com l'excitació creixia dins del seu pantaló. Va seguir pujant fins arribar a tocar el seu penis. Ell no esperava aquesta reacció. Sense dir res, però sense deixar de mirar-la amb somriure de nen trapella, li va escriure quelcom a la llibreta i li va ensenyar: "M'estàs posant molt calent".

No s'ho va pensar gaire; el va agafar de la mà i se'l va emportar al bany. Va passar el pastell i la seua imaginació va donar pas a consumar fets. En un primer moment, ell es va quedar tan sorprès pel que estava passant que no reaccionava. Però aviat va passar a l'acció buscant aquells pits que des del primer cop d'ull havien captat la seva atenció i despertat el desig de gaudir-los.

Li va llevar la blusa i el sostenidor i van caure dos grans pits que va començar a mossegar a poc a poc, fent-la cridar de plaer. Ella el deixava fer, gaudint del moment, agafant-lo dels cabells, acariciant-li el clatell. No va poder resistir la temptació de buscar-li el lòbul de l'orella i començar a llepar-lo, mossegar-lo... Ell també va començar a gemegar de plaer. Amb la mà per sobre la roba va confirmar l'evident excitació: Ella estava molla, ell estava dur. La va penetrar, primer suaument, de manera tendra i delicada, per després deixar-se dur per la passió. Suaven de plaer i d’èxtasi tancats en aquell petit bany.

Just quan estaven arribant al clímax algú va picar a la porta. El cambrer còmplice els va avisar que aviat seria hora de tancar... Ella va obrir la porta, nua, suada. Sense dir res va fer entrar el cambrer al lavabo. Els dos homes es van mirar un a l'altre, incrèduls, sorpresos. Sense donar-los temps va començar a besar al primer mentre despullava al segon.

El jove es va despertar en notar com algú li tocava l'espatlla. S'havia adormit escrivint un nou relat. En aixecar-se de la cadira veié com una dona sortia del lavabo. Tenia la sensació de conèixer-la tot i no saber de què; va veure com ella i el cambrer es saludaven amb un somriure còmplice. En arribar a casa, de dins la llibreta en va caure un tros de paper amb un nom de dona estrany, com de conte de fades o de mite nòrdic.

Una vegada més el somni havia descobert el lloc per a dibuixar erotismes dionisíacs...

Sabia a on la trobaria.

Ruixat

-       

- Això que ha passat no es pot tornar a repetir, em sents?

- Au va, ara diràs que no t'ha agradat!

- Massa, precisament per això ho dic!!

- Segur? De debò no vols que es repeteixi?

El petó fou llarg, apassionat, amb algun gemec mig ofegat...

Tot havia començat de bon matí. Era un preciós dia de primavera, un cop més estàvem a punt de començar una de les nostres habituals excursions. Ens agradava compartir rutes, camins, senders. Era una metàfora de la nostra amistat. El moment ideal per posar-nos al dia de les nostres vides. I aquella hauria estat una jornada com tantes si no fos perquè a mig camí de tornada es va començar a ennuvolar. Vam accelerar el pas amb l'esperança que la pluja no ens enxampés, però va ser més ràpida que nosaltres.

El xàfec era prou violent com per necessitar més protecció que la capellina. Coneixia prou la zona com per recordar un vell pont que ens podria servir d'aixopluc. El riu, sovint sec, començava a baixar amb un cabal considerable. Ens vam ajudar mútuament per enfilar-nos dins un dels tallamars del pont; ens faria de cova artificial. Només calia esperar que el nivell del riu no pugés gaire més...

-      Que emocionant! M'encanten les aventures.

- Sí, ja em conec el teu esperit aventurer però no les tinc totes. I si puja el nivell?

- Saps nedar, oi? 

- No tinc ganes de mullar-me! 

I va riure, segurament donant una altra interpretació a les meves paraules.

- Relaxa't, gaudeix de l'espectacle!

- Com vols que em relaxi enmig d'una situació com aquesta?

- Mmm, saps? Hi ha una cosa que sempre he tingut ganes de provar i segur que et relaxa           molt...

El petit espai afavoria la proximitat. Per no embrutar-nos de pols i teranyines ens havíem assegut cara a cara, evitant repenjar-nos al mur. Sense afegir cap altra paraula va posar la seva motxilla darrera el meu cul i em va fer estirar al mateix moment que em començava a descordar els pantalons per acabar abocant-se al meu sexe. Ho va fer amb gest decidit i certa violència continguda. Hauria d'haver protestat però em va agafar tant per sorpresa que no vaig ser capaç d'oposar-m'hi, de fet vaig cedir a la seva voluntat. 

Tancant els ulls em vaig entregar al plaer. Sentia la pluja picant fort a les pedres, algun tro. La tempesta semblava una metàfora de meu interior. Una electricitat salvatge em començava a pujar des del final del cul fins a la gola. No vaig poder ni vaig saber com ofegar el crit de l'orgasme. Em vaig incorporar. Ens miràvem. Em va tornar a besar i vaig notar el meu gust al seus llavis. No entenia com havia pogut passar. Acabava de sentir plaer amb algú del meu mateix gènere i m'havia agradat. 

Només sabia que no es podia repetir perquè sinó seria la meva perdició; en voldria més. Dins meu es va instal·lar un dilema: Havia de renunciar a aquells moments compartits que tant em feien sentir l'emoció de viure?

Pètals

Un vespre més era l'últim en abandonar el lloc de feina. Cansat i desanimat va pensar que tornar a casa a peu seria una bona idea per oxigenar el cervell. Notà la primera ràfega de vent quan intentava tancar la porta. L'aire li fuetejà la pell, el fred se li clavà com un ganivet. Es protegí el coll, ficà les mans a les butxaques i començà a caminar. Queia una fina cortina d'aigua, gairebé imperceptible; semblava que el vent l'escombrés abans no arribés a terra. L'aire era cada cop més fort i, de tant en tant, el vent udolava. Els carrers havien anat quedant deserts. La pluja guanyà intensitat, com si de cop algú hagués obert una aixeta. La caputxa de la jaqueta servia de ben poc. Aviat estaria xop de dalt a baix i les ràfegues de vent accentuaven la sensació de fred.

Aquell era un carrer ple de grans portals on refugiar-se, hi havia entrat més d'un cop, només per meravellar-se en la contemplació del luxe burgès. Tan de bo en trobés un d'obert... Amb prou feines podia caminar tenint el vent en contra. Girava el cap a cada portal fent una ullada ràpida, sense aturar-se. Una ràfega l'empenyé contra la paret. Davant seu la porta es movia, obrint-se i tancant-se uns pocs centímetres. Hagué de fer força per vèncer la resistència de l'aire. Un cop dins respirà alleugerit; per fi un recer, un descans. Els pocs metres caminant contra la força de la natura l'havien acabat d'esgotar. S'estava relaxant quan el llum començà a fallar. Es va sobresaltar. Arrambà l'esquena contra la paret; si marxava la llum, com a mínim no estaria al mig del pas. La situació li portà al cap els mals pensaments de sempre, idees de solitud, de desorientació, de no trobar sentit a la seva vida... Si com a mínim estigués ben acompanyat, tot seria tan diferent! Tancà els ulls recordant moments alegres, moments bonics, però sempre acabava arribant a moments de llàgrimes. Espolsà el cap volent espantar els fantasmes d'un passat massa recent com per haver-lo oblidat. S'agafà les mans, al canell hi duia un regal simbòlic que l'ancorava a sensacions agradables. Les acostà al cor buscant la calidesa de qui li havia regalat. Es tranquil·litzà, tancà els ulls, somrient.

Un espetec el tornà a la realitat. Mirà cap al carrer, completament fosc, sense enllumenat públic. Donà gràcies de ser en un portal amb llum d'emergència. La poca claror amb prou feines permetia distingir un pam enllà, res més. A fora la tempesta s'havia fet violenta. Els llamps il·luminaven la foscor i la pluja picava violentament contra el finestral de la porta. Recordà la relació entre l'aigua i els esperits. Gairebé hauria preferit seguir tenint pensaments pessimistes i no pas esotèrics. Es començà a sentir observat. En entrar aviat observat que la garita del conserge estava buida i, amb els sentits en alerta com tenia, n'hauria escoltat les passos. Si no hi havia ningú, per què tenia aquella sensació? S'agafà les espatlles abraçant-se a si mateix, tancà els ulls ben fort, esperant desfer-se de l'estranya por que creixia en el seu interior.

De sobte sentí com una força l'empenyia contra la paret, pressionant-li el pit. Volgué desfer l'abraçada però no podia. Ara sabia que no estava sol però tampoc era capaç de distingir qui o què intentava ofegar-lo. Pensà que potser només era un atac d'angoixa, producte del cansament o del pànic. No s'atrevia a obrir els ulls. Sentia com s'anava quedant sense aire; pel seu cervell passaven pensaments relacionats amb tot allò pendent per aconseguir. S'adonà de les immenses ganes de viure que tenia. Tornà a pensar en ella. Intentà desfer-se de l'estranya força i aleshores li arribà una olor dolça que ho embolcallà tot. La força deixà lloc a una nova sensació, menys violenta però igual d'inexplicable.

Alguna cosa se li estava entortolligant al coll, com una carícia que havia pujat del pit cap a les orelles i el clatell. La pressió era més lleu, semblant a una abraçada, i el pànic passà a ser a una calma que s'anà convertint en excitació. La carícia continuà pujant per darrera el clatell, embolcallant-li el cap, i tornà a baixar per les galtes, el pit, pels laterals del cos. Sentí una escalfor al pubis, el sexe en erecció, dur, a punt d'esclatar. Respirava excitat, mig gemegant. Fos el que fos, li acabaria provocant un orgasme. Ejaculà i es deixà caure, notant com la caiguda semblava sostinguda. En cap moment havia deixat de sentir la dolça olor de flors. Li recordava els geranis florits, l'estiu. S'estava recuperant, encara plovia però el vent havia afluixat. Tornà la llum. El vestíbul aparegué davant seu, completament buit però ple d'aquella olor que l'acompanyaria fins a casa.

Entrà al pis. Es sentia molt més cansat que de costum; havia perdut la noció del temps. Es despullà. Tenia l'olor enganxada a la pell, a la roba. Posà una rentadora i se n'anà a la dutxa. Es mirà la banyera. S'imposà la idea d'omplir-la d'aigua calenta i submergir-s'hi. Per fi l'esperat moment de relax. Tancà els ulls... L'olor de flors flotava per damunt l'olor del gel de bany. Tornà a sentir una fiblada d'excitació. Un calfred li pujà per la columna, del sexe fins a les cervicals. Feia molts anys que no sentia res semblant. Tancà els ulls. Pensà que una olor tan dolça només podia ser d'una dona sensible i afectuosa. Se l'imaginà: voluptuosa, generosa, entregant-se-li, donant-li plaer. De nou tornà a sentir la presència, les carícies. Estava tan esgotat que no va fer ni l'esforç de pensar. Si abans no li havia fet mal (al contrari, sentia que l'havia salvat) no tenia perquè fer-n'hi ara. L'aigua es bellugava en petits remolins entre les seves cames, semblava una banyera d'hidromassatge. Deixà caure els braços dins l'aigua i començà a jugar, movent els dits, notant com el líquid passava entremig. Tingué por de quedar-se adormit. S'esclarí i se n'anà directe al llit.

En apartar el cobrellit i el llençol el saludà de nou la dolça olor. Somrigué. Pensà que també era una dona juganera. S'estirà, derrotat, submís. Posà els braços en creu i, abans de quedar-se adormit, murmurejà “t'estimo” sense saber perquè ni a qui.

L'endemà el matí es despertà ben abrigat. L'olor dolça persistia en els llençols. Els aspirà profundament, rebent l'aroma del plaer. En moure les cames descobrí que necessitaria una altra dutxa i, també, canviar els llençols. Se sentia profundament satisfet, com quan s'adormia després d'haver fet l'amor. Es girà cap al costat buit del llit. Passà la mà buscant una escalfor que ja no hi era des de feia temps, massa temps... En trobar aquell tacte palpà millor. Obrí els ulls. Pètals? Apartà el llençol. Un mantell de pètals cobria l'altre meitat del llit. N'engrapà uns quants i, instintivament, se'ls acostà al nas. Aspirà fort. Mai oblidaria aquella olor. Ara només quedava l'esperança que tingués propietària i no es rendiria fins trobar-la.

Per això, quan coneix a una noia i s'hi acosta per fer-li dos petons tanca els ulls i aspira a fons... 

Foto: Silvana L. Merino 

Eterns

En entrar els va saludar una dolça olor de canyella. Havia ficat la clau al pany amb cert nerviosisme. Feia molts anys que no portava una dona a casa i ella no era una dona qualsevol. Era especial. Va obrir deixant-la entrar primera.

- Endavant. Benvinguda.

Ella va entrar, aspirant l'aroma de l'encens. Es van somriure. Acabava de travessar la porta d'una llar desconeguda però si sentia com a casa. Des del principi amb ell tot se li havia fet familiar, proper. Sempre havia desitjat tenir-lo molt més a prop, tant com en aquell moment.

Van penjar jaquetes, bosses de mà i bufandes abans de fondre's en una profunda abraçada. Les mans resseguiren el cos aliè gaudint del tacte, de les reaccions. Es tenien les orelles i el coll a mercè, sentien palpitar la temptació. Els dos esperaven un primer moviment, dubtaven de si l'altre ho acceptaria. Es van separar uns segons per mirar-se als ulls, interrogant, transmetent desig. Els somriures van catalitzar l'acció.

En estranya sincronia es van buscar els colls amb mossegades petites, suaus, alternant llepades i petons. Es van resseguir les clavícules fins arribar a l'espatlla. Les respiracions havien canviat, a cau d'orella sentien una simfonia de gemecs i sospirs que provocava la reacció dels respectius sexes. Parlaven sense ser-ne massa conscients. Ella va demanar anar al sofà. Ell la va guiar sense deixar d'assaborir la pell que tan havia desitjat i que no es creia capaç de gaudir com ho estava fent. Ella caminava d'esquena, confiada, sentint com perdia la raó per moments, tement perdre-la del tot. Ell la va ajudar a seure agafant-la per la cintura. Ella es va estirar, atraient-lo. Necessitava sentir els seus llavis, la seva llengua. Es va atrevir a buscar-los i ell la va correspondre. Les mans van palpar la pell sota la roba. Necessitaven tocar-se, acariciar-se. El bes va créixer en passió. S'estrenyien mútuament, com volent entrar un dins l'altre. Separaven les boques per verbalitzar les sensacions, els sentiments.

Durant molts anys ho havien estat evitant conscients que, mentre es tinguessin tal amor, acabaria passant. Havien aguantat per ètica, per principis, per velles promeses que no volien trencar; però la vida semblava haver-se entossudit en conduir-los cap aquí, fins i tot un cop morts.

Per fi s'havien fos...

Contenció

No era la primera cita i es coneixien feia prou temps com perquè entre els dos existís una complicitat molt especial. Es veien poc, però es tenien molta confiança; havien rigut i havien plorat, s'havien dit de tot i s'havien perdonat. I allí estaven, altre cop compartint àpat. Havien dinat a ritme lent a causa de la fluïdesa de la conversa. A l'Elisa li agradava la companyia d'en Martí, no era el típic home que només pensava en endur-se-la al llit; a en Martí li agradava l'Elisa, una dona capaç d'entendre'l i que mai li exigia res. S'havien posat calents mútuament a la mínima ocasió i amb qualsevol excusa havien compartit fantasies, però mai havien tingut cap contacte sexual. Fins aquell dia.

L'Elisa es llepava els dits, bruts de xocolata; postres llamineres. Aquell gest li va despertar el record d'una vella juguesca que potser el Martí ja no recordava. Més que una juguesca, era un desafiament, una gamberrada. Els tallats fumejaven, seguien parlant tranquil·lament. Just quan en Martí es va aixecar per pagar, l'Elisa va dir que anava al lavabo.

Va tancar la porta amb el cor accelerat, seria capaç de fer-ho? Ignorava què podia passar després. Sempre ho podien aturar a temps. Es va asseure a la tassa, es va abaixar les calcetes; la companyia d'en Martí li resultava tan agradable que sempre s'acabava mullant. Es va masturbar ràpid, no el volia fer esperar. Va sortir del lavabo per anar directe a la barra. En Martí mirava el mòbil. Se li va costar per darrera, li va acariciar la galta amb el dit moll per l'orgasme. Ell es va girar de cop, sorprès, mirant-la seriosament, sense acabar-s'ho de creure. No va pronunciar paraula, la va agafar de la mà i van sortir direcció el parc més proper. Amb el ulls ho deia tot. Somreia.

Es van asseure a un banc, en un racó discret. Començava a plovisquejar; la gent va desaparèixer. Per primer cop, es van besar. Sentir la humitat de les llengües els encenia. Es mossegaven els llavis. En Martí va agafar el dit de l'Elisa i el va començar a llepar, xuclant-lo amb ganes. L'Elisa tremolava, excitada per la reacció totalment inesperada. Tancà els ulls, gaudint de la sensació. Notà una mà esmunyint-se sota la faldilla, sota les mitges. La mà apartà la roba per començar a masturbar-la. L'Elisa gemegava, mossegava l'orella d'en Martí. Ell també va començar a gemegar. Lentament, el dit d'ell acariciava el detonant de tot, causant més humitat encara. Quan el va tenir ben moll, el va acostar a la boca de la seva amiga.

- Llepa, llepa la teva mel...

Ella va correspondre el seu desig. Es lleparen mútuament, de manera lasciva. Tan sols era un dit, però en els ulls es podia llegir la luxúria continguda durant anys...

Tan l'Elisa com el Martí, passen hores teclejant. A cada tecla que s'enfonsa sota la pressió dels seus dits, els torna el gust de sexe a la boca, la mirada de desig clavada al cervell, i l'orgull d'haver-se aturat a temps, prou a temps perquè ningú prengués mal. 

Foto: Mornai Èrtios 

Ella

Mai havia conegut una dona com Ella i sabia que mai la coneixeria. De fet encara em pregunto a qui o què vaig conèixer aquell estiu. Perquè, tot i que no ho pugui semblar, va ser real.

Estava estancat, en un moment de crisi creativa, i a sobre havia acceptat una feina només per ajudar a un amic. Sóc un tou, ho sé. L'encàrrec era aparentment senzill, consistia en fer el de sempre: animar a un personatge. La peculiaritat? Era per una sèrie de pornografia en 3D. El motiu pel qual l'havia acceptat? Estar distret, fugir dels meus pensaments...

Al principi les ganes eren molt minses però poc a poc, a mida que Ella prenia forma (i quines formes!!) m'anava animant, en més d'un sentit. Tant, que sovint acabava anant a dormir massa tard. Treballar tantes hores i sense descansar, era normal que acabés passant factura.

Ella ja havia pres forma. Una dona de carns generoses i ben proporcionades, de caràcter salvatge, indomable, a qui agradava imposar la seva voluntat. Tan podia ser una Mestressa implacable com una dolça companyia, però sempre quan Ella volia. Podia existir una dona així? Cabellera llarga, fosca, a conjunt amb el seu caràcter. Vestint amb poca roba i molt cenyida, ressaltant els seus pits, els seus malucs.

Me la mirava i pensava en quan feia que no agafava una dona pels malucs mentre la penetrava. Com seria fer-s'ho amb una dona com Ella? I pensant, pensant, l'erecció s'anava fent més evident; l'excitació també. Seria molt “cutre” masturbar-se amb la teva pròpia creació? Què caram, no podia més!!

M'imaginava Ella, lligant-me els canells amb un mocador de seda dels que portava penjant de la seva cuirassa. Era hàbil, els sabia convertir en armes letals... Seria un plaer entregar-me als seus capricis.

Foto cedida per Mornai Èrtios.

Em vaig despertar de sobte. Plovia i la finestra estava oberta. La vaig tancar. Al tornar a seure vaig prendre consciència del què havia fet. Al acabar de masturbar-me m'havia quedat profundament adormit. L'ordinador feia pampallugues reclamant la meva atenció. Un dolç perfum flotava en l'habitació; em sentia esgotat malgrat haver dormit qui sap quantes hores. Els canells em coïen; en rascar-me'ls vaig observar unes marques. Innocent de mi, creia que era de fer servir el braç de coixí!

Fets com aquests es van anar repetint durant les setmanes treballant amb Ella. Quan més vida prenia, més esgotat em sentia. Tothom ho atribuïa a la meva obsessió; les estones que passava amb Ella eren plaents, excitants, m'oblidava dels meus problemes. Però acabava sense forces, com absorbit per aquell desfici. No era per menys, des de que estava amb Ella, encara que fos en somnis, havia viscut situacions i plaers que no hauria pogut imaginar.

Moltes nits m'era impossible deixar la feina, em sentia especialment inspirat i seguia davant la pantalla fins quedar-me adormit. Aleshores començava tot. Ella apareixia del no res, em besava sense pronunciar paraula, amb mirada lasciva, llepant-me tot el cos. Sense temps per deixar-me reaccionar s'abraonava al meu sexe, l'engolia fins posar-lo dur. Acte seguit em despullava i em lligava a la cadira. No la podia tocar, no podia fer res, només restar captiu del seu desig. M'abandonava als seus capricis, em deixava utilitzar; gaudia mirant-la, sentint-me absorbit per aquells ulls foscos, el somriure vermell carmí. Mai parlava, però podia entendre perfectament que em desitjava. Era inesgotable, mai en tenia prou. S'asseia damunt el meu sexe, es penetrava al seu gust, mossegant-me el coll, llepant-me les orelles. Mai la podia tocar, només la podia gaudir. M'agradava... Però també m'angoixava no poder prendre cap iniciativa ni negar-me a les seves atencions. Sempre manava ella, no importava la meva voluntat.

Les meves llargues nits amb Ella eren visibles en forma d'ulleres; tenia els ulls inflats, vermells, cansats. Però era feliç, o això creia. Recuperava els anys perduts estimant a una dona “de debò”, que a l'hora de la veritat havia traït la meva confiança. I Ella m'era fidel, apareixia cada nit. Setmana a setmana, tres mesos de passió absoluta. Començava a ser obsessiu, gairebé em passava tot el dia dormint per estar ben despert a la nit, però sempre acabava sucumbint a un estrany son.

Ella era com una ombra, passejant per la meva habitació, rondant-me, alimentant-se de mi. Em començava a coure el sexe de tant fer-lo servir!! Sense adonar-me'n, tot el plaer s'havia convertit en dolor i frustració. Els gemecs eren plors de desesperació, volia desfer-me d'Ella, d'aquell malson, encara que això signifiqués tornar a sentint-me miserable i sol...

Estava acabant l'encàrrec i gairebé me n'alegrava. La situació m'estava esgotant, des de feia setmanes no tenia una nit de descans. Sortia de casa i em sentia abatut. Era fer un parell de cerveses i cap a dormir. I aquella ombra, que no podia tocar però que s'alimentava del meu plaer, fent-se més gran i jo sentint-me més i més cansat. Res desitjava tant com perdre-la de vista, tenir-la lluny de mi.

Vaig entregar la feina a principis de setembre, havien estat gairebé tres mesos ocupat, absent, atrapat en un malson que per fi s'havia acabat. Començava a refrescar, les nits eren més suaus, de bon dormir. Desitjava poder descansar de debò, ara que Ella havia marxat.

I hauria estat així, si fos més endreçat. Durant quinze dies més, un esbós d'Ella va resistir a la paperera. Era com si sabés que tot havia acabat. Els malsons es van fer més angoixants, la seva mirada més exigent. Em demanava seguir vivint de mi, amb mi, per mi.

Vaig buidar la paperera, vaig revisar que no hi hagués cap rastre d'Ella dins l'ordinador. Gairebé em feia por l'arribada de la nit, ara que s'enfosquia abans. La seguia somiant, amb menys intensitat i sense trobar-me estranyes marques i esgarrapades de bon matí. Però enyorava les seves formes, la seva sensualitat. La buscava en cada dona que em creuava pel carrer.

En un rampell de desesperació, vaig trucar al meu amic per explicar-li la història, amb el risc que em prengués per boig. Per sorpresa meva, després d'escoltar-me, em va citar immediatament a casa seva. Havia passat pel mateix i no era l'únic. Ella s'havia propagat per cada llar com un virus. Calia aturar-la del tot, esborrar-ne qualsevol rastre.

Des d'aquell estiu vaig deixar de mirar pornografia i fugia del videojocs on apareixien personatges femenins esculturals. Des d'aquell estiu, vaig preferir les dones de veritat, les de debò, amb manies i imperfeccions. Qualsevol em semblava més dolça que Ella i, sobretot, més inofensiva. Des d'aquell estiu vaig començar a sortir cada nit, buscant amb qui gaudir de la passió sense patir.

Ai, Marquès!

S'havia fet tard i estava cansada, així que vaig acceptar la seva invitació conscient que, per un motiu o altre, acabaríem dormint poc. Entrant a l'edifici, vam baixar el to de veu fins gairebé al silenci per evitar despertar curiositats. Obrint la porta va donar-me una educada benvinguda a casa seva, per després presentant-me el seu company felí, el Marquès (de fet se'm va presentar ell solet només entrar). Estava amanyagant el gat quan em va demanar que l'acompanyés; començava la visita guiada per familiaritzar-me amb l'espai.

Després del menjador, la cuina i el lavabo, vam anar cap a l'habitació “de treball”. Només entrar em va sorprendre l'enorme taula que gairebé ocupava tot l'estança.

• La teva és més gran...
• Com? Perdó?
• La teva taula, és molt més gran que el meu escriptori. Amb raó escrius més que jo!!
• Aaah, hahaha, que bona!! Viure sol et permet ocupar tot l'espai que necessitis. Si vols, pots deixar aquí les teves coses. Sempre tinc la porta tancada perquè el Marquès no m'ho ompli tot de pèl.
• Quants llibres... Quina passada...
• Dona, segur que tu també en tens molts! Mira, el que estic llegint ara t'agradaria. Em deixes que te'n llegeixi un tros?
• I tant, endavant!

Per sorpresa meva, el fragment escollit era d'una potent riquesa eròtica que, recitat amb la seva veu de to sensual i ritme adequat, resultava molt estimulant. Per com aixecava la vista, directe a buscar la meva mirada, vaig deduir que gairebé es sabia el text de memòria. Era un excel·lent rapsode, hi tenia experiència...

Al acabar de llegir, el seu “Què et sembla?” em va agafar de sorpresa i em va treure de l'estat hipnòtic al qual m'havia induït la seva veu.

• Molt excitant, sincerament. Potent, sensual, estimulant. No només el text, sinó la manera com l'has llegit.
• Gràcies.

Es va acostar a mi, deixant el llibre a sobre la taula, darrere meu. La bufetada de la seva olor va fer que em remogués nerviosa. Com qui no vol, en dipositar el llibre sobre la superfície va fregar la meva espatlla. Vaig sospirar, delatant la meva excitació. Per rematar el moment, a cau d'orella em va preguntar si estava bé, si em sentia còmode. “Molt”, vaig respondre tancant el ulls, immortalitzant aquell moment.

Va buscar la meva orella, atrapant el lòbul entre els seus llavis, abans de pronunciar un seductor “Puc? Em deixes?”. La meva respiració s'havia accelerat, amb prou feines vaig poder respondre amb un “Fes, endavant...”

De l'orella va baixar cap al coll, llepant, mossegant. Una mà em subjectava el clatell i l'altra ja m'anava descordant els sostenidors. Quantes habilitats ocultes tenia aquell home, de pell blanca i mirada nòrdica? Va buscar els meus pits, sempre eren un tema recurrent en les nostres converses quan teníem ganes de fer broma. La mà que havia estat descordant es va obrir camí buscant el mugró, mentre els seus llavis trobaven els meus. Les llengües es van saludar en un bes diabòlicament diví. Començava a notar-me humida.

Sense deixar de besar-me, em va fer repenjar l'esquena a la taula. Els llavis es van separar per anar a saludar els meus mugrons, besant-los, mossegant-los; suau, delicat però excitant. Un mà es va desplaçar cap a la cintura, descordant-me els pantalons per anar-los baixant. Les calcetes van seguir el mateix recorregut. Vaig fer el gest de voler acabar de despullar-me, però em va aturar.

• Xsssstt, quieta, no cal ...
• Sí, millor que sí; ho acabaré mullant tot...
• No pateixis, deixa'm fer, confia...

I li vaig donar la raó, pensant que per sort portava roba de recanvi a la motxilla. Em va fer arquejar de manera que el meu sexe quedà completament exposat a la seva vista. Sense dir res, va començar a llepar-lo amb ganes, tantes ganes que aviat va rebre les primeres glopades del meu desig. Llepava, rellepava, atrapant el clítoris amb els seus llavis i estimulant-lo amb els dits. El meu cos es removia cada cop amb més fúria, sentia proper el moment de l'orgasme, em costava aguantar l'equilibri en aquella posició incòmode però molt estimulant.

Malgrat la frescor nocturna que entrava per la finestra, la calor sufocant del dia es feia evident. La suor ens incomodava i, perquè no dir-ho, em delia per sentir tota la seva pell. Es va treure la samarreta i després em va ajudar amb la meva, sense deixar de fer el que estava fent (Perquè després diguin allò dels homes i les dues coses a la vegada!!). Samarretes i sostenidors van volar per damunt de la seva esquena.

Em va engrapar el cul i, amb un cop sec, em va fer pujar damunt la taula. Va començar a incrementar el ritme de la masturbació, mentre em penetrava amb els dits per davant i darrera. Les meves cames el van enllaçar instintivament. No tenia intenció d'aturar-se si jo no l'aturava...

Em vaig oblidar dels veïns, de la discreció i de tot plegat. No podia aguantar més sense gemegar ni cridar. Ho va celebrar i s'hi va afegir quan, recuperant una mica d'alè, em vaig mig incorporar per començar a masturbar-lo; havia aconseguit agafar-lo desprevingut. Al baixar la guàrdia, el vaig fer seure a la cadira per plantar-me al seu davant.

• Puc? Em deixes?
• Ja trigaves.

Va somriure davant la pregunta i ens vam mirar, abans la meva boca no es perdés per la seva anatomia més íntima (M'encanten les fel·lacions, em fan sentir poderosa) Volia aconseguir tastar-lo del tot.

• Ooohh, para, para, per favor, no puc més...
• De debò vols que pari?
• No tan ràpid, punyeta, em faràs acabar massa aviat!
• Recordes que un dia parlàvem de tres? Doncs mira, el primer serà així, aquí – Vaig dir assenyalant-li els meus pits
• Ets tan dolenta...
• Mira qui parla!

I ja cap dels dos va parlar més, fins que una primera glopada va empastifar el meu escot. La segona va ser directament devorada, fins deixar-lo net del tot.

• Et penso follar aquí mateix, t'aviso!
• Quedarà tot xop...
• Més ben igual!

D'una revolada vam acabar els dos sobre la taula. Llibres i papers van anar a parar per terra espantant al pobre Marquès que, en veure oberta l'habitació, havia entrat clandestinament a tafanejar (O espiar-nos?)

El primer, brut, salvatge i animal, va ser damunt la taula mateix, tal com havia pronosticat. Sóc incapaç de recordar en quantes posicions diferents vam estar gaudint-nos... Com tampoc puc recordar quants cops vaig sentir els regalims mullant-me el pubis.

• Ostres, quina mullena, nena!
• Ja t'ho havia dit, estaves avisat!!
• Sí, sí, ja prendré mesures ...

El segon, després d'hidratar-nos i fer un breu àpat per agafar forces, va ser al llit, més relaxats, permetent-me el luxe de controlar la situació i amb un parell de tovalloles per evitar mals majors. Allí gaudirem durant tot el que quedava de nit; no ens vam adormir fins la matinada.

Els detalls més perversos, permeteu-me que quedin en el record d'ambdós, seria massa llarg explicar tots els jocs amb els quals vam passar el temps. Només dir que, com podia preveure en algú tan imaginatiu com ell, és una persona amb molts recursos, més enllà dels artefactes de plaer que amaga al calaix.

L'endemà vam esmorzar tranquil·lament, com si no hagués passat res. Jugant tots dos amb el Marquès (Ai, Marquès, Marquès, quin amo tens!!), parlant de literatura, música, viatges i cultura en general. Em va deixar una tovallola (Neta, evidentment) perquè em dutxés. No vaig tancar la porta del lavabo. Va venir, nu, tot trapella, “Puc?” i els dos ens vam fondre en una rialla.

Sempre és agradable que algú t'ensaboni amb devoció, luxúria i desig...

Conservo, encara, el missatge que vaig rebre quan estava a punt d'arribar a casa: “Ja em diràs qui es concentra en el text, tenint la taula impregnada de tota tu. Crec que estaré molt inspirat durant una temporada; ja ho aniràs llegint... Bon viatge, preciosa. Petons.” 

Foto: El Marquès de la Lluna

Molt molla

La situació era estranya però no estava nerviosa, al contrari. Em sentia curiosament relaxada. N'havíem parlat aquell dia que vam quedar per dinar i veure'ns per fi en persona. Per segons què som molt iguals, això ajuda a la compenetració; per segons què som molt diferents i això ens havia despertat certa fascinació.

M'anava despullant lentament, tu em miraves unes passes enllà, enfundat en un impermeable. Em sentia poderosa, enmig de la natura, xopa però serena. La predicció meteorològica no havia fallat, saber que ningú s'atreviria a sortir amb aquell xàfec ens donava confiança i tranquil·litat. Ens miràvem i somrèiem incrèduls, perquè ningú s'ho creuria, si mai ho explicàvem...

Recollies la meva roba, deixant-me fer. No em tocaves, gaudies d'anar descobrint per primer cop tot el meu cos nu, amarat de pluja. Em costava tenir els ulls oberts, els cabells se m'arrapaven al rostre. L'excitació creixia. Tu també et vas anar despullant, em tenies enveja. Érem dos cossos de porcellana enmig la fúria de la natura, protegits pel nostre element. Aleshores va arribar el primer contacte.

Et vas acostar a pas tranquil, prudent, en alerta per no relliscar. Ens vam abraçar i ens vam dir el primer que ens va passar pel cap, directe del cor. Després una abraçada llarga, palpant-nos tota l'esquena, baixant fins el cul, tornant a pujar, buscant besar els llavis. Arribats a aquest punt, la nostra natura luxuriosa va fer la seva primera aparició a través de la llengua. Ens llepàvem les gotes, de baix a dalt, recollint-les. Et vas aturar als meus pits per jugar amb els mugrons, conscient del meu desig i debilitat.

Em vaig abraçar a tu, aixecant el cap al cel i trobant-me amb la pluja, just al mateix moment que sentia els primers regalims escapolint-se del meu sexe. Els vas netejar amb la mà, et vas agafar al meu cos per agenollar-te davant meu, per dir-me com n'estava de bonica tan salvatge i lliure. Vas separar una mica més les meves cames, buscant les restes dels regalims. Cada llepada em feia tremolar, notava com t'aferraves fort al meu cul, no sé si per aguantar-te o per aguantar-me. La teva llengua em penetrava, recorrent tota la meva íntima cavitat. Sospirava, gemegava. Sospiraves, gemegaves. Abaixava la mirada per trobar-me amb els teus ulls, lluents de satisfacció, plens de desig i excitació.

Et vas aixecar per posar-me les mans sobre les espatlles i fer-me baixar. La catifa de molsa estava molla i relliscosa, tota una metàfora. La fresca olor ens va acollir en un llit sense llençols. El contrast de temperatures em va posar la pell de gallina. Em vas abraçar per donar-me més escalfor, besant-me, mossegant-me, recorrent el coll, jugant amb els llavis, masturbant-me, torturant-me els mugrons. Jo també gaudia de l'oportunitat d'assaborir el teu cos, de gaudir la seva curiosa olor alterada per la situació. Reia, se'm feia molt curiós veure un home com tu, sempre tan elegant i refinat, tirat pel terra del bosc, tot nu i xop. Vas riure amb el meu comentari, recordant-me que també ets un home segur de si mateix, juganer i amb molta curiositat. Recordaries per sempre les sensacions d'aquest dia, ho sabies, ho sabíem. I ningú s'ho creuria... Ningú ho diria...

Ens rebolcàvem en el nostre llit de molsa, embrutant-nos en la seva suavitat, amarant-nos de la seva característica olor de tardor... Vaig buscar el teu sexe, dur, erecte, palpitant. Et subjectava pels canells, fingies oposició, jugàvem. Et vaig mirar als ulls, dels ulls vaig baixar més avall. “Fes-ho”. No et va caldre repetir-ho, tenia ganes de devorar-te, de fer-te cridar, d'allargar el moment de l'orgasme, sentir-te a les meves mans, apoderar-me del teu ésser, robar-te l'alè.

Em vas deixar fer, concentrat en el teu plaer, en gaudir d'aquella situació com si no fos real. Sentia la pluja picant-me l'esquena, resseguint la meva columna, baixant avall fins el cul. Increïblement excitant... Vam rodolar un cop més, intercanviant-nos els papers. Et vas esmerçar en apoderar-te de tota la meva humitat. Avui els bassals passarien desapercebuts, fusionant-se amb l'ambient...

Et vas aixecar, tot brut i suat, salvatge com un Déu pagà. Et vas posar dret amb una cama a cada costat del meu cap. “Quieta, deixa'm embrutar-te” L'escalfor de la teva ejaculació damunt els meus pits i panxa contrastava amb la fredor de la meva pell. Estava a punt de perdre la poca raó que em pogués quedar. I me la vas fer perdre del tot quan vam començar a refregant-nos cos amb cos, situant-nos en posició de 69... Quedaríem embetumats de tots els nostres fluids corporals. Trobaríem la solució fent servir la molsa com una esponja gegant. Ens oloraríem com dos animals i acabaríem fent l'amor fins l'esgotament.

Estirats de costat, encara damunt la catifa humida, ens acariciàvem de manera suau, recuperant la normalitat, notant com la respiració i el cor tornaven al seu ritme habitual. Vas treure un parell de tovalloles per eixugar-nos, per tapar-nos i recuperar temperatura corporal. El ruixat minvava, imitant el nostre ritme. Ens vam mig vestir per anar cap al cotxe. Vas engegar la calefacció per eixugar-nos millor. Mai més tornaríem a sentir aquella indescriptible atmosfera. Embriagadora, excitant.

Passat un temps, vas confessar que encara hi somiaves, amb l'olor, el tacte. Que cada cop que plovia tenies una erecció espontània i un terrible desig de despullar-te al mig del bosc per fer-me l'amor sota la pluja, altre cop... Però que optaves per omplir la banyera i submergir-te en el sabó, recordant com d'agradable és sentir-se tant salvatge com un animal.

I sempre que m'ho expliques acabo molt molla... Desitjant estar junts, de nou sota la pluja.